jump to navigation

Les bases científiques de… la Ciència 14 Octubre 14UTC 2010

Posted by xarxes in estadística, lectures, sociolingüística, sociologia, tesi.
Tags:
trackback

Un article molt interessant que de manera pedagògica explica els principis científics d’una recerca: Estudios científicos: cómo detectar una chapuza. La major part aplicables a les ciències socials, i per extensió, a la sociolingüística. Els hi dono una visió sociolingüística per explicar-los molt resumidament. Alguns no són aplicables a les ciències macrosocials:

  • Mida de la mostra, per a poder mesurar bé la variabilitat interna dels resultats. Per a estudiar la Franja, que amb els seus 50.000 habitants s’aproxima a una població infinita, necessita unes 400 enquestes per tenir uns resultats inferibles.
  • Representativitat de la mostra, per assegurar-nos que coneixem suficientment les principals diferències internes de la població estudiada (sexe, edat, origen geogràfic…) i tenim ben equilibrada la mostra amb l’univers estudiat. Per exemple, en sociolingüística necessitem tenir molt en compte la variable origen geogràfic, que no és tan habitual tenir-la en els estudis socials en general. És una informació coneguda per les dades padronals i està altament relacionada amb les qüestions sociolingüístiques.
  • Solidesa de les variables de resultat, és a dir, que les variables de l’anàlisi puguen ser repicades. Però sobretot per a evitar que un efecte que a simple vista  va en un sentit, realment estiga anant en l’oposat. Aquest punt em recorda les anàlisi univariants que fan que hom anuncie la mort del català a Andorra perquè els catalanoparlants són menys d’un terç de la població. Una dada molt baixa. Però en realitat, i amb les migracions que ha rebut el país, Andorra és el territori amb major atracció en la taxa de transmissió intergeneracional del català de tots els territoris de llengua catalana.
  • Emmascarament: qui rep el tractament desconeix si rep el medicament o el placebo (simple),també ho desconeix qui dona el tractament (doble) i ho desconeix l’analista (triple). Aquest fet s’ha de tenir en compte amb la neutralitat de les enquestes i les seues respostes. I s’hauria de practicar més l’avaluació de les anàlisis per altres investigadors, amb etiquetes ocultes. De vegades errors en l’etiquetatge de les matrius es tradueixen en faltes de coherència dels resultats, que refermen els resultats finals.
  • Significació estadística i significació sociològica: en primer lloc, cal avaluar, amb les proves estadístiques pertinents, que les diferències tenen suficient cos com per a què no siguen font de la casualitat. I en segon lloc, avaluar si les diferències tenen suficient pes per a la matèria que analitzem com per a donar-los importància. Una pèrdua general d’un punt en la transmissió del català pot ser significativa estadísticament amb una mostra molt important, però si un terç dels catalanoparlants urbans transmet el castellà, mentre que un terç dels castellanoparlants rurals transmet el català, i les diferències s’equilibren en eixe punt de diferència, la significació estadística té poca significació sociològica si la comparem amb les tendències oposades rural-urbà.
  • Grup de control, que en ciències (macro)socials no és possible. Perquè, malauradament, encara no sabem com fer exeperiments i laboratoris amb dos països, i sobretot, sense que la població es molesto :)
  • Aleatorització, sobretot també aplicable en metodologies de laboratori. Bàsicament consistiria en evitar concentrar el grup analitzat en un lloc i el grup de control en un altre, perquè els efectes poden deure’s a a efectes placebo donats per la situació o concentració dels grups.

Arribo a l’article a partir de Menéame: ¿Por qué la medicina alternativa, la tradicional china y demás es cualitativamente inferior que la medicina convencional?

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: