jump to navigation

Les ciències “exactes” també tenen les seues errades d’estimació 30 Setembre 30UTC 2009

Posted by xarxes in estadística, sociologia.
trackback

Que un enginyer o un físic passional descobrixca que t’interessa la sociologia pot fàcilment acabar amb una discussió a on ataca la teua especialitat perquè ni pronostica, ni és exacta, ni és massa cosa més que literatura. Crec que ja m’he bastit de suficients arguments de barra de bar que van força bé per a rebatre tan primàriament com solen transcórrer estes discussions. Per exemple, la pregunta del milió: és la capacitat de pronòstic de la metereologia el que la convertix en una ciència o la deixa de convertir en allò tan elevat? Siga com siga, la base està en que la ciència social, i més la macrosocial, no pot experimentar. No pot controlar tots els factors socials que donen peu a una situació. I no pot decidir “ara pujem les taxes d’immigració de la Franja al nivell d’Andorra” o “poso una dictadura feixista a la Catalunya del Nord durant 40 anys” i veure què passa.

Estos comentaris em venen al cap a rail de l’article de Público “Un salmón muerto reacciona a fotos“, a on s’explica una possible inconsistència dels escàners que mesuren l’activitat cerebral, denunciada per un científic que ha trobat activitat cerebral coherent en un salmó mort que va comprar al mercat i a qui mostrava diferents fotografies de persones. I li preguntava al salmó què sentia davant aquella imatge. Segons expliquen al diari, l’anàlisi dels resultats dona falsos positius, a partir del “soroll” de l’aparell, l’atzar i el mètode d’anàlisi.

El autor del estudio quería mostrar la poca fiabilidad del escáner MRI en investigación

La resonancia magnética funcional (fMRI, por sus siglas en inglés) es una herramienta hoy ampliamente utilizada en estudios sobre los procesos cerebrales, pero numerosos expertos han alertado de la ligereza con la que se emplea este instrumento para extraer conclusiones sobre la función neurofisiológica que, a menudo, no están suficientemente contrastadas.

Para poner en evidencia este problema, el investigador del departamento de Psicología de la Universidad de California en Santa Bárbara (EEUU), Craig Bennett, ha recurrido a un caso ridículo: según sus resultados del escáner fMRI, un salmón muerto responde a imágenes de personas en distintas situaciones emocionales.

Bennett compró un salmón en el mercado y lo conectó a la máquina. A continuación le mostró imágenes de personas, preguntando al pez en cada caso que determinase “qué emoción debía estar experimentando el individuo de la fotografía”. Finalmente, volcó los resultados en el tipo de software de análisis estadístico empleado para estudios de fMRI y obtuvo, como esperaba, falsos positivos, en los que el ruido del aparato cuadraba obviamente, por puro azar con el estímulo experimental.

El investigador está en proceso de publicar sus resultados como crítica a otros estudios de fMRI.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: