jump to navigation

Editorial de Temps de Franja sobre els fets de la Freixneda 28 Novembre 28UTC 2011

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , ,
trackback

La Freixneda: «parlo català perquè és la nostra llengua»

 Els fets de la Freixneda tenen una rellevància cabdal per entendre què està passant a la Franja. Un alcalde nou emergeix d’una moció censura. L’alcalde vell, que fa ja 16 anys que governa la vila, arrela la seua cultura política en temps anterior, fins i tot anteriors a la democràcia. En plena democràcia aquest alcalde vell ha consolidat l’ús del castellà com la llengua pública de l’Ajuntament. Amb els seues corresponents catalanoparlants que, en actes públics, es parlen en castellà entre ells. Una desraó. Un poder que es veu capaç de jugar a corrompre la nostra normalitat com a catalanoparlants.

El nou representant de la voluntat del poble és jove. S’inicia una renovació de les velles costums i una actualització a la societat contemporània. Una societat cada vegada més multilingüe. Davant qui es nega a entendre la realitat, aclareix que parla català perquè és la nostra llengua. Cap novetat. Perquè sempre ho hem fet així, i continuarem fent-ho així. Però hi ha qui amaga la ràbia per la pèrdua del poder en una falsa guerra de noms. Que és capaç de polititzar coses tant serioses com el nom de la nostra llengua. Qualsevol observador extern dirà que hi ha un conflicte lingüístic. En realitat, i en aquell moment, el conflicte més important és el que s’està debatent: la pèrdua d’una alcaldia vella per l’entrada d’aires nous.

És agre veure dos matarranyencs discutint en la mateixa llengua sobre si parlen la mateixa llengua. Paradoxes que només es poden donar amb una de les parts marcant el territori de la incultura. «Hi ha gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga en català; és la mateixa gent a qui li molesta que es pense, parle o escriga».

Mentre, a més altes esferes prioritzen una línia de combat identitària. Tot els anirà bé a partir del 20N si poden desviar els debats sobre les futures retallades. En la que està plovent, i no tenen cap altra prioritat que la modificació de la (descafeïnada) Llei de llengües. Fan reeixir eixe enemic que els signifiquem, perquè parlem llengües estranyes, i a més, paregudes  a les del dimoni català. I com que ni PSOE, ni IU, van blindar el català i l’aragonès al nou Estatut, troben el camí pla per a treballar contra nosaltres.

No és previsible que la situació canvio. La política a Aragó només pot variar en dos colors: negre o gris . O hi ha un partit que materialitza l’oposició oberta al català, o el català és part de la diversitat molesta que no se sap bé com resoldre. Difícilment es consolidaran altres majories diferents. Si no volem desaparèixer, caldrà reinventar-nos com a activisme, ben independents d’este país monocromàtic. Los nous aires tindran dificultats per arribar a la Franja. Però és temps de treballar encara més, perquè tot govern vell acaba. Tot alcalde vell cau. I quan acaba, és moment d’arreplegar allò sembrat, siguen fruits (per a alguns) o tempestes (per a els altres).

Editorial de Temps de Franja, número de novembre de 2011.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: