jump to navigation

Es pot parlar de tot en qualsevol llengua? “La química nuclear, ni en basc ni en català” 25 Octubre 25UTC 2010

Posted by xarxes in sociolingüística.
trackback

El principi d’efabilitat afirma que qualsevol llengua natura pot transmetre qualsevol missatge. És a dir, que es pot parlar de tot amb qualsevol llengua. Les llengües tenen un lèxic acomodat a la societat que les parla. I allà on hi ha neu tot l’any, hi ha diferents matisos per definir els diferents blancs de la neu. Allà on hi ha mar, diferents matisos per a parlar de l’estat de la mar. I allà on hi ha muntanya, diferents matisos per definir una muntanya i les seues parts. Això no vol dir, que la mateixa idea es puga transmetre amb altres paraules o incorporant nou lèxic. Per a entendre-mos, res obstaculitza a la llengua aragonesa per a tenir lèxic sobre els components interns del mòbil. I de la mateixa manera que fa 50 anys l’anglès no tenia eixe lèxic, i el va incorporar, l’aragonès els prén i adapta per a fer enginyeria.

Però més que el desenvolupament d’este principi, m’interessa algunes coses sorgides al voltant de l’article ¿Se puede hablar de todo en cualquier lengua?del Blog de lengua española d’Alberto Bustos. L’article s’ha publicat a Menéame i entre els comentaris més votats hi ha coses molt interessants. Sobretot perquè reproduixen los prejudicis de superioritat cultural de les llengües europees.

Hi ha qui, abans de fer una traducció extensa dels diferents tipus de pluja en gallec, diu que “no se puede expresar exactamente en castellano las variedades de lluvia que se pueden expresar en gallego”.  És difícil creure que ni amb 7 paraules es pot traduir alguns tipus de ploure en gallec, quan de fet es traduix cadascuna de les paraules. La traducció exacta no serà menys exacta que la diversitat de definicions que puga tindre la paraula en gallec per als seus parlants. De fet, els diccionaris moltes les donen com a sinònims, i estem segurs que són paraules comuns de la llengua, però que un parlant  ni les coneix ni les utilitza totes. Alguns exemples:

zarzallar (lloviznar fino y de modo continuo), chuviñar (lloviznar poco), lapiñar (lloviznar poco), patiñar (lloviznar suave), poallar (lloviznar espeso), pulpizar (lloviznar), marmañar (lloviznar muy fino)…

També afirmen als comentaris:

¿Podemos coger una lengua de una tribu aislada del Amazonas y hablar en ella de electrodinámica cuántica? Yo creo que en cualquier sentido medianamente sensato: NO.

És una afirmació tan falsa com la que diu que en castellà no es pot parlar de la pluja gallega. Amb més o menys paraules, amb més o menys prèstecs, amb més o menys girs, i tant que es pot. Tot això recorda a la famosa frase d’Adolfo Suárez quan li van preguntar si hauria ensenyament en basc o català:

“Su pregunta, perdone que se lo diga, es tonta. Encuentreme, primero, unos profesores que puedan enseñar la química nuclear en vascuence o en catalán. Seamos serios…”

I sent seriosos, ens atenem a la realiat, en basc, i en català. Tal com afirmava Pedro Miguel Etxenike, un científic navarrès,

Per a explicar física quàntica en euskera només cal saber dues coses: física quàntica i euskera.

Comentaris»

1. Pep - 26 Octubre 26UTC 2010

Molt encertat. Justament aquests dies acabo de llegir “Mal de llengües” de Jesús Tusón, un llibre que desmonta tota una colla de prejudicis lingüístics importants, entre els quals el que esmentes aquí, per tant, molt recomanable de totes totes.

2. Neus Nogué Serrano - 26 Octubre 26UTC 2010

Sensacional, Natxo! Ho difondré.

Neus


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: