jump to navigation

La rendibilitat econòmica de la la investigació 26 Octubre 26UTC 2009

Posted by xarxes in tesi.
trackback

L’Heraldo de Aragón del dissabte (24/10/09) té un article intitulat “Un investigador cuesta a la DGA 48.500 euros al año y genera beneficios por valor de 113.000“. Força descriptiu. Parla de la relació entre la inversió en un investigador d’alt rang i els beneficis que genera:

Los presupuestos de la DGA para investigación perderán cinco millones de euros, lo que significa que se pasará de los 16,6 millones de este ejercicio a los apenas 12 el próximo. El recorte se produce pese a que las cifras demuestran que invertir en I+D+i no solo es un valor de futuro, sino también un activo más que rentable. Cada investigador que el Gobierno de Aragón contrata -a través de la Fundación Agencia aragonesa para la investigación y el desarrollo (Araid)- cuesta de media 48.500 euros, mientras que el retorno que genera ese científico asciende a más de 113.000 euros al año, es decir, consigue un beneficio que triplica el gasto.

Pero, ¿cómo consiguen ese dinero? La producción científica se traduce en la concesión de ayudas nacionales o internacionales a sus trabajos, o en la asignación de proyectos, contratos de investigación o patentes. A esto hay que sumar las publicaciones en revistas especializadas y la labor que desarrollan llevando a cabo actividades docentes, dirigiendo tesis, con la difusión científica o con la transferencia de conocimiento al tejido productivo, además de otros valores difíciles de cuantificar.

Seria interessant fer el mateix tipus d’anàlisi per als investigadors de més baix rang: quina inversió hi ha i quins beneficis. Dels segons no en sé massa, però de la primera ja tos dic jo que molt menys de 48.500 euros anuals ;)

Comentaris»

1. Marc - 4 Novembre 04UTC 2009

Estic d’acord que aquest tipus d’estudis s’hauria de dur a terme. Suposo que d’aquests 48500 euros inclouen no només salaris sinó també material, viatges i organització de conferències. La veritat és que la gestió dels diners, almenys als pojectes on he treballat, es converteix en un absurd on a vegades es gasta per gastar, amb frases com “s’han de comprar ordinadors que tenim aquest pressupost per gastar”. Si no te’l gastes, l’any següent te’l retallen i aquí està la mare dels ous, tothom es gasta tots els diners que li donen, si o si.

Desde que hi ha hagut la retallada de l’I+D que estic pensant que els governs varis haurien de procurar més per l’eficiència que per l’eficàcia, o sigui, controlar millor com es gasten els diners i en què, per reduïr el que els costa un investigador sense afectar als beneficis que produeix.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: