jump to navigation

La Franja de Ponent és un nom artificial. Com qualsevol altre topònim. 9 Agost 09UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, sociolingüística.
trackback

Un amic ha escrit via Flickr uns comentaris contra la denominació de “Franja de Ponent”. Com que porto uns dies repassant un article que vaig deixar escrit fa 4 anys, i ara ja toca publicar, també haig pogut veure la meua evolució personal al respecte. Al meu text combinava sense problemes la denominació “Franja” en la denominació “Franja de Ponent”. Quatre anys més tard haig decidit utilitzar únicament la denominació de “Franja”. L’opció adjectivada me continue pareixent tan legítima com sempre, perquè la Franja està al ponent dels territoris de llengua catalana. Però per una qüestió d’evitar polèmiques estèrils, trio l’opció que m’ajuda a centrar el debat en el tema que m’interessa: la situació de la llengua (català) al territori (Franja). Però tornant a l’amic, escriu:

Mentirosos, manipuladores y caraduras

foto

Algunas formas de perder la razón (y hacer amigos):

1. Apropiarse bajo una denominación artificial de territorios que no forman parte de una agrupación política ni administrativa.
2. Denominar bajo un nombre artificial una parte de un territorio que no forma parte de ninguna unión política ni administrativa.

Los amigos andorranos, baleares y valencianos, así como los franceses no se lo que dirán, pero desde luego este que escribe, aragonés, se siente humillado por este mapa, esta denominación y esta torticera forma de manipulación del personal. Ver las notas incluidas en la imagen.

Luego hablad de desafección, majos.

El mapa se ve en avui.elpunt.cat/

  • Territorio aragonés asimilado según los autores de este mapa.
  • Denominación polémica, inventada, cuyo formato correcto es Franja de Llevant.

Les negretes són meues.

Intentaré ser molt breu en les meues opinions:

  • La denominació de Franja de Ponent és artificial. Sí, és artificial. Tan artificial com qualsevol denominació toponímica. La Franja, Catalunya, Espanya, Saragossa o Albentosa són denominacions artificial, creades per les persones per a denominar una cosa. Lo seu avantatge és que es referix a una delimitació clara i concisa: poblacions catalanoparlants a la Comunitat Autònoma d’Aragó. Evidentment, hi ha usos de la denominació que no s’hi ajusten. Per exemple, a la premsa lleidatana se referixen a la Franja a “només” l’àrea aragonesa d’influència de Lleida, a on s’exclou lo nord i el sud de la Franja i a on s’inclou poblacions fins Binéfar, de llengua castellana. Esta vacil·lació no és gens estranya en denominacions territorials: mireu les diferents delimitacions d’Aragó, a més de l’autonòmica actual, o les de Moldàvia.
  • La Franja no és una agrupació política. També és cert. La Franja no és una agrupació política. De fet es podria afirmar que tampoc és un àmbit territorial de referència per a la major part de la seua població. Però qualsevol denominació té un inici. I en el seu inici ningú la reconeix. La Franja és una denominació nascuda molt recentment, els anys 70. En un moment en que la delimitació autonòmica es consolida, però també en un moment on unes elits culturals, d’origen autòcton, que consoliden una  reinvindicació lingüística. I ben relacionades en les que seran les futures elits polítiques (progressistes). Estes elits no tenen un paper irrellevant. Fixeu-tos que entre elles fins i tot hi ha l’actual president d’Aragó (Marcelino Iglesias). El fet que les elits que han fet créixer el seu poder dirigint-lo cap a Aragó haiguen desvinculat la seua reivindicació lingüística, i encara més territorial, per reconèixer eixa especificitat d’arrel lingüístic, ha fet que no hi haja cap agrupació política assimilable a la Franja de Ponent. Però podem fer els paral·lelisme corresponents en lo Baix Aragó. Lo Baix Aragó no és més que una denominació (artificial) més. De fet, no té una concreció territorial ni una denominació clara. Diuen que el Matarranya és del Baix Aragó, però jo no conec matarranyencs a qui pregunten “d’on eres” i responguen “del Baix Aragó”. Fins que les elits regionalistes conservadores veuen que la delimitació administrativa en províncies no els afavorix. I consideren a principis de l’actual segle que la subdivisió comarcal reflexe millor la seua presència al territori . És a partir d’aquí que l’artificial Baix Aragó, i a més inconcret, es convertix no en una, si no en dos realitats: la Comarca del Baix Aragó i la Comarca del Baix Aragó-Casp.
  • Franja de Ponent és una denominació polèmica. Sens dubte. Tan polèmica com les qüestions a que fa referència: llengua, delimitació territorial i identitats. I com que a Aragó es pot fer polèmica fins i tot sobre el nom i la natura d’una llengua, no anaven a deixar fora de la polèmica fins i tot l’existència de la Franja…
  • La Franja de Ponent és un territori aragonès assimilat segons l’Avui. No haig sabut trobar la paraula “assimilat” a la imatge. Però és que a més no tinc tan clar que siga realista. Ni crec que a l’Avui – El Punt hi haigue una idea assumida per tots los seus directius sobre un suposat “assimilacionisme aragonès”, ni de fet estic segur que creguen de manera unitària en uns “Països Catalans assimilats per una Espanya (i Aragó) imperialista”. Crec que són molt més raonables, i saben sobre la complexitat de la realitat. De fet, alguns articles que tracten la realitat del català al Matarranya més bé deixen veure que se’ls passen alguns articles que fins i tot donen vergonya pel seu centralisme principatí, explicant el fet que s’hi parle català com si explicaren la visita a un poblat indígena caníbal. Evidentment, estic segur que l’efecte estiu i l’efecte becari els fa mal, i més en la seua situació de regularització empresarial.
  • (I finalment,) La denominació correcta és Franja de Llevant. A mi personalment la Franja no em cau ni a llevant ni a ponent, perquè la tinc davall els peus. Però és raonable considerar que la Franja està a Ponent de la resta de territoris de llengua catalana. Com és raonable pensar, si es té els peus fora dels territoris de llengua catalana, pensar que està a Llevant. És una qüestió de preferències en adjectivar, remarcant la situació de qui bateja el territori.

Comentaris»

1. J. A. Carrégalo - 9 Agost 09UTC 2010

Me pareix una dissecció, i també un examen molt encertat, de la realitat.

2. torresburriel - 10 Agost 10UTC 2010

Por alusiones, me gustaría decir algo muy simple y rápido. Estando de acuerdo en la mayoría de tu análisis, el punto de partida de mis comentarios en Flickr se basan en el contexto en el que aparece el mapa y la denominación Franja de Ponent.

Si la división física que se hace en el mapa cuando aparece La Franja estuviesen perfiladas las comarcas afectadas, no habría mucho problema. En cambio, para mi, sí lo hay -y grave- cuando se dibuja La Franja en toda su extensión, estructurada en dos zonas, que no se corresponden con las comarcas que conforman La Franja.

Para mi eso se llama apropiación libre, arbitraria, indebida… ocupación intelectual de un territorio con la excusa del dominio lingüístico.

Y si alguien me convence de lo contrario estaré encantado de escucharle.

Mis comentarios, al fin y al cabo, no tienen un fondo lingüístico, sino político. Con un punto provocador, por supuesto :)

3. xarxes - 10 Agost 10UTC 2010

Dani, les comarques són una realitat posterior a la Franja. Les comarques són una realitat administrativa de la nostra dècada. La Franja no és una realitat administrativa. Va escomençar a circular a partir dels anys 70, entre gent de la Llitera que es reunia al centre lleidatà de Barcelona. Tampoc té una pretensió administrativa en lo seu origen. No entenc què hi té a veure Graus, Binèfar, Casp o Alcanyís, que són de les “comarques orientals”, a la Franja.

4. aragonanticatalanista - 23 Octubre 23UTC 2010

7/2/2009

Congreso fundacional de Convergencia Democrática de la Franja (CDF), un partido apadrinado por Convergencia Democrática de Cataluña (CDC).

Convergencia Democrática de la Franja tiene su origen en Alternativa Cívica (Alcivi), un grupo que llegó a presentar una candidatura al consistorio de la capital bajocinqueña en las últimas elecciones municipales, celebradas en mayo del 2007. Obtuvo 233 votos y no sacó ningún concejal.

5. xarxes - 23 Octubre 23UTC 2010

No alimenteu els trolls


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: