jump to navigation

“L’altra sociologia” (XI): El paradigma causal cum intencional: Jon Elster 29 Agost 29UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, tesi.
trackback

El paradigma causal cum intencional: Jon Elster

L’acció guiada per alguna intenció constituïx la unitat elemental de la vida social. Però les accions intencionals requereixen “explicació”, que ve donada pels desitjos, creences i oportunitats. S’estudia a l’estiu perquè es desitja aprovar un examen, es creu que l’examen s’aprovarà estudiant molt i està inscrit a l’examen. Reflexions posteriors sobre que les intencions han de tenir una raó, inconsistències de desitjos o creences. La raó és difícilment mesurable, i de vegades no s’opera amb total raonament. Se sustenta en bases de la teoria (neoclàssica) econòmica, on l’agent coneix totes les opcions, és racional, etc. La teoria de l’elecció racional pot fallar perquè no ens diu què requereix la racionalitat o perquè la gent es comporta menys racionalment del que requereix la teoria. La noció pot ser indeterminada, ambigua o incommensurable. Hi pot haver situacions on l’agent no té preferències. També poden fallar les preferències en la tria racional de l’estratègia. La teoria de jocs es fa complexa quan més es desenvolupa. Els marxistes analítics comencen a dubtar de la significació causal de la teoria de la decisió racional, i la comencen a utilitzar com a hipòtesi de treball i com a teoria normativa: els essers humans volen ser racionals, i a més, per a entendre la conducta dels demés hem de suposar que són racionals, perquè si no, no podem assignar-los creences i desitjos, fonamentals en la interpretació del comportament. Actualment, en el seu desenvolupament la teoria de l’elecció racional només proporciona solucions en situacions simples i presenta problemes tècnics essencials. Per exemple, la inhabilitació per a avaluar el valor marginal esperat de la cerca d’informació. Els individus busquen informació, i quan n’han obtingut força, però no tota, prenen decisions. Mai se sap els costos de no tenir tota la informació fins que no es té tota. Això crea dificultats a la teoria de l’acció racional, però no són suficientment forts com per a desbancar-la. Però no pot guanyar-se l’hegemonia. Les dades empíriques també mostren violacions de la racionalitat amb accions irracionals, creences infundades o obertament irracionals, desitjos distorsionats e irracionals, o una apreciació interessada de la quantitat d’informació necessària per a la presa de decisions. Hi ha els casos, per exemple, de fumar i saber els mals, com altres exposicions a perills admeses (radiacions) o no (transgènics). O altres casos d’adequació de creences als desitjos, o a la inversa, buscant un equilibri. El paradigma causal–cum–intencional fa el trànsit de la racionalitat optimitzadora a la racionalitat satisfaent, de contextos amb informació completa a situacions amb incertesa i informació incompleta, de la decisió paramètrica a l’estratègica, dels models de jocs determinats o amb solució, als jocs indeterminats o amb equilibris múltiples i sense equilibri. Aquesta han anat modificant la Teoria de l’Elecció Racional per a adequar-la a la psicologia humana. Ha perdut eficàcia com a teoria explicativa o amb significació causal respecte a una bona quantitat d’aplicacions en el camp del comportament intencional, per a mantenir el seu valor normatiu. Cap alternativa ha pogut substituir-la. Elster pensa en una teoria causal de mecanismes responsables de la formació o modificació de preferències (causalitat subintencional) i de com determinades alternatives no gestionades per l’elecció racional poden aparèixer com a responsables de l’execució d’una acció (causalitat supraintencional). S’explica el cas del vot electoral, que tot i que la mínima aportació personal, i el conseqüent estalvi en temps si no es vota, la gent vota. Perquè no és una acció instrumental: l’acció importa més que el resultat. L’explicació ha de venir de fora del model de l’elecció racional. S’interpreta el vot com una possible conseqüència de normes cíviques. Però no s’entén la norma com a entitat suprindividual autònoma, si no com un sentiment individual lligat al que s’espera que fan els altres. Per això, tant les normes com el propi interès formen part del conjunt d’explicacions sobre l’acció. Això és l’explicació causal–cum–intencional.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: