PP uno y no cincuentayuno

Viles i gents publicat a La Comarca, 15/7/2011

Luisa Fernanda Rudi ha pres possessió de la presidència d’Aragó. Les dones han aconseguit, per fi, ostentar un càrrec d’estes condicions. Encara avui dia això és un mèrit remarcable. La normalitat hauria de fer passar desapercebut que una dona presidix Aragó. Los 35 anys de restauració de la democràcia han estat liderats per estructures de partits dominades per hòmens. A més cal remarcar positivament que el canvi ve de les files més conservadores d’Aragó. Hi ha fets que haurien  d’haver-se normalitzat abans. Però Aragó tendeix a ser conservador en els avenços socials. Però fins i tot les capes més conservadores han sabut valorar l’aportació de les dones a la societat.

En la seua investidura, la presidenta ha remarcat un dels problemes que considera més importants a Aragó: lo reconeixement del català i l’aragonès. «Mi Gobierno remitirá a estas Cortes un proyecto de ley de reforma de la actual ley de lenguas que proteja el uso de las modalidades lingüísticas propias y derogue la normalización del catalán y del aragonés».

S ’esperava una reacció d’estes mesures. Durant l’aprovació de la Llei de llengües al PP van tindre la fantasia de pagar un anunci radiofònic que situava un hipotètic ciutadà preguntant “¿Podría decirme donde está la plaza del Pilar?” i que rebia resposta, a Saragossa!, en català barceloní!: “Giri a la dreta i tot recte”. El perplex ciutadà s’indignava, responent “Pero… ¡¿cómo dice usted?!” La veu en off de l’anunci tancava el tema amb un “Seguramente que a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán, no a la ley del PSOE. Partido Poular”. Ni a vostè li pareixerà normal, ni a mi em pareix possible. Hi ha coses inversemblants. I que a Saragossa te conteston en català és ciència ficció.

La visió oposada al multilingüisme no és compartida ni pel líder del PP ni per les cúpules autonòmiques. Rajoy ha declarat que “aposta pel bilingüisme integrador” i ha assegurat que el castellà “no està perseguit” a Catalunya perquè hi ha un “bilingüisme perfecte” que cal “respectar”. A les Balears aposten “pel bilingüisme integrador que suposa aprendre les dues llengües per igual”. Al País Valencià per “un bilingüisme basat en el respecte i la tolerància”. I anant més lluny, a Galícia aposten per “un acord per la llibertat, pel bilingüisme i contra la imposició”. Al País Basc “per la cooficialitat que garantix la convivència i el respecte a totes les sensibilitats”. A Navarra defensen “el bilingüisme harmònic i el dret a ser educat en la llengua espanyola que lliurement triem i a conèixer les llengües cooficials de cada Comunitat Autònoma”.

El PP exporta arreu el discurs del bilingüisme, però a Aragó abandera l’anticatalanisme i imposa el monolingüisme castellà als catalanoparlants. Arribarà un dia que tots los líders aragonesos comprendran que mantindre esta llengua nostra és un símbol de riquesa. Mentres, només podrem estar contents perquè l’anticatalanisme és presidit per una dona.

Des dels cercles conservadors solen carregar contra els debats lingüístics dient que «no són los problemes de la gent del carrer, hi ha coses més importants de les que parlar». Si Rudi trau a la palestra el tema l’anticatalanisme i els bens de la Franja, és ben segur que tindrà un bon debat mediàtic per a anar entrant en calçador les retallades socials, lo transvasament de l’Ebre, la privatització de les escoles… Temps al temps.