jump to navigation

Dinàmiques de vot a Catalunya (25N): un problema d’anàlisi d’un factorial 27 Febrer 27UTC 2013

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , ,
trackback

A partir de l’excel·lent post Estadística multivariant del 25N: podem saber en quines claus s’hi va votar? de Marc Belzunces em vaig plantejar un problema. El primer factor diferencia el vot a PSC, PP, C’s i ICV del vot a ERC i CiU. Ell plantejava esta interpretació:

Així doncs, l’estadística multivariant ens confirmaria que les eleccions catalanes van ser en clau, fonamentalment però no exclusivament, d’independència.

Jo em plantejava que la interpretació era ben diferent. Perquè la unitat d’anàlisi era el municipi,  i això ens mostrava que hi ha una oposició territorial entre una lògica de vot espanyol(ist)a i una lògica catalan(ist)a. És a dir, municipis on l’oposició és PSC vs. PP, i altres on l’oposició és CiU vs. ERC. Per això, crec que la clau de les eleccions catalanes continua sent dreta vs. esquerra a tots els municipis, i no tant una oposició de vot segons l’eix nacional.

En els comentaris, Carles Feiner va penjar l’enllaç a dades de Catalunya per meses electorals i això em va permetre jugar una mica amb les dades per a aprofundir-hi. Tingueu en compte que és una anàlisi ràpida i que, a diferència del de Marc Belzunces, és per meses electorals i no per municipis (i seccions censals a Barcelona ciutat). A més, al meu anàlisi haig  inclòs, a més dels partits que han aconseguit representació, els percentatges de vot a Plataforma per Catalunya, Via Democràtica (escisió metropolitana de PxC), UPyD i Solidaritat Catalana, i el vot en blanc i el vot nul. Per tant, com veureu en els resultats, la interpretació és força diferent.

Picture 2013-02-27 09_55_02

Com podeu veure en la taula següent, el primer factor (41,1% de variància) explica la lògica espanyol(ist)a (PSC vs. PP) contra  lògica catalan(ist)a (CiU vs. ERC, amb participació alta).

El segon factor és el format amb el que es canalitza el descontent amb els partits majoritaris. D’una banda hi ha el vot en blanc i nul i de l’altra la participació alta, i vot a ICV, CUP, Via Democràtica (extremadreta) o Ciutadans.

Picture 2013-02-27 09_56_18

Si representem gràficament la posició de cada mesa electorals segons els seus resultats en els dos primers factors, podem observar alguns casos extrems, representatius de cada pol. En la banda esquerra hi haurà les meses on hi ha una lògica clarament catala(ist)a, i en la banda dreta les meses amb lògica espanyol(ist)a. En la banda superior hi haurà meses que canalitzen el descontent amb els partits majoritaris amb vot en blanc i nul, en la banda inferior meses que el canalitzen amb participació i vot als partits menors.

Picture 2013-02-27 10_09_24

Casos extrems en l’eix principal:

Lògica catalan(ist)a: Viladasens (7801). dels 158 veïns amb dret a vot, el vot es reparteix amb 44,7% a CiU,  17,42% a ERC, 14,39% a SI i 11,4% a la CUP. Blanc i Nul 0%. Amb 83,5% de participació.

Lògica espanyol(ist)a: L’Hospitalet de Llobregat, mesa 4-034 –U (3496). De 371 electors, el vot es reparteix amb 25,5% PSC, 23,6% PP, 16,4 ICV, 10,9 PxC, 5,5 CiU, 5,5 ERC. Blanc 1,21%, Nul 2,42% . Amb el 44,5% de participació

Veient aquesta confrontació podríem dir que la clau de les eleccions es pot considerar que continua sent la dreta i l’esquerra. En tot cas, també ens ajuda a entendre per què ICV es posiciona en les dinàmiques electorals més espanyol(ist)es. Marc Belzunces ho interpretava així.

D’altra banda, aquesta interpretació ens situaria ICV en el bàndol unionista

En realitat, el seu vot resideix en zones on el combat real és PSC vs. PP (de lògica espanyola). El fet que l’escissió entre ICV i EUiA no haja tingut èxit fa que no es puga comprovar si realment, en aquestes zones obreres amb origen en la immigració espanyola, qui realment s’emportaria el vot seria EUiA, i no ICV.

En segon lloc trobem l’eix que ens diferencia la manera en què es canalitza el descontent amb aquests 4 partits principals.

En la canalització del descontent amb vot blanc i nul hi ha Sant Jaume d’Enveja (Montsià), mesa 1-001–B (6210). Dels 413 electors, el vot es reparteix així: 31,4% PSC, 37,9% CiU, 10,1% ERC, 5,2% PP, CUP 0,7%. Blanc 4,6%, Nul 7,8%. Participació de 74,1%. Hi ha vot principalment a partits majoritaris, i la participació no és baixa, però hi ha un vot en blanc i nul molt important, del 12,4% (supera el vot a la tercera força, ERC).

En la catalanització del descontent amb vot a partits menors o emeregents hi ha la mesa 10-053 –A de Barcelona (713), que amb 620 votants, el vot es reparteix així: 28,5% CiU, 16% ICV, PSC 12%, ERC 11,8%, C’s 11%, PP 9,4%,  CUP 6,4.  Blanc 0,2%, Nul ,4%. 83,9% de participació. Tot i que CiU hi és majoritari, el segon partit és ICV, i Ciutadans (11%) i la CUP (6,4%) tenen un vot molt important. La participació és molt alta, i el vot en blanc i nul arriben al 0,6%.

D’una altra banda, en una canalització del descontent amb vot a partits però amb una diàmica més catalanista hi ha Sales de Lierca (Garrotxa) (5675), que amb 89 votants el vot es reparteix amb 26,6% a la CUP, 21,9% a ERC, 18,7% CiU, 15,6% PSC, 12,5% ICV, i Cs i PP 0%. Blanc i nul 0%. 71.9 de participació.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: