jump to navigation

Borbons a sang i foc al Matarranya – Viles i gents 6 Juny 06UTC 2014

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
trackback

Borbons a sang i foc al Matarranya

Publicat a La Comarca, 6 de juny de 2014

Natxo Sorolla

Tant l’abdicació històrica de Juan Carlos I com la més que previsible coronació de Felipe VI són temes tractats, revisats i rebregats sense descans pels mitjans de comunicació. Com podeu imaginar, qualsevol opció en què un poble ratifica els seus dirigents és mil vegades preferible que l’herència dels càrrecs públics. I evidentment, lo poble també pot ratificar aspirants que siguen campechanos. Però és irracional que encara es trio el Cap d’Estat per herència, i encara més si el sistema discrimina les dos germanes majors, només pel fet de ser dones.

Però allò més interessant des del Matarranya és recordar l’origen dels Borbons al territori. L’any 1700 va morir Carlos II (Habsburgo) sense descendència, i les discussions sobre els drets de successió van acabar en una guerra entre l’Aragó favorable a l’Arxiduc Carles d’Àustria i la Castella favorable als Borbons francesos.

La major part del Matarranya, com la resta de la Corona d’Aragó, va prendre partit per l’Arxiduc, perquè era qui garantie el manteniment d’una monarquia federal i conservave els furs propis de cada territori. Per contra, Felip V de Borbó trencave la tradició i imposave un estat extremadament oposat als fets distintius d’Aragó. Quan los Borbons van entrar a sang al territori al Matarranya, van cremar i saquejar Mont-roig, Calaceit, Fondespatla o Valljunquera. I d’aquí ha quedat lo malnom de sucarrats per als de Mont-roig.

La resta ja la coneixeu. Los Borbons van guanyar la guerra, i Castella va imposar les seues lleis a Aragó, en los Decrets de Nova Planta. I aixina Felipe V va consolidar la castellanització de les nostres institucions, en una disposició cèlebre: “Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.

A ningú se li pot retraure les decisions d’un avantpassat seu. Però no em negareu que si esta persona herete el seu càrrec d’aquella guerra, alguna suspicàcia pot despertar. Benvinguts a l’era de Felipe Uve Palito.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: