jump to navigation

“L’altra sociologia” (V): Les grans pretensions de l’estadística en sociologia 24 Agost 24UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia, tesi.
trackback

V.            El repte de “El soldat americà”: Samuel A. Stouffer

L’any 1941 Stouffer rep un encàrrec per dirigir una macroenquesta d’opinió de l’exèrcit americà, que es coneixerà com The American Soldier (TAS). El fet de disposar d’un gran pressupost li dona la possibilitat de comptar amb un importantíssim treball de camp de 5.000 enquestats entre la tropa, i una aplicació de 160 qüestionaris, a més de la col·laboració de reconeguts especialistes: Lazarsfeld, Merton… També el fet d’allargar-se el treball de camp durant tota la II Guerra Mundial li dona una riquesa important a les dades, així com la possibilitat de fer anàlisis en diferents èpoques sobre la mateixa població (panel). Per tal de suplir l’efecte experimental es va recórrer a la comparació sistemàtica i la regressió estadística.

Amb tot, Stouffer escrivia l’any 1950 que “a pesar de tan monumental intent” el TAS rarament va aconseguir produir “burdes aproximacions o imitacions” de l’experiment estadístic. Una de les qüestions més cridaneres va ser la de la taula que descrivia que els soldats afroamericans procedents del nord d’EUA i estacionats al sud, que objectivament havien de sofrir major discriminació que els estacionats al nord, donaven respostes més favorables en temes d’ajustament personal, arribant a mostrar-se més positius que fins i tot els afroamericans del nord assentats al nord. La solució a este embrut no els arribaria per la via de la regressió estadística, si no que van ser els psicòlegs de l’equip que van proposar una interpretació: els afroamericans assentats al sud gaudien de clars privilegis en comparació als civils afroamericans del sud, i també dels afroamericans civils del nord. El mecanisme psicològic del sentiment de privació en comparació als parells propers en paregudes circumstàncies donava la interpretació correcta.

El problema amb que es van trobar a l’hora d’incloure eixa nova variable de sentiment de privació relativa respecte els pars, funcionant com a mecanisme interpretatiu, va ser difícil de provar. Però, i això és el més important, ajudava a entendre les taules. Tot i la possibilitat de fer anàlisis panel, la interpretació no era fàcil amb les regressions per si soles. Els problemes de la regressió amb dades procedents de sondejos:

  1. La no aleatorietat: l’interès per la regressió estadística radicava inicialment en les possibilitats que es creia que comportaria. Es creia que es generaria un pas de la selecció (o observació indiscriminada) a la intervenció (o observació controlada) amb la consegüent millora dels explananda (l’explanandum / els explananda = allò que s’ha explicar (y) / l’explanans = allò amb el que s’explica (x);). Però el fet que es tractava de processos no aleatoris d’assignació, les particions de la mostra deixaven molt poc marge per a la manipulació de resultats. Els experiments possibiliten la selecció aleatòria d’allò a experimentar, fent que tant el grup de control com el grup en què es fan les proves tinguen una composició igual (o amb diferències aleatòries). Per tant, en el cas d’estudi de l’efecte d’un adob concret sobre les plantes, totes les plantes analitzades en experiments reben igual llum, aigua, temperatura… i només difereixen en el test amb que s’intervé, l’adob que se’ls subministra. Però el treball amb dades no experimentals fa molt difícil la selecció per a aleatoritzar o per a igualar les diferències del grup de prova i el grup de control. Per exemple, per tal de saber els efectes de participar en conflictes bèl·lics sobre la tropa, es comparaven amb tropes que no havien participat de conflicte bèl·lic. Però el problema era que en igualar els dos grups estudiats segons altres variables que es poden considerar importants, tals com medis de procedència, nivell educatiu, grau de capacitat física, dotació inicial… la relació entre participació en conflicte bèl·lic i la variable que s’estudiava sucumbia. Els oficials triaven entre les tropes a la reserva aquells que havien d’anar al front, i no els triaven aleatòriament, si no a partir de diferents variables, com predisposició a participar-hi, confiança personal… Això feia que les dues mostres foren diferents de partida, i la comparació dels efectes es vegera afectada (potencialment) per estes diferències.
  2. Ambigüitat de la variable exògena o independent: en experimentació, l’analista fixa amb antelació (ex ante) el conjunt d’individus que suportaran l’exposició a l’estímul, però en el cas de la selecció (o observació indiscriminada) les dades es prenen tal com venen donades, i només després (ex post) l’investigador passa a determinar la distribució del promig comparatiu de l’impacte. Per tant, l’experimentació i la selecció són dos procediments totalment diferents.
  3. El seu caràcter excepcional: el fet de trobar que les tropes que estan fora tenen pitjor moral que les que estan al territori, lliga amb altres coses com que les que estan fora fa més anys que són militars. L’experiment hauria d’agarrar dues poblacions idèntiques amb igualtat d’anys de servei a l’exèrcit i enviar-ne uns a l’estranger i altres no. Però el fet de treballar amb dades donades fa impossible controlar aquest aspecte, així com moltíssims altres efectes espuris que poden crear altres variables.
  4. El perill persistent de la selecció espúria: el fet de no poder controlar les dues poblacions estudiades (estimulada vs. control) fa que les relacions espúries existents en la selecció d’ambdós mostres puguen mantenir-se desconegudes per a l’investigador i sempre afectar als resultats. Per exemple, s’ha comprovat més tard que els oficials tenen major tendència a enviar a l’estranger als soldats que són de les minories (ètniques) o els que són menys populars. I això pot afectar a les diferències que es pot trobar entre el grup estimulat i el grup de control.
  5. Poca significació estadística dels subconjunts: el fet de subdividir la població en tantes variables acaba creant grups que, tot i la magnitud d’algunes mostres, fan perdre la significació de les submostres
  6. Fins on s’ha de controlar: Lazarsfeld parlava de quatre o cinc controls, però és clar que quan es treballa amb dades provinents de sondejos els resultats seran indicatius, però mai equivaldran als dissenys experimentals controlats. A no ser que es compte amb un marc teòric potent. Res apunta quan s’han d’aturar els controls.
  7. Indeterminació de l’explanandum: el fet de trobar interpretacions (teòricament) plausibles (ex post) requereix lligar la recerca amb altres de posteriors, i aquestes amb altres de posteriors… El fet de no poder controlar experimentalment els grups analitzats fa que les classificacions resultants siguen sempre no controlables, i la indeterminació dels explananda siga important.

Per tant, la regressió estadística no va tenir l’efecte experimental inicialment programat, i el mèrit d’aquesta generació de sociòlegs va consistir, més que en introduir les tècniques de control, en prevenir-nos de les limitacions i problemes.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: