jump to navigation

Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista 2 Mai 02UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.
trackback

La teoria cognitivista pot fer convergir dos apostes teòriques que, per si soles, no tenen epistemologies suficientment universalitzadores: la sociobiologia i l’etnometodologia. La primera intenta descriure la conducta grupal, i per tant, l’ordre social, a la llum de la biologia genètica. Es veu, però, incapaç d’explicar l’àmplia repsosta cultural (llengua, sistemes econòmics, de parentiu, d’autoritat…) en què es versatilitza el patrimoni genètic. Per la seua part, l’etnometodologia, pretén ser la microteoria fenomènica de l’ordre social, indaga en torn a les bases interpersonals de las que emergeixen normes i convencions, però no troba un element teòric metacontextual.

Amb l’adopció del marc cognitivista en l’estudi dels microprocessos de la vida social i les estructures de la societat, la tradició etnometodològica està en condicions de trobar els fonaments neuronals de la cognició i els escenaris sociològics de la representació mental. A la vegada, la sociobilogia trobaria les ferramentes socioculturals de les que està mancada. En definitiva, l’orientació cognitivista donaria un suport suficient a les tradicions psicosocials i a l’etnografia.

Els arrels de la sociologia cognitivista beuen de la psicologia social clàssica, de la nova psicologia neuronal, de la sociolingüística, de la lògica formal i de la intel·ligència artificial. Per acumulació, incorpora el darwinisme social, el pragmatisme, el conductisme, al Durkheim de les representacions col·lectives i a l’antropologia cultural y posdurkheimiana,y el Simmel teòric de les formes (normatives) de socialització.

Del present assimila (Cicourel) l’etnometodologia, l’etnografia de la ciencia, les emocions de Collins i Elias, les teories sociolingüístiques i onto–socio–genètiques (Piaget, Chomsky) [?], mantenint la mateixa polèmica que diferencia un de l’altre: l’inmanentisme de Chomsky o l’emergentisme de Piagetson.

El cognitivisme fa plausibles les seues possibilitats en la recerca amb les aportacions a la teoria de l’aprenentatge i la conducta col·lectiva entesa com un procés de serialització, així com les seues possibilitats respecte la experimentació. Per contra, ha generat problemes per la tendència al reduccionisme psicològic.

Comentaris»

1. Rodríguez Ibáñez: 5. Teoria de la decisió racional (Coleman, Boudon) « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista […]

2. Rodríguez Ibáñez: 1. «Les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica contemporània» « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] 5.… on Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió…Rodríguez Ibáñez: 5.… on Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria…Rodríguez Ibáñez: 5.… on Rodríguez Ibáñez: 4. Teoria de…Rodríguez Ibáñez: […]

3. Rodríguez Ibáñez: 7. Conclusió de les quatre avingudes fortes de la teoria sociològica « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Rodríguez Ibáñez: 6. Teoria cognitivista […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: