L’evolució del català des dels anys 30

F. Xavier Vila i Moreno ha comparat en un article (Un apunt sobre la demolingüística del català) les estimacions sobre el nombre de parlants del català des dels anys 30 fins l’actualitat. Les conclusions de l’article són diverses. Mentre que el nucli de la comunitat lingüística, formada pels seus parlants inicials, no ha crescut a pesar de l’importantíssim creixement demogràfic dels territoris de llengua catalana, el cercle perifèric format pels nous parlants s’ha duplicat. Llegiu-ne les conclusions:

Des del punt de vista del nucli dur de la comunitat lingüística, és a dir, dels seus parlants nadius, el segle XX no va ser un segle d’avenç sinó d’estancament en xifres globals i d’afebliment al nord, al sud i a l’oest. Aquest estancament és més preocupant si tenim en compte que en el mateix període els territoris de llengua catalana han passat de 5 a 13 milions d’habitants. Per contra, des del punt de vista dels límits externs de la comunitat lingüística, és a dir, si hi incloem tant els parlants nadius com els neoparlants, les dades del 2011 mostren com el català ha reeixit a atreure milions de persones, si més no en termes de capacitats de parlar la llengua. Sabem, per treballs com l’Informe i altres, que una part d’aquests fins i tot tranmeten el català als seus fills, però també que una altra part no usen la llengua en cap circumstància. El repte ara és com aconseguir que tots aquests parlants secundaris de la llengua s’incorporin a l’ús habitual del català per tal de consolidar una comunitat que ha estat posada al caire de l’extinció per un segle de polítiques lingüicides.