jump to navigation

Fronteres lingüístiques i fronteres administratives en les interaccions per mòbil 11 gener 11UTC 2012

Posted by xarxes in ciència, estadística, Franja, internet, sociolingüística, xarxes.
trackback

A França, les persones parlen pel mòbil segons les fronteres administratives, i a Bèlgica ho fan segons les fronteres lingüístiques entre flamencs i valons. Així ho expliquen els investigadors de la Universitat de Lovaina (Flandes), l’Institut Massachusetts de Tecnologia (EU) i l’Orange Labs de l’operadora de telecomunicacions. A partir de les interaccions entre els mòbils de França, apliquen algoritmes  per a descobrir els límits de les comunitats que s’hi dibuixen, i les seues conclusions són que el límit principal a França és l’administratiu i a Bèlgica el lingüístic. És més, expliquen que esperaven trobar que el límit més important a França seria la regió, i el que més els crida l’atenció és que el límit més important és el departament, que té unes competències administratives molt menors. Evidentment, els sociòlegs expliquen que no és la frontera administrativa en sí qui marca les interaccions telefòniques, si no el poder de l’Estat que vehicula a través de la seua administració. Dirigeix la població a unes escoles i instituts concrets, a unes universitats concretes, dibuixa unes carretes i no unes altres, uns hospitals, etc. Cal dir, i a l’article no ho explica, que les fronteres lingüístiques belgues són també fronteres administratives, i en ocasions molt més importants. En un mateix estat  cohabiten dos administracions en dos llengües, arribant a haver-hi batallons de l’exèrcit dividits segons si els soldats són flamencs o francòfons.

A França també són molt curioses les excepcions. Vegeu-les al següent gràfic o el vídeo. El Rosselló parla poc amb Llenguadoc. Tot i que seria díficil trobar raons lingüístiques, donada la situació sociolingüística del català i l’occità a la regió Llenguadoc-Rosselló. El nord d’Aquitània parla poc amb el sud, tot i que el límit no se situa a Bayona i també seria difícil pensar en una frontera lingüística a l’Iparralde bascòfon.

Mòbils i departaments - França
Té cert interès metodològic l’algoritme que apliquen, donat que es tracta d’un algoritme de conglomeració que ha de facilitar el treball amb xarxes tremendament grans. Això facilita el treball també amb xarxes de Twitter, Facebook, etc.

Seria interessant veure com queda el mapa a l’Estat espanyol, i quina interrelació hi ha entre les fronteres lingüístiques i les administratives. Evidentment, caldria posar la lupa a les àrees a on les dues fronteres no encaixen, i la Franja tindria un interès molt important. Aposto que el Matarranya s’encaixaria sobretot per les  fronteres administratives, per tindre una capitalitat comarcal a Vall-de-roures i una de regional a Alcanyís, i este continuum s’allargaria fins Nonasp o Faió, mentre que a partir de Mequinensa es visualitzaria la importància de la capitalitat comarcal de Fraga i la capitatitat regional de Lleida, i el Baix Cinca molt possiblement estaria encaixat a la frontera lingüística per les relacions en Lleida.

Font: Le Monde – Le mobile, reflet des frontières françaises, via Purnas en o zierzo

Comentaris»

1. Anàlisi sociolingüística a temps real: el català ocupa la posició 19 a Twitter « Xarxes socials i llengües - 7 gener 07UTC 2013

[…] Fronteres lingüístiques i fronteres administratives en les interaccions per mòbil […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: