jump to navigation

Dels blocs de països a Orient Mitjà als rols sociolingüístics: blockmodeling amb signe 15 Desembre 15UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
trackback

Estic desenvolupant l’anàlisi de relacions amb signe (positives i negatives) com a ferramenta que permet l’anàlisi de xarxes sociolingüístiques És per això que us mostro una anàlisi experimental amb les relacions entre actors d’Orient Mitjà, per a destacar l’aprofitament que se’n pot fer en sociolingüística.

Al twitter d’ van penjar una imatge de les relacions entre països d’Orient Mitjà. La imatge representava relacions positives (en verd), relacions negatives (en roig) i relacions neutrals, poc definides o sense gaire relació (en groc). Entre els 13 actors es produeixen fins a 120 relacions, de les quals 34 són positives i 86 negatives (d’un total de 156 relacions que es poden produir entre 13 actors).

Per tal de simplificar i interpretar aquesta xarxa, a mode d’experiment hem aplicat una anàlisi de blocs (blockmodeling) per a xarxes amb signe amb Pajek. Aquesta anàlisi permet visualitzar l’estructura emergent que hi ha darrere d’una xarxa de relacions positives i negatives entre diferents actors. Per a això, convertim la imatge en una matriu de relacions positives = 1, relaciona negatives = −1, i sense cap valor les manques de relació o relacions relativament neutrals. Pajek permet fer l’anàlisi sense predefinir els models (els algorismes proposen un model) o especificant models concrets que podem predefinir (com el de la teoria de l’equilibri de Heider). Decidim fer-ho sense un model predefinit, i els resultats són bastant “lògics”. (Nooy, Mrvar, Batagelj (2005). Exploratory Social Network Analysis with Pajek. Cambridge University Press. Pàgina 275)

El model que considerem més clar i adient per a les dades simplifica les relacions a l’Orient Mitjà amb 3 grans blocs de països, als quals posem una etiqueta per a facilitar la interpretació:

  1. Bloc sense aliats: Al Qaeda, Hamas, ISIS, Turquia (4 actors)
  2. Bloc Occidental: Israel, Egipte, Estats Units i Aràbia Saudí (4 actors)
  3. Bloc Oriental: Iran, Irac, Hesbol·là, Palestina i Síria (5 actors)

Relacions amb signe a orient mitjà - 3 Blocs

Es pot simplificar les relacions d’Orient amb un model de només dos blocs d’actors? No, perquè es produeixen moltes inconsistències. Les relacions que no s’adeqüen al model són 20 (16,7% de les relacions). La realitat empírica sempre té inconsistències amb els models que la simplifiquen (relacions que no s’adeqüen al model que hi ha darrere). Però hi ha models no molt més complexos i que s’adiuen millor a la realitat empírica.

El model de 3 blocs que proposa l’anàlisi blockmodeling observa una estructura emergent en què els actors de diferents blocs mantenen relacions negatives entre ells, i les relacions entre actors del mateix bloc són positives, tant en l’occidental com en l’oriental, a excepció dels actors del bloc sense aïllats, que mantenen relacions negatives entre ells. Així, el model aconsegueix reduir les inconsistències a 10 (5 relacions simètriques, el 8,3% del total de relacions). I aquestes inconsistències són bàsicament definides per tres actors clau: Irac, que a pesar de posicionar-lo en el bloc oriental, manté bones relaciones amb Estats Units i Egipte; Palestina, que a pesar de posicionar-se en el bloc oriental, manté relacions positives amb Aràbia Saudí (bloc oriental) i Turquia (bloc sense aliats); i Turquia i Hamas, que a pesar de posicionar-los en un bloc definit per les relacions negatives entre ells, mantenen una relació positiva. És difícil pensar en cap altre model que s’adapte a aquestes inconsistències sense crear-ne altres de noves. Tampoc s’aconsegueix models molt més adequats augmentant el nombre de blocs. L’última inconsistència (Turquia-Hamàs) és la que es visibilitza en proposar un model de 4 blocs, perquè es distingeix dos faccions del bloc sense aliats, on es continua remarcant que les relacions negatives entre aquests actors és el principal definidor del bloc,  però es distingeix Al Qaeda i ISIS que mantenen relacions negatives entre sí i amb la resta d’actors, i Hamas i Turquia, que mantenen una relació positiva entre ells. Però difícilment podem simplificar la realitat de relacions a Orient Mitjà sense augmentar excessivament la complexitat del model.

També és ben clar que la posició estranya de Turquia en el bloc sense aliats canviaria si es definira positiva o negativament les seues relacions amb altres actors, com Estats Units. Però això ja és una qüestió d’anàlisi aprofundida i avaluació de la matriu original, que no és el propòsit del nostre apunt

Es ben probable que la pregunta que aparega ara és quina relació té aquest tipus d’anàlisi amb la sociolingüística? Doncs cap i tot. Els continguts de l’anàlisi són completament diferents (relacions positives i negatives, entre països i actors d’Orient Mitjà…). Però la tècnica subjacent (blockmodeling per a xarxes amb signe) és fàcilment traslladable a actors que mantenen relacions en una llengua A o en una llengua B, els quals podem analitzar i simplificar segons l’estructura emergent de les seues tries lingüístiques, distingint aquells que parlen la llengua B amb tots els del seu propi grup i amb els dels altres grups, d’aquells que parlen la llengua A amb els dels seu grup però convergeixen a la llengua B quan parlen amb membres del grup B, etc. I en això estem…

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: