jump to navigation

La llengua dels youtubers i del rock (Viles i gents) 24 Abril 24+01:00 2019

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
add a comment

Durant una excursió, dos amigues que no arriben als 10 anys, aconsegueixen un mòbil. De seguida una proposa jugar a fer un vídeo com els que veuen a Internet, en un canal sobre joguets. I els apareix lo primer debat. En quina llengua ho faran? Lo dubte apareix per part d’una d’elles, criada a Catalunya. L’altra, criada al  Matarranya, no té cap dubte sobre el tema. Finalment prenen una decisió: fan “El rincón de los juguetes de María y Laura”. I és que els referents que tenen a Youtube són clars: castellà, castellà, i castellà. En un bon domini de l’anglès també tindrien a l’abast tot el món anglòfon. Però les noves generacions continuen en les mateixes dinàmiques de poc coneixement de l’anglès, i per tant, la “internacionalització” passe pel castellà. Veient este reportatge de 30 minuts es veu l’aclaparament de catalanoparlants que s’han fet Youtubers en castellà.

I és que el camp dels influencers és molt paregut al que Vila i Boix descrivien sobre les tries lingüístiques en el camp de la música juvenil de finals dels anys 90: són camps on regna un discurs de llibertat, espontaneïtat, i trencament de l’establishment. Però els discursos sobre les tries lingüístiques que hi circulen no fan més que ratificar l’homogeneïtzació cultural.

Tinc la sensació, però, que al món youtuber hi ha més hegemonia del castellà que no al món de la música. I em falten fonaments per a entendre per què entre els youtubers impera el castellà. Es a dir, per què les tries lingüístiques no són equivalents exactament equiparables a les del món de la música? Penso que en part pot ser perquè és un camp que encara no ha entrat en una etapa de maduresa, on s’obren els nínxols, també els lingüístics. També m’apunta Xavier Vila que la quantitat de seguidors ha de ser superior en el món dels youtubers: és un sector econòmicament més precari, perquè un seguidor genera molt menys que un comprador de CD / assistent al concert (en aquell moment). Per tant, se’n necessiten moltíssims més per fer calaix (fins i tot en això les noves generacions apunten a feines precàries…). I fer-ho en castellà, pot assegurar este volum de seguidors. En tot cas, són dos hipòtesis, en les que caldria aprofundir. I mentre, aquí teniu bons youtubers en català:

Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística 9 Abril 09+01:00 2019

Posted by xarxes in sociolingüística.
add a comment

Natxo Sorolla i Marina Massaguer van explicar els principals resultats de la recerca sobre joventut i llengua que s’han elaborat des del CUSC, en el marc de la col·laboració amb la DGPL, a la Matinal «Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció de l’ús del català». L’esdeveniment va tenir lloc el 5 d’abril a l’Arts Santa Mònica, davant d’un públic de més de 80 persones, format principalment per sociolingüistes i persones vinculades a la promoció de la llengua catalana.
Sorolla va parlar dels resultats de l’informe “Joventut i ús del català a Catalunya”, en què s’analitzen les dades de l’EULP 2013
IMG_20190405_111411_256corresponents a les persones nascudes entre 1989 i 1998. Va distingir entre quatre grans “conglomerats” de joves pel que fa als usos lingüístics: usuaris predominants de català (29,8%), alternadors de català i castellà (26,7%), usuaris predominants de castellà (32,1%) i al·loglots amb poc ús del català (11,4%). Dintre d’aquests quatre conglomerats, Sorolla va diferenciar nou subperfils de parlants en funció de l’origen lingüístic. En línies generals, l’anàlisi mostra que els parlants de les cohorts joves fan un ús del català similar al del conjunt de la població de Catalunya (a l’entorn de 0,4 sobre un total d’1), tot i que es dona un lleuger repunt en l’ús del català en el cas de la cohort més jove de l’enquesta (de 15 a 24 anys). En comparació amb les cohorts de més edat, entre els joves es detecten algunes tendències positives per a l’ús del català –com ara l’eixamplament del grup amb usos bilingües, l’estabilització del grup amb usos predominants del català i un cert retrocés del grup amb usos predominants del castellà– però també altres de més negatives, com la reducció de la proporció de catalanoparlants predominants d’origen no catalanoparlant i la major presència d’alternadors d’origen catalanoparlant. Les dades mostren que, quan hi ha canvis en l’ús lingüístic al llarg de la trajectòria de vida, aquests canvis solen ser favorables a la llengua catalana, tot i que cada vegada agafen més pes les opcions d’alternança entre català i castellà.
Continuar llegint… Natxo Sorolla i Marina Massaguer exposen la recerca del CUSC sobre llengua i joves a les Matinals de Política Lingüística |

Presentem resultats a la “matinal de llengua” sobre jóvens a Catalunya 19 Març 19+01:00 2019

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
add a comment

Ja estan obertes les inscripcions per poder-hi assistir

Matinal sobre llengua i joves a Catalunya‘Llengua i joves a Catalunya: usos lingüístics i arguments per a la promoció del català’ és el títol de la Matinal de Llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística el divendres 5 d’abril. Durant la matinal, en què hi intervindrà la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es presentarà l’explotació de les dades sobre els usos lingüístics de les cohorts joves (15-34 anys) de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP 2013), així com de la proposta d’arguments i actuacions per a la promoció del català entre el jovent a Catalunya. Ambdós treballs són el resultat de la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el CUSC-Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Els ponents de la Matinal són Natxo Sorolla i Marina Massaguer, del CUSC-UB.

Les matinals són sessions tècniques de caràcter monogràfic que s’adrecen a professionals de la llengua: tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, planificadors i dinamitzadors lingüístics de l’Administració i de serveis lingüístics d’universitats i organitzacions diverses, persones vinculades a entitats de llengua, etc. Aquesta matinal sobre llengua i joves tindrà lloc de 10 a 12 h el 5 d’abril, a la Sala d’Actes, nivell 2, del Centre d’Arts Santa Mònica (Barcelona). Per motius d’aforament, per poder-hi assistir cal emplenar el formulari d’inscripció.

Política Lingüística organitza la Matinal ‘Llengua i joves a Catalunya’

Vila, Sorolla: L’adquisició del català per part dels nouvinguts depèn del lloc d’origen d’on provenen? 11 Març 11+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Us informem que ja hem publicat l’apunt de sociolingüística i política lingüística del CUSC del mes de febrer. En aquesta ocasió, els autors, F. Xavier Vila i Natxo Sorolla, avaluen fins a quin punt el lloc d’origen dels nou vinguts té a veure amb l’adquisició (o la no-adquisició) del català a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011.

Us en deixem el primer paràgraf:

«Al llarg del segle XX i principi del XXI, Catalunya ha estat el punt de destinació de diverses onades immigratòries, de manera que actualment hi resideixen un gran nombre de persones nascudes en altres indrets, tant de l’Estat espanyol com de la resta de països del món. Els processos d’integració lingüística d’aquests col·lectius han variat molt en funció de diverses variables, com ara el moment en què van arribar, la seva via d’inserció laboral predominant, el nivell sociocultural que tenien en arribar i el que han assolit, etc. Dedicarem aquest apunt a escatir, a partir de les dades sobre llengua i origen geogràfic del Cens de població de 2011 (Vila i Sorolla 2016), fins a quin punt el país d’origen dels immigrants té relació amb l’adquisició —o no adquisició— del català, i quines altres variables hi intervenen.»

L’objectiu dels Apunts, de publicació mensual, és funcionar com un aparador de la producció científica del CUSC que sigui rellevant per a la gestió de la diversitat lingüística a casa nostra, i facilitar que els resultats de la recerca arriben —en català i de forma accessible— als agents implicats i al conjunt de la societat catalana.

CUSC – Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació www.ub.edu/cusc

“Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles” 11 Març 11+01:00 2019

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

A Diari de la llengua han fet un resum d’un capítol on Xavier Vila i jo analitzàvem l’associació entre llengua i origen geogràfic a les dades censals:

Un estudi desmenteix els tòpics sobre el coneixement de català dels immigrants

origen1

Com que la realitat és complexa i costa d’entendre, tot sovint es tira de tòpics. Passa en molts camps, també en el de la llengua i també a l’hora d’explicar per què els immigrants tenen més o menys facilitat i interès per aprendre el català. La brama popular acostuma a dir que els hispanoamericans, com que ja saben castellà, tenen menys interès a aprendre el català i, alhora, més facilitat si s’hi posen. O que amb els xinesos no hi ha manera, o que els nouvinguts procedents de països multilingües tenen més facilitat per als idiomes. Continuar llegint… Digue’m d’on vens i (no) et diré com parles – Diari de la llengua

Un any d’activitat acadèmica: sociolingüística, xarxes, demolingüística…. (2018) 4 febrer 04+01:00 2019

Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, sociolingüística, sociologia, tesi.
Tags: , , ,
add a comment

És un suplici mantenir el currículum actualitzat. Especialment quan l’has de mantenir en diferents formats i en diferents llengües. Però quan acabes l’actualització, pots mirar endarrere, i veure què has anat construint passet a passet.

De l’any 2018 puc destacar la implicació absoluta en un projecte del Soziolinguistika Klusterra per a analitzar dades sociolingüístiques i sociodemogràfiques municipals del cens, que em va plantejar diversos reptes analítics per l’alta correlació entre les variables. També ha estat un any intens per la immersió en la docència d’una nova assignatura  de màster la UOC que m’ha permès aprofundir en l’anàlisi de dades massives amb R. A la Universitat Rovira i Virgili haig tingut un canvi de docència que em fa aprofundir més en assignatures de sociologia, i especialment, relacionades amb el treball i l’economia. A la pila de lectures estan les 1.000 pàgines del manual de Giddens.  I també diferents anàlisis dels territoris de llengua catalana m’han permès construir millor el relat general sobre la situació de la llengua, i distingir clarament entre els canvis que s’estan produint a nivell sociolingüístic dels que s’estan produint per causes demogràfiques, i que han de permetre la millora de la presa de decisions: per a assegurar el futur de la llengua no només s’ha de fer polítiques lingüístiques, si no que possiblement encara són més rellevants les polítiques demogràfiques (i per tant, els models econòmics). I suposa una gran alegria la publicació de l’anàlisi de l’enquesta sociolingüística de la Franja. Hi ham participat diferents investigadors relacionats amb la Franja i la sociolingüística aragonesa i catalana.

Finalment, tot i que tinc la publicació internacional en un aparent standby, la dedicació de fins tres ordinadors computant ERGM m’ha permès tenir ja resultats interpretables, i espero que els models acaben per convergir aviat, i així podré tancar l’article encallat. Això inaugurarà oficialment la nova etapa de l’efecte xarxa, i consolidarà l’actual etapa del rol sociolingüístic.

Més informació, a continuació, o al meu espai curricular ;)

(més…)

Mapa del Matarranya de 1925 (i la Terra Alta) 21 Novembre 21+01:00 2018

Posted by xarxes in Matarranya, sociolingüística.
add a comment

Este mapa de 1925 té alguns topònims del Matarranya en català. Mapa Terra Alta i Matarranya 1925 - baixa

Està signat per la Mancomunitat de Catalunya, en extinció. Un mapa al que haig arribat per Oriol Puig i Marc Pelejà. Potser teniu més resolució al mapa en pdf: mapa terra alta.

Voleu estar informats sobre la Franja? Estem d’aniversari 6 Novembre 06+01:00 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

Screenshot_20181106_140108És final d’any, i a la Franja estem d’aniversari: 14 anys de lafranja.net i la llista ICF!

Publicada l’enquesta d’usos de Catalunya (2013) 24 Setembre 24+01:00 2018

Posted by xarxes in estadística, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
add a comment

El català incorpora nous parlants en uns anys de forta immigracióS’ha publicat el primer volum de l’enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013, on tenim dos capítols amb Xavier Vila, un sobre les llengües en els usos interpersonals i un altre sobre els grups segons els usos lingüístics. Ja n’havíem parlat del resum dels factors clau, i sobretot, del segon, sobre els grups sociolingüístics. Esta tècnica s’ha mostrat prou productiva, per tal de detectar quins canvis s’han produït entre 2003 i 2013, posant molt d’accent en entendre la font dels canvis (migracions, estructura demogràfica, canvis per edat, o canvis generacionals). En tot cas, aquí teniu la publicació: enquesta d’usos lingüístics de Catalunya de 2013.

També podeu fer una ullada als tuits-resum que n’ha fet el company Carles de Rosselló (de la BBC):

(més…)

“Lo català a la Franja” fa 15 anys 4 Juliol 04+01:00 2018

Posted by xarxes in xarxes.
add a comment

locatala

Lo Català a la Franja és una web que recopila informació sobre la Franja i les seues comarques. Conté informacions sobre llengua, activisme, lleis de llengües, literatura, recerca, i evidentment, sobre el propi territori del Matarranya, Baix Cinca, Llitera i Ribagorça, a més de les relacions de la Franja amb Aragó, amb Catalunya o amb el País Valencià. Lo català a la Franja s’ha consolidat com a projecte independent i central de l’actualitat de la Franja. Des d’aquí es difon i es promou la recerca sobre estes comarques catalanoparlants.

Fa 15 anys (2003) Lo Català a la Franja iniciava el seu recorregut. El projecte va nàixer amb lo propòsit de recopilar informacions sobre la Franja de cara a la meua formació de doctorat, i vaig aprofitar la proposta per a compartir-les a Internet. La web va iniciar el seu recorregut com Catalarago al servidor gratuït Mallorcaweb, mitjançant una web estàtica feta en html manualment, i que per tant, costava de mantenir al dia. A més, inicialment es volia redactar les notícies, així que el cost de manteniment era molt alt. El moment dels primers passos era de màxima efervescència, i així ho demostren les dues primeres notícies redactades [4/7/2003]: Marcelino Iglesias es compromet per segona vegada a tirar endavant la llei de llengües i Apareix lo web de FACAO. Poc temps més tard les notícies es van passar a gestionar des d’un bloc de Blogspot, i al poc temps tot el sistema es consolida, el 4 de novembre de 2004, amb Balearweb (ja no funciona), i l’any 2009 migra per complet al sistema WordPress i amb domini propi, que és com el coneixeu en l’actualitat: lafranja.net.

Actualment podeu seguir les notícies de lafranja.net a Twitter i a Facebook, subscrivint-tos al Grup de difusió de la ICF, i/o seguint lo Feed.
Voldríem destacar-tos alguns espais especials de lafranja.net:

Continuem apostant (sense èxit :) per un projecte col·laboratiu, amb l’aportació de diferents persones del territori. El fet de no aconseguir-ho fa que el projecte siga matarranyocèntric. En tot cas, tot indica que el projecte de lafranja.net espera complir moltes dècades més!

Natxo Sorolla

%d bloggers like this: