jump to navigation

L’evolució del català a la Franja 2004-2014 30 Juliol 30UTC 2015

Posted by xarxes in estadística, Franja, Matarranya, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , , ,
trackback

Fa uns dies es va presentar l’Enquesta d’usos lingüístics a la Franja 2014 (diapositives 38-62). Amb esta ferramenta es pot començar a analitzar l’evolució sociolingüística del territori durant l’última dècada. Lo canvi més important és lo canvi demogràfic, per l’entrada de nova població. Però l’explotació aprofundida segurament que mos donarà resultats més interessants a nivell sociolingüístic. De moment, aquí teniu les conclusions de la primera anàlisi.

  • A la Franja, la població autòctona dels territoris de llengua catalana és de 7 de cada 10 enquestats, amb un important increment de població al·lòctona, de 17,6 punts percentuals en 10 anys.
  • Gran part dels canvis sociolingüístics tenen a veure més amb l’increment de població al·lòctona que no pas amb canvis estructurals en el comportament sociolingüístics de la població autòctona.
  • L’any 2014 el català és la llengua inicial de la meitat de la població, havent-hi fins a un terç de castellanoparlants inicials i una dècima part de població al·loglota.
  • La reducció de catalanoparlants inicials (–18,3 punts percentuals) té una intensitat similar al decrement proporcional de població autòctona.
  • El coneixement oral de la llengua és molt superior al volum dels seus parlants inicials, abraçant fins a un 80,2% de la població
  • Al conjunt de la Franja s’estima un volum de 33.743 parlants
  • Aquesta proporció s’ha reduït 8,4 punts durant la dècada, assolint-se també el 5,9% de població que no entén la llengua
  • Pràcticament la meitat dels seus parlants declara no saber escriure la llengua.
  • El nivell d’ús del català en general s’ha reduït, i actualment el grau d’ús és similar al del castellà (49,9% i 46,5%, respectivament).
  • La proporció de població que no usa gens el català s’apropa a una quarta part.
  • Pel que fa als indicadors de la vitalitat de la llengua, les diferències entre la llengua inicial i la llengua d’identificació, indiquen que la major part de catalanoparlants s’identifica amb la seua llengua inicial, en unes proporcions similars a les que ho fan també els castellanoparlants.
  • Pel que fa a la transmissió intergeneracional de la llengua, s’observa estabilitat en la transmissió del català, reproduint-se la llengua a nivell familiar, tal com també ho fa el castellà, i fins i tot les llengües altres i combinacions.
  • Alguns resultats apunten que la intensitat del manteniment familiar del català s’ha reduït, encara que de forma molt matisada, mentre que el castellà ha recuperat algunes pèrdues que tenia una dècada abans.
  • Finalment, en les denominacions que els enquestats donen a la seua llengua s’observa com s’ha incrementat l’ús del terme acadèmic català, fins assolir la primera posició (44,6%), ocupant les denominacions pejoratives i localistes posicions més secundàries.

Comentaris»

1. L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües | La Franja - 30 Juliol 30UTC 2015

[…] Origen: L’evolució del català a la Franja 2004-2014 | Xarxes socials i llengües […]

2. Pedro J. Bel Caldú - 30 Juliol 30UTC 2015

La conclusio, que es trau de la lectura del informe, no está mol lluny del pensament expressat al meu post: https://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2013/05/15/lenguas-y-hablas-del-bajo-aragon/.
Los territoris no parlen cap llengua. La parlen les persones que habiten a un territori. Si canvien los habitants, canvíe la llengua. Fa vuitcents anys la gent que habiteve al Matarranya parlave en arab. Va vindre gent de parla catalana i los seus descendents seguim parlant eixa llengua. Si la gent autóctona desapareix i es sustituida per gent que parlo un atra llengua, ací se parlará una atra llengua. Aixó esta clar, mos posem com mos posem.

3. xarxes - 30 Juliol 30UTC 2015

Pedro, gràcies pel teu comentari. És una discussió interessant. Lo volum demogràfic és important. Però no tant com per a explicar més que una (mínima) part de l’evolució de les comunitats lingüístiques. És una evidència que els territoris no parlen llengües. Com és una evidència que els individus isolats tampoc poden comunicar-se.
Uns quants comentaris que matisen bastant la qüestió:
– Hi ha cap llengua (comunitat lingüística) capaç de mantindre’s sense una base territorial?
– Tu mateix proposes un cas que fa evident que simplement los números no expliquen la realitat. Dius que fa 800 anys al Matarranya parlaven àrab. Si és certa la hipòtesi que les Roques del Masmut ve dels Masmuda https://ca.wikipedia.org/wiki/Masmuda crec que no seria cert que es parlare àrab.
– Si al Matarranya los nous amazigs que han vingut no aprenen la llengua majoritària dels carrers ni són capaços d’imposar la seua, tindrà que veure alguna cosa diferent als números. I si a Alcanyís sí que aprenen la llengua majoritària dels carrers, la hipòtesi del volum no funciona. Segurament té més a veure en la hipòtesi del poder.
– Si al Matarranya hi ha catalanoparlants que no han transmès lo català als seus fills perquè han format parelles lingüísticament mixtes los números i la vinculació persona=llengua tampoc funcionen. La teoria dels volums faria que els fills foren bilingües.
– L’evolució i pervivència dels castellanoparlants emigrats al Matarranya és completament diferent de la dels castellanoparlants emigrats a Nova York. La teoria dels volums no funciona.
– … i ja per a acabar… la presència del català a Alacant o a la Catalunya del Nord no té res a veure en los alacantins i nordcatalans de 8 apellits que hi ha. No hi ha canvis demogràfics més greus que els que han passat a altres ciutats, i la situació és molt diferent. Com los catalanoparlants que hi ha a Barcelona res tenen a veure en los barcelonins (o catalans) de 8 apellits que hi ha.

Pedro J. Bel Caldú - 28 Agost 28UTC 2015

Tens raó Natxo. En quant a la llengua que se parlave al Matarranya fa vuit cents anys crec que no n’hi-ha moltes dudes. La part mes deshabitada ere, con ara, lo que mes tard va ser la Encomanda de Montroig. Practicament tota la toponimia es de rail llatina: Montroig, Pennaroja, Bellmunt, Fórnols, Torradarques, No tinc clara La Sorollera. Está clar que Ráfels Mesquín i Tévar son de rail árabe. Jo interpreto que les aldees i la propia vila de Montroig,o van ser pobles de nova creació o nuclis de cristians mozárabes molt reduits. Lo significat de Ráfels y Mesquín confirmaríen la meua teoría. No m`atrevixco a opinar sobre el Masmut.
No puc estar mes d`acord en lo tema de la transmisió. Ahí tens als nets deL Artur Quintana parlant en alemany. I, segons diuen a La Codoñera. a José Miguel paralant en castellá als seus nets i esforçanse per a que el rumanos de La Fresneda i Valladorrores parlon en catalá. ¡Que complicada es la vida quan mos la volem complicar!

xarxes - 28 Agost 28UTC 2015

Pedro, és una obsessió personal que tens cap a determinades persones, en la que no entraré. La clau està en la transmissió de la gent del territori. I crec que la qüestió preocupant és per què la tercera generació d’emigrats a alemanya parle alemany (res nou) i la tercera generació emigrada al Matarranya no parle català.

4. Disminueix l’ús social del català en un 21% en 10 anys a la Franja de Ponent | La Franja - 12 Agost 12UTC 2015

[…] a Lafranja.net. L’article es feia ressò de les conclusions que s’extreuen de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població -impulsada per la Generalitat en col·laboració amb Campus Iberus-, que mostra com l’ús social […]

5. Desapareix el LAPAO però el català continuarà sense fer acte de presència a la Franja de Ponent – Lo Reguer - 15 Setembre 15UTC 2015

[…] derogació no retornarà la vitalitat lingüística del català a la Franja ni farà pujar de nou el percentatge de parlants fins al 90%, quan ara és només el 50%. El que necessitem és una nova Llei que reconegue els drets de tots els parlants de català, que […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: