jump to navigation

Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) 27 Juliol 27UTC 2009

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,
trackback

Continuant amb l’apunt Futbol, identitat i territori haig intentat fer una anàlisi factorial amb el component ideològic dreta-esquerra, l’afició per la selecció espanyola, la religiositat i el nivell d’estudis de les aficions de cadascun dels equips. Però els resultats crec que són més abstractes que el gràfic que finalment presento: posició de cada equip de futbol en un eix d’ideologia dreta-esquerra i afició per la selecció espanyola.

Tenint en compte que la ideologia s’avalua de 1 (extremaesquerra) a 10 (extremadreta), el centre polític queda a 5,5 (mireu observacions a la Nota 2 al final de l’apunt). I tenint en compte que l’afició per la selecció espanyola s’avalua en una escala ordinal de 4 on 1 = molt, 2 = bastant, 3 = poc i 4 = gens, el límit entre els dos primers i els dos últims passa pel 2,5. Així, l’eix que creua entre el 5,5 en l’escala ideològica i el 2,5 en l’afició a la selecció és el punt que divideix les aficions entre progressistes i conservadores, interessades amb la selecció o no.

Interès per la selecció espanyola Gens o poc Progressista sense interès per la selecció Conservadora sense interès per la selecció
Molt o bastant Progressista amb interès per la selecció Conservadora amb interès per la selecció
Esquerra Dreta
Ideologia

El resultat és el següent. Només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats:

Aficions conservadores amb interès per la selecció. L’afició del València és l’única que sobrepassa el límit del centre ideològic cap a la dreta. La segueixen la del Ràcing, Reial Madrid, Deportivo, Sporting, Ath. de Madrid i Saragossa. Totes les aficions conservadores tenen bastant interès per la selecció espanyola, essent la del Deportivo i la del Saragossa les que que tenen menor interès, entre les conservadores.

Entre les aficions progressistes es pot diferenciar entre les que tenen interès per la selecció i les que no.

Aficions progressistes amb interès per la selecció espanyola. El Betis és l’afició més progressista de les interessades per la selecció. Seguida per la de l’Espanyol (que destaca per l’interès amb la selecció), la del Barça (pràcticament en el punt central d’interès), Celta i Sevilla.

Aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola.

Les tres aficions progressistes sense interès per la selecció espanyola són d’Euskal Herria: Real Sociedad, que despunta amb una mitjana d’interès per la selecció molt baixa i l’Ath. de Bilbao i Osasuna. Tan l’afició de l’Osasuna com la de la Real destaquen per les posicions progressistes, similars a les del Betis.

Les dades donen un joc increible per a l’anàlisi de l’esport i la identitat. Com bé s’explica a Vent d Cabylia, centrant-se en l’estructura social del País Valencià:

D’una altra banda, però, la majoria sociològica de la dreta entre els aficionats valencianistes ve a reforçar dos idees centrals de l’evolució política valenciana dels darrers anys: l’esquerra s’ha allunyat dels símbols territorials propis bastits durant el procés autonòmic, mentre que la dreta ha assumit i s’ha adherit sense problemes a tots aquells símbols externs privativament valencians.

A continuació trobareu els resultats de l’anàlisi factorial. Crec que és millor, però, l’anàlisi simple que presento abans.

Nota: l’enquesta no incorpora la pregunta habitual del CIS sobre el sentiment de pertinença a la Comunitat Autònoma oposat al de pertinença a l’Estat espanyol. Així que ho hem vehiculat, amb totes les contres que es poden aportar, amb l’adhesió a la selecció espanyola. Estes anàlisi, que no pretenen més que ser una exploració de les dades que ens interessen, són suficients per a fer les primeres hipòtesis.

Nota 2: L’escala ideològica, a opinió nostra, enganya a l’enquestat, perquè havent un límit de 10, pensa que el centre polític està a la posició 5, i no a la 5,5 com realment està. Peròno és motiu d’este apunt.

Apunts relacionats

(només es mostren els equips que almenys tenen un 0,5% d’aficionats del total d’enquestats

Comentaris»

1. daninoble - 29 Juliol 29UTC 2009

li ho he comentat a Vident i tb t’ho pregunto a tu: Osasuna, que té el major percentatge d’adhesió a la seua comunitat (governada d’aquella manera per UPN) és un equip progressista i amb poc interès per la selecció, sent possiblement el cas amb més contrast entre els resultats de l’enquesta futbolística i un sondeig polític.

2. vicentb - 29 Juliol 29UTC 2009

Home, tinc poders premonitoris però encara no em considere “vident”… :D
A vore si Natxo té possible resposta al teu dubte…

3. xarxes - 30 Juliol 30UTC 2009

Hola Dani i Vicent, moltíssimes gràcies pels comentaris i l’interès. Estic treballant amb el tercer apunt sobre el tema, que naix una mica a rail de l’interès dels resultats per Comunidades que hi ha. De moment crec que hi ha suficient mostra per a donar resultats de Catalunya i País Valencià. De les Balears i Aragó no tinc clar si hi ha prou mostra per a dir res.
Sobre Navarra penseu que actualment governa la UPN “perquè li dixen”. Però el vot és majoritàriament progressista. A l’enquesta ix que està entre les 4 comunitats més progres, amb un 4,1 que acompanya a la Rioja (4), Catalunya (4,1) i Euskadi (4,2). I entre les dos menys interessades per la selecció: Euskadi (3,1) i Navarra (2,9). I tot i que Navarra té poca mostra per a segmentar-la interiorment i parlar-ne (això ho confirmaré amb l’apunt), sí que pot estar dins dels marges d’error els resultats de l’enquesta respecte una pregunta que explotaré: partit votat a les estatals l’any 2004. I el 2004, Navarra va votar per a portar a Madrid 37,46% UPN, mentre que les “””””esquerres””””” (PSOE, Na-Bai, IU) sumaven 57,5%.
Aviat espero tancar l’apunt i parlar-ne una mica més.

4. tonirodon - 30 Juliol 30UTC 2009

Natxo,

De nou, molt interessant. Diverses coses:
M’ha sorprès que el barça es trobés tan amunt. Potser caldria diferenciar entre els seguidors del barça a Catalunya i els de la resta de l’Estat, atès que el perfil d’uns i altres pot introduir un biaix.
D’altra banda, permet-me que et rebati una de les teves notes. La segona, per ser exactes. L’escala esquerra-dreta no enganya l’enquestat. Cert que no té un punt intermedi, però les proves que s’han fet amb altres escales sempre acaben donant posicions semblants. El centre de l’eix és el que crea més dubte, tant si considerem l’eix com un instrument heurístic o essencialista (a nivell teòric), com si el veiem com una vertadera escala o un instrument dicotòmic (a nivell “pràctic”). Les teories sobre la utilitat de l’eix es troben en plena efervescència, sobretot per la seva capacitat explicativa o interpretativa. No obstant això, més que “enganyar”, el principal problema de l’eix a Espanya (i, sobretot, a Catalunya) és la infraestimació de la dreta (per qüestions històriques òbvies). Per això, quan ho preguntes via escala o via etiquetes els resultats acostumen a sortir ben diferents.
(perdó pel rotllo, però la meva Tesi s’inscriu en aquest camp i no m’he pogut estar d’explicar-ho).

5. Futbol, identitat i territori « Xarxes socials i llengües - 1 Agost 01UTC 2009

[…] Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) (Xarxes socials i llengües) […]

6. xarxes - 15 Agost 15UTC 2009

#tonirodon M’ha agradat molt el teu comentari. Clar, a Espanya l’escala dreta – esquerra sempre bascula cap a l’esquerra perquè la dreta es relaciona amb el franquisme. I hi ha tot un camp d’estudi en el tema. Per això vaig afegir al tercer apunt el partit al que es votava. Que clarifica millor el tema. https://xarxes.wordpress.com/2009/08/03/futbol-ideologia-i-seleccio-als-territoris-de-llengua-catalana-i-arago-iii/
El que vull dir a l’apunt és que el fet d’evitar la puntuació de 0 (en este cas, per a l’extremaesquerra) fa que es produixca confusió en quin és el centre. Som un país acostumat a les escales de 0 a 10. Altres puntuen de 0 a 20, de 0 a 100… I per a nosaltres 10 és un extrem, 0 un altre i 5 la posició intermèdia. Això fa que, des del meu punt de vista, la gent que tria posicionar-se en el centre, es posicione en el 5 en l’escala de 1 a 10. I en realitat el centre està al 5,5. Suposo que este possible biaix estarà més que estudiat.

7. La identitat de l’opi del poble (II) « El Pati Descobert - 7 gener 07UTC 2010

[…] Tot plegat, però, prové del bloc del sociolingüista Natxo Sorolla, que s’ha dedicat a “jugar” amb les dades. D’elles n’ha tret un gràfic d’allò més interessant, creuant l’interès per la selecció espanyola i l’eix esquerra-dreta. Us l’adjunto. (Aquí teniu l’apunt). […]

8. El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 2% de l’Espanyol « Xarxes socials i llengües - 7 gener 07UTC 2011

[…] Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) […]

9. El 64% dels catalans són del Barça, el 10% del Reial Madrid i el 20% no s’identifica amb cap equip « Xarxes socials i llengües - 10 gener 10UTC 2011

[…] Futbol, ideologia i selecció espanyola (II) […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: