jump to navigation

El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 20% no s’identifica amb cap equip 10 gener 10UTC 2011

Posted by xarxes in futbol, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , , , , ,
trackback

Al Baròmetre de la comunicació acaben de publicar resultats sobre l’afinitat futbolística dels catalans. I hi ha una dada bàsica:

La major part dels catalans són del Barça: 63,9%. Però un de cada deu catalans, que configuren un gruix molt important, és madridista: 9,6%. Los seguidors de l’Espanyol són un molt residual 2,2%. I finalment, un 20,3% no s’identifica amb cap equip.

A més, hi ha dades sobre el perfil sociodemogràfic per als dos clubs catalans. El que té diferencies més remarcades respecte la mitjana de la població catalana és l’Espanyol. I a més, són qüestions ben curioses. La dada que crida més l’atenció és que l’Espanyol té molts més seguidors nascuts a Catalunya (67,9%), que el Barça (50,6%) i que la mitjana de Catalunya (46%). Per contra, els espanyolistes que parlen català habitualment són sensiblement menys (39,9%) que la mitjana catalana segons el Baròmetre (42,6%), i molts menys que al Barça (51,7%). A més, l’Espanyol té una taxa de masculinitat superior (62,5%) que la dels barcelonistes (50,9%). Estos darrers, fixeu-tos, estan força equilibrats, tot i que el futbol s’associa amb la masculinitat. També, l’Espanyol té una proporció una mica major de jubilats, i proporcions menors de gent dedicada a a treballs per compte propi o labors de la pròpia llar.

Per completar l’anàlisi només ens caldria tenir les dades dels madridistes, que a totes llums seran ben diferents de la mitjana catalana, i sobretot d’aquells que no s’identifiquen amb cap equip. I metodològicament també ens caldria confirmar que les diferències estadístiques tenen la suficient mostra com per ser significatives. Enllaç amb la matriu de dades en Google Docs.

L’origen de les dades està en un debat de fa alguns dies sobre si Belén Esteban és un fet de masses a Catalunya. Pareix que a Espanya ho és, com a motor mediàtic i argumentatiu que és de gran part de la programació de Tele5. Però tenim aquell dubte sobre si ho és a Catalunya. Si és una figura bàsica de la televisió, i si cal seguir tot el fet social que l’envolta.

Hi ha poques coses que aglutinen més a tota la població que la televisió. Ni el treball, ni l’ensenyament, ni el cinema, ni la ràdio, ni passejar, ni els bars… diria que ni la família ni els amics. Fixeu-vos en l’Enquesta d’ús del temps de Catalunya (pàgina 39). La televisió ocupa dues hores diàries de mitjana. I és ben possible que tinga menor variació que les hores dedicades al treball. Allò habitual en un català és mirar 14 hores de televisió a la setmana!

Entre els 30 programes més vistos a l’any a la televisió, la meitat són retransmissions de futbol (pàgina 193). Un puntal dels consum mediàtic. A mi, que se’m fa summament avorrit seguir un partit de futbol (excepte si és lo Pena-roja FC, més que un club), sóc conscient que no puc ser aliè a tot allò que envolta el futbol. Per això hem tractat en diverses ocasions el tema social associat al futbol:

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: