jump to navigation

“Las lenguas mueren por sinrazones poéticamente imprevisibles” 17 Setembre 17UTC 2012

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: ,
trackback

Esta afirmació la va fer Camilo José Cela l’any 1965 al seu llibre Viaje al Pirineo de Lérida.

Las lenguas no mueren como el animal, por causas inmediatamente fisiológicas, ni como el hombre, por razones morales o políticas, sino que se transforman –igual que las nubes cambian su silueta –por sinrazones poéticamente imprevisibles.

Com podeu imaginar, l’afirmació és totalment falsa. Si d’alguna cosa s’ha ocupat la ciència social és de trobar els paràmetres del comportament social, i també, del comportament lingüística.  La sociolingüística té un ample ventall de recerques que comproven, com és evident, que l’ús de les llengües no es deu a raons aleatòries.

En tot cas, al mateix llibre Camiló José Cela va fer una excel·lent defensa del català parlat a la Franja.

Via Josep Espluga

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: