jump to navigation

Ampli ressó de l’Informe del Baròmetre 4 Abril 04UTC 2011

Posted by xarxes in estadística, personal, sociolingüística.
trackback

Dijous passat presentàvem l’Informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. L’interès que ha despertat entre els mitjans de comunicació ha estat molt important. Feu una ullada al ressò mediàtic tan ampli que ha tingut.

Quan presentem dades sociolingüístiques sempre es fa complicat mantenir el rigor acadèmic. Sobretot perquè els mitjans busquen titulars cridaners. I més en temes tan vius com el multilingüisme.Una de les qüestions que més em va cridar l’atenció, i que a la vegada hi estic del tot d’acord, va ser l’afirmació que va fer Joan Sabaté, director de FUNDACC. Es va sorprendre per la lentitud que esperem que hi haja en els canvis de les dades sociolingüístiques. Una visió del tot comprensible si es compara amb la rapidesa amb que canvien les audiències dels mitjans de comunicació. Com si les audiències canviaren dia a dia, i les qüestions sociolingüístiques no esperem que canvien massa en 5 anys de distància. En realitat, la demolingüística no és una matèria que done grans titulars. Perquè el canvi és lent. I quasi diria que molt previsible.

La situació del català a Catalunya s’allunya de qualsevol situació que puguem considerar fatal, com s’allunya d’una avaluació que entenga que la normalització lingüística haja assolit els seus objectius inicials. Tot és més relaxat del que pareix. En les dues darreres dècades s’han fet esforços molt importants per bilingüitzar tota la població. Traduït a la realitat catalana significa alfabetitzar en català aquells gruixos de població que vivien d’esquenes a la realitat catalanoparlant. Perquè el monolingüisme catalanoparlant és impossible. I aquesta política ha estat un èxit, perquè tota la població autòctona criada sota el model educatiu de conjunció en català sap parlar i escriure en català i en castellà. Els usos lingüístics, les interaccions amb interlocutors de diferent llengua inicial i tantes altres coses són més complexes d’analitzar, i també d’intervindre. També hi ha la qüestió de les noves migracions, que no han estat educades en el sistema educatiu català i han vingut a fer reaparèixer gruixos de població que declaren no saber parlar el català.

La situació del català és la d’una llengua minoritzada (també) demogràficament en el seu propi país que fa front als reptes d’importants migracions, que a la vegada posicionen els seues territoris al capdavant de l’avenç econòmic. La llengua no té un estat propici darrere per fer front aquesta realitat. I amb tot, el català mostra índex palpables d’atracció de nous parlants. Un avenç lent. Però avenç, en defintiva.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: