jump to navigation

“L’altra sociologia” (VI): Les variables de control 25 Agost 25UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia.
trackback

VI. Parcialització, elaboració formal i significació epistèmica: Paul F. Lazarsfeld

La gran aportació de Lazarsfeld al The American Soldier (TAS)  va ser la seua anàlisi sistemàtica de les taules, comprovant qüestions que es donaven per comprovades sense haver-ho fet. L’anàlisi de les regressions per una variable de control es composa d’una variable independent (x), una variable dependent (y) i el factor de control (t). Així, tenim:

  • La relació inicial [xy]
  • Dues relacions parcials [xy;t+] i [xy;t¬] que són les relacions inicials controlades pel factor de control, amb l’estímul i sense.
  • Dues relacions marginals, [xt] una entre la independent i el control, i l’altra [ty]entre el control i la independent.

Aquest tipus de relacions ja havien estat estudiades prèviament per Yule i Kendall. D’expliquen quatre tipologies d’associació entre x, y i t que mostren les possibilitats del control estadístic:

  1. Donen per bona l’associació, perquè confirmen la relació, que es manté amb els controls
  2. Variable de contingència (variable de component)
  3. Relació espúria
  4. Els parcials es redueixen, però l’associació es dona per interpretada (els afroamericans del nord al sud)

L’anàlisi de regressió, però, rares vegades conclou en la interpretació, i per suposat, la interpretació no és sinònim d’explicació causal. Per a Lazarsfeld explicar estadísticament equival com a molt a intentar eliminar espurietat amb les variables de control. I si se superen els controls, la noció empírica de “causa” cobra un sentit molt pragmàtic, però només a partir d’una posterior incorporació de supòsits no estadístics o mecanismes causals podem anar més enllà. Amb aquest pas Lazarsfeld obria la porta de la teoria a la recerca social empírica.

Una de les qüestions a tenir en compte és el supòsit de la seqüència temporal. Lazarsfeld va entendre que quan la variable de control [t] afectava a la relació inicial [xy] calia clarificar si antecedia a x, o per contra s’intercalava entre la relació de x i y. Clarificava així que explicar causalment era alguna cosa més enllà que la regressió. Però no va ser fins Herbert Simon (1953) quan es va sistematitzar eixa intuïció, que calia uns supòsits intuïtius o teòrics. Així, Lieberson enumera tres grans perills lligats amb la tècnica d’anàlisi:

  • La regressió estadística no pot arribar a l’explicació causal. Cal teoria per a fer el lligam causal.
  • Mai es poden tindre en compte totes les forces selectives en una operació. Cal teoria per a posar els límits.
  • L’aproximació experimental no és possible per a l’objecte que estudia la sociologia. Les aproximacions han de ser per una altra banda.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: