jump to navigation

La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara 24 Mai 24UTC 2010

Posted by xarxes in Franja, Matarranya, Pena-roja, sociolingüística, sociologia.
Tags: , , , , , , , , , ,
trackback

A compte del judici sobre els Béns de la Franja, l’Avui ha entrevistat diferents persones que parlen sobre les males relacions entre aragonesos i catalans. A Aragó hi ha anticatalanisme. A Catalunya menyspreu pel veí pobre i espanyol. I no és res nou que les relacions entre Catalunya i Aragó són tot excepte germanor i bon veïnatge.

De l’entrevista n’haig tret una cosa que m’ha fet pensar. Tots els qui parlen de l’origen de l’anticatalanisme, lo situen en una època molt recent: la Guerra Civil, la creació de les autonomies o el canvi dels pobles de la Franja als bisbats aragonesos.

El president del centre d’estudis polítics i econòmics Rolde de Estudios Aragoneses, Vicente Pinilla, dóna força importància als conflicte dels béns. Creu que el litigi “ha estat molt negatiu perquè ha reforçat els arguments dels anticatalanistes, els més espanyolistes, i els que eren filocatalanistes, dels ambients socials progressistes, s’han sentit decebuts i menyspreats”.

A partir del sorgiment de les autonomies, cada vegada les relacions estan més malmeses perquè el Partit Popular (PP) i el Partit Aragonès (PAR) aprofiten qualsevol qüestió per aconseguir vots. El PSOE es manté en una situació d’equilibri, però tampoc mou fitxa”, explica (el president de l’Associació Cultural del Matarranya).

L’explicació, segons Trasobares, ve de les vivències de la Guerra Civil. “Les relacions del Consejo de Aragón amb la Generalitat de Catalunya van fer néixer un discurs anticatalanista que ha arrelat”, diu. Per Trasobares, els sectors conservadors s’encarreguen d’alimentar la por a l’expansionisme de Catalunya, el pancatalanisme. Un exemple d’aquest temor és que només a la Franja es produeixen governs del PP amb el PAR, quan a la resta d’Aragó l’associació és PSOE-PAR.

Estic convençudíssim que l’origen de les males relacions entre aragonesos i catalans no és contemporani. I fa temps que busco una cita de Napoleó on declara que els aragonesos i catalans són els pobles amb més confrontació dels que ha vist a Europa. No haig pogut trobar mai eixa cita. Però sí que tinc a mà documentació original sobre les batalles que afecten lo Matarranya durant la successió de Joan II d’Aragó. Los Senyors de Calatrava són partidaris del rei, mentre que a Catalunya i Navarra hi ha aixecaments a favor de la successió del príncep. Siga la que siga la posició dels Consells del Matarranya, al voltant de l’any 1462 hi ha atacs des de Catalunya contra les forces reclutades pel comanador de Mont-roig, i el notari relata els fets amb una clara distància d’allò català i amb un to generalitzador de les malfetes dels catalans. I pel cognom, lo notari no és d’origen forani. Imagineu quin deu ser l’ambient Aragó endins…:

“l’estol del Principat de Catalunya sie vengut a la vila de penarroja per los quals dits catalans i estol sien estades cremades les cases del infra escrit notari ― Domingo Marçà― et de altres vehins et habitados de la dita vila et encara los altres bens mobles et cartes et memorials destruhits dispats et cremats”

Lombarte, Desideri (1999:85) Pena-roja, una vila a la frontera. Pena-roja: Associació Cultural Tastavins.

Comentaris»

1. La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara « Xarxes socials i llengües | La Franja - 24 Mai 24UTC 2010

[…] La mala relació entre aragonesos i catalans no ve d’ara 24 maig 24UTC 2010 […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: