jump to navigation

“L’altra sociologia” (VII): La necessitat de marc teòric en l’estadística causal 26 Agost 26UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia.
trackback

TERCERA PART – Dels esquemes factorials als esquemes teòrics

VII. Paper indeclinable dels mecanismes als models estadístics causals: Herbert A. Simon

Tot i que freqüentment s’assumeix que una correlació robusta té alguna cosa a veure amb la causalitat, en sentit estricte es tracta d’una intuïció inadequada. És l’economia qui ha posat més esforç en aquest aspecte. Simon treballa els models estructurals. Posa molt èmfasi en la relació asimètrica entre variables, i per tant, en la causalitat. Simon (1979) reconstrueix el raonament ordinari per al control d’espurietat:

  • S’analitza el coeficient de correlació [xy] i si existeix
  • S’incorpora la variable z controlant la relació entre x i y. Si la correlació és de 0 (rxy.z) i el de rx (?) és diferent de 0 aleshores només hi ha dues possible interpretacions: o z és una variable intervinent entre la relació de x i y, oz és una variable que afecta d’igual manera x i y

Per a exemplificar aquest problema, Simon (1957) explica dos exemples inicialment utilitzats per Zeisel (1947).

  • Es troba que la relació entre l’estat civil casat (x) i la ingesta de sucre (y) és important en els varons. En incorporar una variable de control (z) que és l’edat, es veu que aquesta variable també correlaciona amb l’ingesta de sucre, i a la vegada també correlaciona amb l’estat marital. Amb tot, es comprova que mantenint constant l’edat, la relació entre estat civil i ingesta de sucre desapareix. Així, o bé la variable edat intervé entre l’estatus marital i la ingesta de sucre (casat ” edat ” sucre) o bé l’edat afecta conjuntament l’estat civil i la ingesta de sucre (edat ==> casat / sucre). El sentit comú dicta que la interpretació correcta és aquesta última: z ==> x/y
  • L’altre exemple és el de dones empleades, analitzant l’estat civil (x), i el número d’absències laborals (y), controlat per les hores de treball domèstic (z). Les dones casades tenen més absències laborals. Però quan es controla segons les hores dedicades a la llar, aquesta relació desapareix. Pot ser que les hores dedicades a la llar intervé entre l’estat civil i les absències (casada ” faenes llar” absències) o que les faenes de la llar afecten l’estat civil i les absències (faenes llar ==> casada/absències). La lògica ens diu que la faena a la llar és una variable intervinent, i per tant, l’estar casada comporta més faenes a la llar, que va lligat amb l’absentisme. En esta ocasió l’esquema seria x -> z -> y.
  •  S’observa que davant dos models idèntics pel que fa a la regressió, el paper que se li dona a la variable de control és diferent: en un cas intervinent, en l’altre exògena. I aquest paper bé donat pel sentit comú o per la teoria.

Respecte l’autonomia dels mecanismes, cal fer notar que les relacions poden ser observades des de dos punts de vista: si x causa y, o si y causa x. Per exemple, anys que s’ha escolaritzat (x) i habilitats verbals (y). Es pot analitzar el nombre esperat d’anys addicionals d’educació per cada increment d’una unitat en l’habilitat verbal (yx) o increment promig de l’habilitat verbal produïda per cada any addicional d’educació (xy). Res de les dades ens dona informació per saber quin és l’ordre causal, i la interpretació és totalment diferent. Amb aquests exemples Simon intenta explicar la necessitat de supòsits a priori que mostren la causalitat, l’assimetria entre les variables.

H. Blalock (1964) és el principal promotor dels models estructurals en el camp sociològic, promovent que les teories es poden pensar com una llista d’hipòtesis causals que indiquen relacions no simètriques entre variables d’un determinat sistema. Força la traducció dels enunciats verbals en hipòtesis causals. Boudon (1965) i Duncan (1966) proposen una altra variant d’anàlisi multivariant vinculada als diagrames de senders del genetista S. Wright (1926), i a diferència dels models estructurals, l’anàlisi de senders o anàlisi de dependència pretén ponderar els efectes causals especificats en la teoria.Hi ha un mal ús dels models de regressió, perquè la significació estadística alta no implica que siga important teòricament. Des dels anys 50 fins els 70 els models d’equació estructural i de senders dominen l’anàlisi causal en la investigació empírica econòmica, i fins i tot social. A partir dels 80 perden influència, a favor d’altres models que, desafortunadament, perden la pretensió d’anàlisi causal.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: