jump to navigation

Contacte de llengües a la Rioja: assignació de llengua a l’interlocutor 3 Novembre 03UTC 2014

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

En sociolingüística estudiem els fenòmens de contacte de llengües, i tot el que es desenvolupa al seu voltant, tal com les tries de llengües, les normes sociolingüístiques i socials, els codis marcats, la minorització de les llengües, la difusió de les competències, la dissociació entre entendre una llengua i parlar-la… La gent dels vins de Rioja planteja un vídeo molt aconseguit, que tal com es presenta resulta còmic:

Si analitzem el contingut, tenim qüestions molt significatives: un client vol prendre una tapa, i només saluda amb un hola. Davant d’una explicació complexa d’una tapa, expressa amb una senyal no lingüística que no ho entén, i el cambrer automàticament ho atribueix a un problema de competència lingüística, i canvia a l’anglès (macarrònic) per a fer-se entendre. La situació plantejada en un context castís resulta còmica. Però es pot adaptar a contextos catalanoparlants i és del més natural: adaptada a un client catalanoparlant que només diu hola, i del qual, per tant, es desconeix la tria lingüística, un cambrer també catalanoparlant que inicia una explicació en català, i el client tan sols respon eh?, pot desembocar a un canvi immediat al castellà, per educació, encara que la llengua no siga cap problema de comunicació. Eixe acte comunicatiu que és ben habitual, en altres contextos (i sota altres normes sociolingüístiques) pot considerar-se còmic.

Habitualment atribuïm una llengua a una persona, i si manca la informació sobre el nostre interlocutor, solem atribuir-la a partir del seu rol social, el seu aspecte, etc. En una ocasió, a l’Hospital d’Alcanyís (àrea castellanoparlant), vaig observar com una senyora del Matarranya gran (catalanoparlant) parlava en català amb el fill. En aparèixer l’infermera (del Matarranya), que se li va adreçar també en català, contestava sistemàticament en castellà de manera altament educada, per més que la infermera mantenia el català. La senyora no concebia que una infermera parlara català. No era una qüestió de diglòssia militant de la senyora. Simplement que el seu esquema social no li permetia concebre que un treballador de la sanitat a Alcanyís parlara el seu català del Matarranya. I per tant, la norma social i els rols atribuïts  (els habitus) s’imposaven per damunt fins i tot de la seua capacitat per a desxifrar la divergència lingüística que (s’)estava produint. Alguns exemples similars apareixen a Woolard (1992) Identitat i contacte de llengües a Barcelona, on la investigadora nord-americana relata com alguns dels seus interlocutors preferien pensar que la seua manera estranya de parlar català es devia a una deficiència que no pas al fet que un estranger haguera aprés català en aquella Barcelona de finals dels 70.

Amb tot, si he de triar una situació còmica de dissociació de les normes i la realitat em quedo amb la que expliquen del cantant mallorquí Guillem d’Efak:

Guillem d’Efak, a qui una vegada l’escometeren dins un cafè en espanyol. El cambrer, en veure que el mític cantant i poeta parlava un mallorquí tan net i clar com el seu, li demanà excuses: “Perdonau, m’havia pensat que éreu negre”. I sí: no n’hi havia més, Guillem d’Efak era negre, però una evidència tan física i palpable com aquella era arraconada per la llengua, que transformava en mallorquí qui la parlava.

Font: Cent per cent

Podeu veure dos vídeos més de vins de la Rioja on també es juga amb el contacte de llengües castellà – anglès

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: