jump to navigation

Un procés independentista que augmenta la confiança entre castellanoparlants? 18 Setembre 18UTC 2017

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Al llarg de la vida convertim en amics a alguns companys (de classe, del poble, de la faena…). Amb tot, la vida passe i mos oblidem d’altres amics. Alguns altres vells amics los recuperem al cap de molt temps per circumstàncies de la vida… Entre tots estos esdeveniments, la confiança i la reciprocitat expliquen en bona part per què mos fem amics d’unes tipologies de persona i no d’una altres. Evidentment, hi ha molts factors implicats en com confiem en una persona, com la seua personalitat, lo gènere, los gustos musicals, lo sentit de l’humor… Evidentment, la llengua n’és un de molt rellevant.

Un estudi de dues onades (aquí teniu la primera onada) propose que abans de l’escalada sobiranista a Catalunya (2012), tant catalanoparlants com castellanoparlants tenien uns nivells de confiança similars entre ells, tant per a les relacions amb membres del seu propi grup com en relacions amb membres de l’altre grup. D’alguna manera, no observaven grans nivells de desconfiança en les relacions interètniques. Ni tampoc en les relacions de catalanoparlants amb membres del propi grup. Però sí que observaven nivells importants de desconfiança en un únic cas: los castellanoparlants de Catalunya no confiaven tant en membres del seu propi grup. Un fet que no ocorria amb els castellanoparlants del País Basc.

cfakepathimagen_ediima20170917_0331_5

Tres anys més tard, l’any 2015, amb un debat públic a Catalunya copat per les relacions de sobirania amb Espanya, han observat canvis en estes relacions de confiança ètnica. I els canvis més importants s’han produït allà on menys esperaven: en tots els casos s’ha perdut una miqueta de confiança, excepte entre els castellanoparlants de Catalunya, que han augmentat la confiança en sí mateixos, fins nivells assimilables a la resta d’opcions. Los autors proposen que un procés independentista democràtic i pacífic poden reforçar els nivells de confiança dels membres dels grups minoritaris.

Crec que l’article és molt interessant per les hipòtesis que impulse a plantejar. A l’article de divulgació que els autors fan a Piedras de Papel destaquen lo canvi dels castellanoparlants de Catalunya de 2012 a 2015. Però a mi em cride encara més l’atenció  la situació inicial: com los castellanoparlants tenen uns nivells de confiança inferiors en sí mateixos que els que els dirigeixen los catalanoparlants?

Es poden discutir algunes qüestions de l’estudi, com considerar els castellanoparlants a Catalunya com una “large minority”, tenint en compte que són majoritaris socialment. Evidentment, cal tenir en compte que bona part dels castellanoparlants de Catalunya provenen de les migracions intercontinentals recents, i que l’estudi es fa entre universitaris, que estaran compostos  per fills, nets o rebesnets de les migracions peninsulars dels 60. Per tant, bona part dels castellanoparlants de l’estudi poden situar el seu origen en classes mitjanes en procés d’ascens social. També és interessant lo tractament que l’estudi fa de la llengua. Tracten la llengua habitual (“which is the language you use in your daily live?”), que fan com a equivalent a ètnia. Una qüestió que podrie ser discutida, especialment entre universitaris a Catalunya, on hi deu haver una bona part de castellanoparlants i bilingües inicials que es poden mostrar com catalanoparlants habituals.

També cal tenir en compte que els participants de l’experiment fan les decisions en el joc únicament tenint en consideració la llengua declarada per l’altre, sense cap informació més: participants were informed about their role in the game. Once participants understood the rules of the game, they were informed of the language of the person they were interacting with and asked to make their choice. Se m’ocorre que això pot ser rellevant. En una societat poc segregada socialment, però amb una distribució territorial dels grups sociolingüístics, la imatge que un castellanoparlant pot tenir de què és un castellanoparlant pot ser diferent que la que té un catalanoparlant. I pot tenir un component socioeconòmic clau. Per a un catalanoparlant fer referència a un castellanoparlant pot relacionar-se més amb el company de classe (igual), mentre que per a un castellanoparlant pot referir-se també a un company de barri, del que s’està distanciant socialment. Evidentment, és una hipòtesi arriscada, però que em pareix interessant.

En tot cas, em quedo en la reflexió dels autors: “Los investigadores sociales siempre soñamos con que los grandes cambios sociales nos pillen haciendo trabajo de campo”. De vegades tinc la mateixa sensació fent recerca sociolingüística sobre la Franja

L’article es publica en una revista científica d’alt impacte:

Criado, H., Herreros, F., Miller, L., & Ubeda, P. (2017). The Unintended Consequences of Political Mobilization on Trust: The Case of the Secessionist Process in Catalonia. Journal of Conflict Resolution, 0022002717723433. https://doi.org/10.1177/0022002717723433

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: