jump to navigation

Enfocaments teòrics en sociologia: 1. Els pares de la sociologia 8 Març 08UTC 2011

Posted by xarxes in ciència, lectures, sociologia, tesi.
Tags: , , , , , , , ,
trackback

Capítol 22: El desenvolupament de la teoria sociològica

La sociologia, a diferència del que ocorre en ciències naturals, té diversitat de perspectives per interpretar els resultats de la investigació. Estudiar-nos a nosaltres mateixos és la tasca més complexa i difícil que existeix. En el capítol s’analitza el desenvolupament dels principals enfocaments teòrics de la sociologia.

Orígens

Durant milers d’any els intents dels humans per comprendre’s a sí mateixos s’han basat en el pensament transmès d’una generació a una altra, que s’expressaven en termes religiosos.

L’estudi sistemàtic de la societat humana és un fet recent, de finals de segle XVIII, en el context de la industrialització i l’urbanisme.

Auguste Comte

Comte (1789-1857) ostenta el lloc d’honor de la sociologia. Va encunyar el terme «sociologia». Treballa per un temps amb Saint Simon. Funda el positivisme, que oposa a la filosofia negativa, de les essències, de Rousseau.

Emile Durkheim

També d’origen francés (1858-1917), i amb influència directa de Comte, considera que els seus treballs són excessivament especulatius i que Comte no ha portat satisfactòriament l’establiment del programa de la sociologia sobre una base científica. Segons Durkheim, s’ha d’estudiar els «fets socials», per tal d’analitzar les institucions socials amb objectivitat. Durkheim està interessat en els canvis que transformaven la societat de la seua època:

–          La divisió del treball: creixement de les diferències entre les ocupacions. Conseqüència de la industrialització. La divisió del treball desplaça la religió gradualment com a nucli central de la cohesió social. Quanta més divisió del treball hi ha, la gent és fa més dependent dels altres que fan bens i serveis amb altres ocupacions.

–          L’anomia és conseqüència del ràpid procés de canvi social, amb el sentiment de manca d’objectius en la vida. Un dels principals estudis de Durkheim és «El suïcidi», on estudia des d’una perspectiva holista un fet, en principi, circumscrit a les decisions individuals.

Karl Marx

Nascut a Alemanya (1818-83), però amb gran part de la seua carrera a Anglaterra, beu de la tradició alemanya de pensament. Centra la seua anàlisi en qüestions econòmiques, vinculant-les amb les institucions socials. Basa el seu pensament en el «materialisme històric». Per a Marx, les idees i els valors no són el principal font de canvi social, que està primordialment induït per influències econòmiques (materialisme vs. idealisme, per exemple de Hegel). El conflicte entre les classes constitueix el motor de desenvolupament històric.

Els canvis més importants de la seua època considera que són els que van lligats al capitalisme, un sistema de producció que contrasta radicalment amb els anteriors ordres econòmics, ja que comporta la producció de bens i serveis que seran venuts a un ampli ventall de consumidors.

Marx considera que el capitalisme serà suplantat pel socialisme, on no existirien les classes socials. L’estudi d’este futur previsible proporcionarà ferramentes per a un programa polític que porte al socialisme.

Max Weber

Desenvolupa la seua carrera a Alemanya (1864-1920). Amb una carrera envoltada de problemes psicològics, i amb dificultats per aconseguir una plaça de professor amb dedicació exclusiva a la Universitat, una renda privada li permet dedicar-se al treball intel·lectual.

Gran part de la seua obra se centra en l’estudi de l’origen i desenvolupament del capitalisme. Influït per Marx, però també molt crític amb ell. Rebutja la concepció del materialisme històric, i creu que l’impacte de les idees i els valors sobre el canvi social són tan significatius com les condicions econòmiques.

Weber analitza la societat i cultura occidentals en comparació amb altres grans civilitzacions. La seua obra principal es desenvolupa sota l’idealisme, on defensa que certs aspectes de la doctrina cristiana van tenir un paper fonamental en el sorgiment del capitalisme.

L’anàlisi de la burocràcia centra part de la recerca de Weber. És necessària per a organitzacions de gran escala, i per tant, el seu creixement va lligat amb els canvis de l’època. Però comporta altres problemes per a les democràcies, ja que la burocràcia implica el govern dels més experts.

Weber és més caut a l’hora de postular que a sociologia és una ciència, a diferència de Durkheim i Marx. Ell pensa que és erroni pensar que podem estudiar les persones utilitzant els mateixos procediments que s’utilitza en l’estudi del món físic. Els éssers humans són ens pensants i raonadors, que atorguen significat a allò que fan.

Comentaris»

1. Enfocaments teòrics en sociologia: 3. Dilemes teòrics « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Enfocaments teòrics en sociologia: 1. Els pares de la sociologia […]

2. Enfocaments teòrics en sociologia: 2. Enfocaments del segle XX « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Enfocaments teòrics en sociologia: 1. Els pares de la sociologia […]

3. Enfocaments teòrics en sociologia « Xarxes socials i llengües - 10 Agost 10UTC 2011

[…] Apunts més vistos "El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano"Baixar vídeos de TV3: Pluja seca. Mediadors internacionals al País BascPerdut en una travesia als Ports de BeseitPP uno y no cincuentayunoEnfocaments teòrics en sociologia: 1. Els pares de la sociologia […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: