jump to navigation

Falsejar la realitat de la Franja des de l’Avui 16 Novembre 16UTC 2008

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
trackback

Fa un temps Jordi Palmer va fer un excel·lent reportatge sobre el català a la Franja a la versió electrònica de l’Avui. Però en la versió en paper d’avui han tret un article que falseja la realitat de la Franja fins un puns que fa sospitar. Llengua “pròpia”, però no “oficial” el signa Joan Tort. La profunditat de l’article és minsa comparada amb l’article del diari electrònic. I els grans temes que hi tracta són falsos.

Només a l’encapçalament es destaca que

Els grups aragonesistes en frenen el reconeixement

El perquè d’aquesta proposta aigualida no és altra que la manca de consens polític i certa “al·lèrgia” que provoca als aragonesistes tot allò que sigui català.

Si a Aragó hi ha forces aragonesistes, lo rànquing l’encapçala Chunta Aragonesista. És un error considerar que l’actual PAR de Biel promou polítiques aragonesistes. L’actual cúpula del PAR es mou entre el regionalisme i l’espanyolisme.

I en el darrer tràmit on CHA va poder demostrar alguna cosa més que un discurs pel multilingüisme, va ser en el debat sobre el nou Estatut aragonès de 2007. CHA hi va votar en contra, entre altres coses, pel nul respecte a la diversitat lingüística. I fins i tot Labordeta (que encapçala els sectors més moderats del partit) el va criticar a Madrid perquè l’Estatut que no votaven “se ha negado a decir expresamente el nombre de las lenguas propias de Aragón”. Mentre, els partits que de vegades es presenten a Barcelona com a abanderats de la defensa del català a la Franja, ERC i CiU, van desplegar l’habitual discurs per a la protecció, però no van votar en contra de l’Estatut.

L’única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent, una entitat aglutinadora de moltes altres repartides per tota la zona catalanoparlant que, tot i les pressions perquè callin i la manca d’ajuts, segueixen treballat perquè el català sigui reconegut a Aragó, com un patrimoni cultural propi.

Teclejant “franja” al Google, encara que es face des de Barcelona, no és difícil veure des de la primera pàgina la Iniciativa Cultural de la Franja, l’ASCUMA , lo CERIb, l’IEBC o els Casals Jaume I. Si busques una mica a Lo català a la Franja veuràs activitats diverses en defensa del català al propi territori molt més diverses. I si entres a la Wikipedia trobaràs una informació extensa que, si més no, apunta indicis de provincianisme de Cap i casal l’afirmació”L’única que defensa el català a Aragó és la Institució Cultural de la Franja de Ponent”. A més és difícil considerar que la ICFP és una entitat aglutinadora d’entitats, sempre i quan s’entenga que   una persona individual no pot formar una entitat.

Lleida, capital natural de la Franja

Una frase força repetida, però que llegida al Matarranya i a la Ribagorça sona estranya. Només cal veure un mapa per fer-se la idea de la distància que ha de recórrer algú dels extrems del territori per trobar a Lleida el que pot trobar a només mitja hora de camí.

La segregació de 111 parròquies de la Franja de Ponent (…) no hi ha ajudat i les misses ara són en castellà

Les misses són en castellà ara, i abans. L’església catalana tenia molt clara la frontera autonòmica i canviava de llengua en passar a la Franja. Res a canviat en els aspectes lingüístics.

Bé, com veieu, l’article és decebedor. Però per sort, tot i ser un article periodístic, ha posat les dades demolingüístiques correctes.

el 88,8% el sap parlar, el 98,5% l’entén, el 72,9% el sap llegir i el 30,3% l’escriu.

És fals que l’aragonesisma estiga frenant el reconeixement del català. És fals que la ICFP siga l’única entitat que defensa el català a la Franja. I és fals que les misses en castellà actuals siguen una novetat del nou bisbat. Només podem dir que val la pena que a l’Avui reflexionon sobre les excel·lents informacions que donen en algunes ocasions i en traguen més profit.

Comentaris»

1. aragonando - 17 Novembre 17UTC 2008

Suposo que ixa identificazión d’o aragonesismo con as linias d’o PAR ye l’erenzio de rechirar (opinar) dende difuera d’Aragón. Con tot y con ixo a clamada “catalanofobia” ye un mal soziolochico que bi ye, alto u baixo, en cuasi tota la soziedá aragonesa y profés en os partius enstituzionalizaus (dende CHA dica o PP).

2. daninoble - 18 Novembre 18UTC 2008

Crec que un dels mals que es fa des de Barcelona és veure la franja com un territori cohesionat com podrien ser les Balears, el PV o el Rosselló quan en realitat és una franja allargada que comparteix una llengua a l’Aragó. Seria com buscar una unitat a la part castellana del PV.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: