jump to navigation

“L’altra sociologia” (X): 28 Agost 28UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia.
trackback

QUARTA PART – La generació de mecanismes com a estratègia de construcció de teories

X. Microfonamentació i mecanismes: Jon Elster i el marxisme analític

Alguns marxistes analítics han centrat la discussió sobre l’individualisme metodològic i han posat a l’abast de la pràctica real de la ciència social el debat filosòfic sobre l’explicació intencional. Això resideix en un principi senzill: tota acció és analíticament intencional i les intencions són estats mentals individuals. Partint d’aquesta singularitat ontològica de la ment humana, els fenòmens socials han d’explicar-se en termes d’estats mentals (creences, desitjos, o preferències), els responsables genuïns de l’acció intencional. És Jon Elster qui argumentarà de manera sistemàtica per l’explicació intencional com a modalitat pròpia de la ciència social. El seus problemes centrals estaran relacionats amb la fonamentació materialista de la ment–intenció, el vincle entre convicció ontològica i opció metodològica, i l’associació amb el problema de la relació lògica i causal entre raó i acció. Així, dels problemes filosòfics li portarà al debat metodològic on defensa una classificació de camps científics segons les modalitats explicatives. I és aquí on considera que l’estratègia pròpia de la ciència social és l’explicació intencional, i que Elster lligarà amb el gust per la desagregació, des d’on argumenta a favor de la idea de l’explicació per mecanismes intencionals.

La tesi explicativa de l’individualisme metodològic (IM) és subscrita en el seu moment per bona part dels marxistes analítics. Té el seu origen al segle XIX, però és Popper (1944/45) qui s’encarrega de presentar-la com una doctrina pràcticament inatacable. L’IM es basa en la capacitat autònoma de deliberació i el lliure albir del subjecte humà, i per tant, neguen l’existència d’entitats socials fora dels individus que les creen i els donen suport. A finals dels anys 60 el col·lectivisme metodològic, de la mà del funcionalisme estructural, es queda aïllat. El debat sobre les tesis explicatives de l’IM només es recupera, sobretot en el món anglosaxó, per l’impuls de la teoria de la decisió i de jocs, amb els beneficis de col·laborar, o els beneficis del viatge de bades (free riding). El que fa diferent la proposta del marxisme analític en relació a altre versions de l’IM és la peculiar idea sobre l’estructura de les explicacions científiques. El fet de diferenciar-se de les teories col·lectivistes no vol dir que els marxistes analistes releguen l’estudi de les grans estructures socials. Més bé al contrari, precisament la intenció d’estudiar-les com a resultat de l’acció d’agents intencionals constitueix part essencial de la seua contribució testimonial contra la reificació dels fets socials. Bàsicament, la proposta d’Elster difereix tan de la proposta de Hempel de l’explicació causal (nomològico–deductiva, probabilístico–inductiva i estadística), com del model funcional (centralment, el mecanisme de la selecció natural en la síntesi neodarwiniana pròpia de la biologia). La base de la seua proposta està en què els fenòmens socials nomes poder ser explicats de mode adequat en termes d’acció causada per estats mentals o intencionals (creences, desitjos, percepcions,…) i oferirà un tipus d’explicació particular en la que la propietat típica del domini intencional o humà, l’acció, passa a constituir-se com el principi explicatiu de tots els demes fenòmens de l’esfera social. Qualsevol que, com Weber, haja sostingut que l’objecte d’estudi de les ciències socials és l’acció humana, està compromès amb alguna modalitat d’Individualisme Metodològic: Popper, teoria de jocs… L’individualisme metodològic d’Elster i de bona part del marxisme analític representa una varietat intencionalista relativament simple d’eixa doctrina, que pareix la més eficaç i plausible. El sistema filosòfic d’Elster, basat en el de Davidson, té l’origen en la intencionalitat de les accions humanes, però ha de fer un profund anàlisi sobre la relació entre les intencions i el mon fisiològic / físic que podria sustentar lleis sobre les intencions. D’aquí certa analogia amb un ordinador calculant πn, que té dos prismes des del que mirar-ho, un que seria la els càlculs aritmètics (intencions, software) i l’altre els processo interns de l’ordinador. Lizón emmarca la filosofia sobre la relació entre els estats psicològics i el mon físic del cervell. En principi, tot allò psicològic té un estat físic al cervell, però es tracta de dos móns amb dinàmiques diferents, però interdependents. En tot cas, és un debat obert. Jon Elster porta la idea que hi ha lloc i necessitat per a [diferents] formes d’explicació que li porta a avançar una tipologia d’explicacions que es presenta alternativa a les clàssiques de Hempel. Segons el camp d’aplicació i tracta les explicacions causals, funcionals i intencionals. Així, l’explicació causal és el model estàndard del tipus de ciència que utilitza subsunció de l’explanandum en algun tipus de llei i condicions addicionals consignades en l’explanans i la presenta com la modalitat paradigmàtica de la física teòrica (almenys la pre–relativista i pre–quàntica). També en les ciències de la vida es pot invocar a l’explicació causal mitjançant el mecanisme de la selecció natural. De fet, l’explicació funcional només es justifica si s’apel·la a eixe filtre causal i s’admet la veritat de la teoria de l’evolució per selecció natural. A diferència del que ocorre en l’explicació causal paradigmàtica, en el cas de l’explicació funcional queden inexplicats tots aquells fenòmens que cauen fora del mecanisme, com per exemple les mutacions. També les grans migracions d’animals, que porten impreses genèticament, venen donades per magnetisme o corrents eòliques, que són causes “suprafuncionals”.  “Una conseqüència de la concepció de què les accions són causades per creences i desitjos” és tenir que admetre que, “dir que el que fa l’agent, p, va ser causat pel desig de fer p, no es donar una explicació causal. És només parafrasejar l’explicació causal (desconeguda)”. Una cosa que sens dubte resulta llunyana d’una explicació nòmica o pròpiament causal, i en qualsevol cas, molt menys fonamental que el mecanisme retroalimentat de la selecció natural. A pesar d’això, un grup significatiu de marxistes analítics ha considerat raonable apostar per un programa d’explicació intencional que no exclou la causalitat sub i supraintencional. Una tesi que Elster s’encarregarà de fonamentar amb més detall i que els demés il·lustraran rica i profusament a propòsit dels seues distintes aportacions. Els punts de el programa de la microfonamentació diu, resumidament, que s’ha de treballar amb microfonaments, microteories, que porten a treballar les intencions humanes. No es pot passar a l’anàlisi dels fets fisiològics perquè si volem donar compte de les accions, allò més correcte no és mirar el fonament físic que hi ha, si no les intencions.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: