jump to navigation

Innovar, com fumar porros, a destemps 28 Agost 28UTC 2015

Posted by xarxes in Matarranya, sociologia.
trackback

(Publicat a La Comarca, 28/8/2015)

Natxo Sorolla

Los adolescents escomencen a fumar porros perquè els influencien los seus amics? Los jóvens malotes se trien entre ells? Fumar porros, l’obesitat, la felicitat, o tantíssimes altres qüestions personals, com la innovació tecnològica, tenen influència directa dels nostres amics. Per a l’adopció d’innovacions és més important lo comentari d’un amic que qualsevol anunci que et fóteguen a la tele. Hi ha grupets d’amics a on és habitual fumar, i grupets que mai fumen. L’únic que quede per respondre és si fumem per influència dels amics, o si els que tenen hàbits de fumar se seleccionen entre ells. Però ser el més guai de la colla per fumar canuts és similar al mecanisme pel qual una amiga de mitjana edat, que està concentrant l’atenció d’una conversa mentres explique a les companyes què és això del Facebook, té com a conseqüència una manada irrefrenable de senyores dirigides als seus fills demanant mòbil i Facebook. Encara que no tinguen clar per a què servix. L’avantatge és que la innovació tecnològica ha produït la major part dels canvis socials positius que coneixem.

A finals dels 90 algun adolescent modern piheras de Barcelona venie marcant lo último de lo último en lo seu telèfon mòbil. Per a natres, ruralites hasta la medul·la, la cosa quedave molt lluny, perquè només algun pare en tenie, i segurament que per a propòsits més útils que per a lluir anant de festa. Però ja podeu imaginar la nostra resposta tribal quan traïen lo mòbil al New Blay i comprovaven que aquí no hi havie cobertura.

L’any 2007 me vaig trobar en la necessitat de gestionar el correu, la memòria i el temps, i me vaig fer en una Blackberry. Ja podeu imaginar l’estranyesa en què l’entorn se prenie un mòbil en tantes tecles. I l’estranyesa en què jo em prenia que la cosa no es difonguere el 2008, i continuares sent un bitxo raro el 2009… Anys més tard continuo entenent que si et cal omplir una funció, has de buscar com fer-ho; i que si tens una cosa que et fa la funció que ha de fer, s’ha de conservar. Una qüestió tan simple, i tan còmoda econòmica i ecològicament, també comporte pressions d’arreu. Que què fas en eixe mòbil tan antic (per més que faigue les seues funcions). Que què fots en eixe cotxe tan vell (per més que et porto a on has d’anar). En fi, que els temps corren molt de pressa, però que per a anar més ràpid o més lent, has de posar de la teua part.

 

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: