jump to navigation

Dos trampes de l’alternativa al LAPAO 16 Setembre 16UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , ,
trackback

Novetats:

En l’inici de curs ha arribat una carta a pares de la Franja informant que es modifica la històrica assignatura de català i la seua alternativa. L’assignatura de català passa a denominar-se Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, popularitzada amb les sigles de LAPAO. I com a optativa, la seua alternativa serà Trabajo de competencia lingüística. A l’alternativa, a part de mancar-li l’article determinat, pareix que siga repàs de llengua (només) castellana, que és l’únic nom de llengua digne d’obviar-se quan es parla de competència lingüística. Així, aprendre català, encara que siga amb la nova denominació, serà a costa de no tenir classes de repàs de l’única llengua vehicular de l’escola. I per tant, de l’única llengua útil per a desenvolupar-se a l’escola i a la vida. Oferir com a alternatives al LAPAO lo repàs de castellà té trampes importants.

LAPAO alternativa 2La Llei de llengües (2013) diu a l’article 12:

Se reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas y sus modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario. El Gobierno de Aragón, a través del departamento competente en materia de educación, garantizará este derecho mediante una oferta adecuada en los centros educativos.

No sorprendrem a ningú si descobrim que a la Franja es pot viure en normalitat lo monolingüisme. Però només lo monolingüisme de desconèixer el català. Del desconeixement del castellà no se’n parle, perquè els últims reductes de monolingües catalanoparlants van desaparèixer fa anys. Eixa societat que es desenvolupava només en català va anar morint, al ritme que moria la societat autosuficient. Ham vist morir els últims monolingües catalanoparlants, ocupant les capes socials més baixes. La modernització va ser tutelada per l’Estat-nació , i per tant, només va tindre privilegis per a la llengua de l’Estat, expulsant la llengua local de qualsevol idea de modernitat. Ben al contrari, en l’actualitat trobem multitud d’exemples de població de la Franja que pot desenvolupar la seua activitat quotidiana, en tots los nivells, sense ser bilingüe, sabent només castellà. I no sofreix cap tipus de privació ni discriminació. Ben al contrari, desconèixer la llengua majoritària de la població local no només és possible per a portar una vida normal, si no que també permet ocupar les capes més altes a nivell local. La llengua catalana no no va lligada a l’ascens social. Però sí que hi va la llengua castellana. Perquè  es pot ocupar les posicions més altes desenvolupant-se en un pulcre monolingüisme castellà. I aquí resideix la primera trampa de l’alternativa LAPAO/Repàs. Les normes socials que han anat lligades al desenvolupament de l’Estat-nació i al procés de modernització han apartat la llengua del poble a la solidaritat local. És ben sabut que un catalanoparlant convergeix sistemàticament a un castellanoparlant. I és per això que el coneixement del català/LAPAO no aporta cap valor social als crios: la pretesa alternativa és una trampa. La privació d’ascens social lligat a la llengua local és la que han promogut contínuament les administracions aragoneses i estatals.  Ni han potenciat ni han exigit lo bilingüisme als seus funcionaris, encara que això apropara el servei als ciutadans. Saber català a la Franja no done cap mèrit per a ser mestre, doctor o funcionari de Correus. Mentre que redactar correctament en castellà obre tot un món de possibilitats de futur. Com les obre aprendre anglès. Trampa. L’administració ha creat lo sistema per a que una de les alternatives tingue valor i l’altra no.

La segona trampa de l’alternativa resideix en lo canvi de personalitat de la pròpia llengua. Sempre es deia que molts pares triaven català perquè, si bé a la Franja no el necessitaven laboralment, si algun dia anaven a estudiar a Catalunya el necessitarien.  Esta utilitat de l’assignatura és major al Baix Cinca o a la Llitera (històricament vinculats a Lleida) que no al Matarranya (més vinculat les 3 últimes dècades a Alcanyís). Però en tot cas, si abans podia ser útil aprendre a escriure correctament la pròpia llengua per a estudiar i treballar a Catalunya, quina utilitat té estudiar una nova Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, que a tot estirar té 50.000 parlants, que no té ortografia, que no té literatura, que no té mitjans de comunicació, que no té cap valor en el mercat laboral, i que per no tindre, no té ni nom?

Així és com l’administració aragonesa compleix el text del seu propi Estatut:

1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón constituyen una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas de uso predominante de las lenguas y modalidades propias de Aragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utilización de los hablantes de esos territorios, promoverá la protección, recuperación, enseñanza, promoción y difusión del patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en las zonas de utilización predominante, el uso de las lenguas propias en las relaciones de los ciudadanos con las Administraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua.»

PS: Lo text que ha arribat als pares atribueix erròniament la modificació del català pel LAPAO a la LOMCE. En este cas, per més que estranye a la comunitat educativa, Wert no té res a veure en lo LAPAO.  En tot cas, lo document denomina erròniament lo LAPAO, perquè enlloc es diu Lengua aragonesa propia del Aragón Oriental, si no que la Llei de llengües (2013) només la denomina una vegada, i és com Lengua aragonesa propia del área oriental (de la Comunidad Autónoma, con sus modalidades lingüísticas).

Comentaris»

1. La que no es canse mai - 16 Setembre 16UTC 2014

Tot això que dius és cert, però encara no ho saps tot: Ahir al Consell Escolar es va aprovar un document intern (programación general anual o alguna cosa d’eixes) on deia que la Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental seria optativa MENTRE EL CLAUSTRE DE PROFESSORS HO CREGUERA OPORTÚ i hi haguera prou nombre d’alumnes. No volies caldo? Dos tasses!

2. Dos trampes de l’alternativa al LAPAO | Xarxes socials i llengües | La Franja - 23 Setembre 23UTC 2014

[…] Dos trampes de l’alternativa al LAPAO | Xarxes socials i llengües. […]

3. Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics | Núvol - 24 Setembre 24UTC 2014

[…] escomesa de l’administració aragonesa contra la llengua pròpia de la Franja. D’acord amb una carta enviada als pares, l’assignatura optativa de català, impartida des dels anys 80 i seguida per una majoria […]

4. L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües - 24 Setembre 24UTC 2014

[…] l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i […]

5. LES ESTUDIANTS DEL MATARRANYA ENS REBEL·LEM | SEIRA - 3 Octubre 03UTC 2014

[…] l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a […]

6. Nou curs escolar, nous i vells reptes lingüístics – F. Xavier Vila | Bloc de la Revista de Llengua i Dret - 24 Febrer 24UTC 2016

[…] escomesa de l’administració aragonesa contra la llengua pròpia de la Franja. D’acord amb una carta enviada als pares, l’assignatura optativa de català, impartida des dels anys 80 i seguida per una majoria […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: