jump to navigation

“L’altra sociologia” (I, II i III): Positivisme i causalitat 20 Agost 20UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, tesi.
trackback

Introducció

la tècnica estadística es incapaç de proveir explicació, sobretot en contextos no experimentals. Nomes pot descriure i mostrar evidències amb interpretacions teòriques.

PRIMERA PART – El llenguatge de la investigació social

I. Variables, indicadors i índexs. El llenguatge operacional de George A. Lundberg

Lundberg (1937) estrena la fase positivista (el positivisme instrumental), que amb Giddings es ja inductiva. La tesi de la unitat del mètode científic (quantitativista…) està en la seua fase màxima. Amb tot, es troben dificultats per arribar a definir variables compartides per tots els especialistes d’una mateixa matèria. És difícil trobar les “particions naturals”.

II. L’art de pensar causalment: les estructures latents de Paul F. Lazarsfeld

Lazarsfeld és molt insistent en la idea de la “causalitat”. Les seues enquestes cerquen més el “per què” que el “què”. Introdueix les “estructures latents” per a la interpretació de la evidencia empírica. En l’exemple dels aturats de Marienthal, explica com en un cas d’atur crònic els hòmens no senten que treballen, però les dones sí, perque`consideren un repte haver de subsistir. En aquest cas l’estructura latent explica la no mobilització política, la resignació, pel desarranjament de les expectatives. Lazarsfeld també fa avenços en l’anàlisi electoral, amb estudis panel. Mostra com les preferències configurades en la interacció directa superen en molt la influencia impersonal dels mitjans. La població no coneixia els principals punts de divergència dels candidats, que seria el que aporten els mitjans. El vot es més estable que la opinió sobre temes politics quotidians. És per això que s’interessa per les situacions en què hi ha un canvi (diacrònic) de vot. Els interessats en política tenen major estabilitat en el vot que els no interessats. Lizón critica de Lazarsfeld que mai es va aproximar a la teoria de l’acció (Weber) tot i que per a ell l’acció era el centre de la recerca.

III. Els conceptes causals: Herbert A. Simon

La causalitat de Simon troba en el reumatisme, un terme fenomenològic que agrupa símptomes similars, la forma de visualitzar que en fenòmens amb efectes similars provenen de processos causals molt divergents. Per tant, cal diferenciar entre analogies i causes, i cal allunyar-se de les classificacions analògiques o definicions preadamítiques. La causa és l’etiologia. El pas del raonament analògic al causal es obligatori en tota ciència. Com en el cas del reuma, un exemple en ciències socials seria el concepte de poder, que s’ha avaluat a partir dels fets observables individuals i que al final poc tenen en comú causalment i no els fa analíticament interessants. L’anàlisi de l’estructura del poder com una xarxa causal de relacions asimètriques potencia les possibilitats del terme, que aleshores escapa al simple llenguatge de les variables, i passa del terme preanalític o analògic a un concepte pròpiament causal. Ara la definició ja no respon a un conjunt de semblances correlacionades, si no a certes semblances interconnectades causalment relacionades. El llenguatge de la covariació estadística resulta insuficient i s’ha d utilitzar un altre llenguatge matemàtic.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: