jump to navigation

Lizón, Á. (2007) “La otra sociología” 19 Agost 19+01:00 2011

Posted by xarxes in ciència, estadística, lectures, sociologia, tesi.
Tags: , , , , ,
trackback

En els propers apunts transcriure uns resums sobre el llibre

Lizón, Ángeles (2007) La otra sociología. Una saga de empíricos y analíticos. Mataró: Montesinos.

El llibre aprofundeix en la sociologia analítica amb una visió històrica. Per tant, el seu prisma en la recerca és netament empirista i macrosociològic, a partir de l’anàlisi quantitatiu. En el seguiment d’aquesta línia analítica dona compte de l’evolució d’este corrent cap a la necessitat indefugible d’incorporar els marcs teòrics per donar coherència a l’anàlisi causal. Posteriorment aprofundeix sobre els fonaments filosòfics de la causació en ciències socials i els problemes lligats a esta qüestió en l’estudi dels humans, essers total o parcialment intencionals. Finalment, observa l’evolució de l’anàlisi causal en ciències socials, i fa un aprofundiment en un dels dos principals corrents sociològics, el de l’individualisme metodològici la teoria de l’elecció racional. Com és habitual, no espereu uns resums excel·lents o una interpretació pròpia excessivament elaborada. Es tracta de materials de treball que preferisco compartir i fer accessibles a aquell que hi estiga interessat.

CONTINGUTS

Introducció.

PRIMERA PART – El llenguatge de la investigació social
I.        Variables, indicadors i índexs. El llenguatge operacional de George A. Lundberg
II.       L’art de pensar causalment: les estructures latents de Paul F. Lazarsfeld.
III.      Els conceptes causals: Herbert A. Simon.

SEGONA PART – El declivi d’una gran promesa: regressió estadística i sociologia analítica.
IV.      L’impacte de la regressió estadística en la ciència social empírica.
V.       El repte de “El soldat americà”: Samuel A. Stouffer.
VI.      Parcialització, elaboració formal i significació epistèmica: Paul F. Lazarsfeld.

TERCERA PART – Dels esquemes factorials als esquemes teòrics
VII.     Paper indeclinable dels mecanismes als models estadístics causals: Herbert A. Simon.
VIII.         Mecanismes i teories mitjanes: Robert K. Merton.
IX.      D’“El Soldat Americà” a la teoria dels jocs d’estratègia: Raymond Boudon.

QUARTA PART – La generació de mecanismes com a estratègia de construcció de teories
X.       Microfonamentació i mecanismes: Jon Elster i el marxisme analític.
XI.      El paradigma causal cum intencional: Jon Elster.
XII.     Una defensa dels mecanismes: Jon Elster.

CINQUENA PART – Explicació per mecanismes: la lògica d’allò social
XIII.         L’intencionalisme–racionalisme metodològic: Raymond Boudon.
XIV.         Processos microsociològics i efectes de composició: el ric treball artesanal de Raymond Boudon.

PS: El llibre em va arribar de la mà d’Albert Fabà després d’un interessantíssim debat sobre què és això de la ciència a un dinar de les Jornades de la Xarxa CRUSCAT, juntament amb Guillem Pujades. Un debat amb continguts sociolingüístics, sociològics, matemàtics, biològics…

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.