jump to navigation

Accessible el volum L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. 27 Juliol 27UTC 2015

Posted by xarxes in sociolingüística.
trackback

Del bloc de F. Xavier Vila, “Amb certa calma

Accessible el volum L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau.

Aquesta setmana ha aparegut en línia l’estudi L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2013. Resum dels factors clau. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2015, que podeu obtenir aquí. Com el seu nom indica, es tracta d’una publicació que resumeix els principals resultats de les anàlisis encarregades per la Generalitat a un nombrós grup d’especialistes a partir de les dades de l’EULP 2013 i de la comparació amb l’EULP 2008 i l’EULC 2008. Constitueix, per tant, el millor retrat disponible sobre l’estat de la llengua a Catalunya ara mateix a l’abast del públic més o menys especialitzat. Es va presentar divendres 17 de juliol, però la premsa hi ha donat un tractament molt superficial, com si es tractés d’un fet anodí, i jo diria que la majoria dels articulistes que s’hi han referit s’han limitat a espigolar alguna dada que els cridés l’atenció a partir de la nota de premsa oficial. Una llàstima, vaja, perquè els treballs que aplega són més que sucosos.

A banda de participar en debats i reflexions sobre les dades amb d’altres col·legues, jo he tingut el plaer de redactar, conjuntament amb l’amic Natxo Sorolla, dos dels capítols que l’integren, concretament el 6. “Les llengües en els usos interpersonals i en els àmbits de consum i serveis” i el 7 “Els grups d’ús lingüístic i els grans canvis en els usos entre el 2003 i el 2013”. M’és impossible de sintetitzar tot el que hi hem trobat, però potser si us ofereixo un tast de les nostres conclusions al capítol 6 trobareu que val la pena d’esmerçar-hi algunes hores al llarg d’aquest estiu tan calorós:

“En aquest sentit, és discutible que es pugui parlar d’èxit d’integració lingüística si la majoria de les primeres generacions no usa mai el català i una part substancial de les segones generacions tampoc no l’utilitza. És obvi que el model de reproducció català ara mateix no és capaç de fer que els nouvinguts adoptin el català com a llengua habitual i, en canvi, provoca l’extensió creixent de l’ús del castellà entre la població de primera llengua catalana, i res no fa pensar que aquesta tendència s’hauria de modificar substancialment en cas de noves onades immigratòries. En un moment de reflexió nacional sobre com construir un millor model de societat caldrà mesurar amb cura si un model econòmic que implica la importació successiva de grans contingents de mà d’obra forana és compatible amb la sostenibilitat lingüística del país, o si convé avançar cap a models menys dependents de grans fluctuacions demogràfiques periòdiques que garanteixin un grau superior de benestar a tota la població, independentment del seu origen, i facilitin la integració també lingüística dels nouvinguts per tal de reforçar la cohesió social del país.” (pàg. 27)

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: