jump to navigation

Parlant de la polèmica sobre la llei de llengües a l’Avui 30 Setembre 30UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Dissabte passat apareixia a un reportatge a l’Avui.cat, sobre el català a la Franja i les polèmiques en la llei de llengües. L’article és exhaustiu en tots els termes. Repassa el que es pot trobar en els resums de premsa d’Aragó, com per exemple els jocs secessionistes del soci de govern (PAR). Però a més profunditza en la posició d’alcaldes. Com per exemple el de la meua vila, que lluita contracorrent de la irracionalitat del PAR:

Francisco Esteve és l’alcalde regionalista de Pena-roja (Matarranya), un municipi on la documentació escrita es fa en català i castellà. Segons aquest batlle, el català ha de tenir “el mateix tractament que qualsevol altre llengua” i considera que el grau més alt de reconeixement, és a dir l’oficialitat, és “l’única manera de mantenir la identitat i la cultura”. Pel que fa a la denominació de la llengua, per aquest alcalde del PAR no hi ha dubtes, “és català”, assegura, al temps que afegeix que la Franja “deu ser l’únic lloc de la Unió Europea on no està reconeguda la llengua que s’hi parla”. A més és favorable a que la llengua catalana s’ensenyi a les escoles.

La cara oposada al PAR la marca un dels alcaldes més conservadors del Matarranya, Cros de Mont-roig:

Un altre alcalde del PAR a la comarca del Matarranya, Andrés Cros, batlle de Montroig, representa l’altra cara de la moneda: “No estic d’acord que s’ensenyi el català normalitzat, preferiria que a cada poble s’ensenyés la varietat de cada zona”, assegura. En concret, a la varietat de la seva zona, l’alcalde l’anomena “chapurreao” al temps que afegeix que aquest idioma s’ha après “al carrer” i que per tant, no és estrictament necessari que s’ensenyi a les escoles.

Més avall, on apareixen veus des de l’associacionisme i la universitat, apareixen les meues paraules. Mencionava sobretot la importància de centrar esforços en l’alfabetització general en català i el perill d’institucionalitzar el secessionisme si no es deixen clares les funcions del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón. Vaig mencionar també, encara que no apareix a l’entrevista, els dubtes reals sobre si este anunci, tot i reiterat en multitud de vegades, es quedarà en aigua de borraines.

Chunta apareix amb el manteniment de l’única posició que la definit des del seu naixement: oficialitat i normalització del català i l’aragonès. I Esquerra Unida canvia novament de discurs, demanant, esta vegada sí, “algun grau de cooficialitat”. Recordem que fa algun temps es mostrava contrària a l’oficialitat.

Finalment, apareixen també les posicions dels més conservadors. Els del PP fa judicis discutibles en sociolingüística:

“Si la llei d’educació aragonesa permet que es donin matemàtiques en català això seria discriminació, perquè des d’un punt de vista cultural no fa cap falta aprendre matemàtiques en català

I el líder dels secessionistes, com no pot ser d’altra manera, evoluciona amb les peculiars teories lingüístiques:

FACAO, que a la seva vegada forma part de la plataforma No Hablamos Catalán. Raúl Vallés, el seu president, defensa la teoria que tot el que es parla a Aragó a banda del castellà “és aragonès“, tot i que denomina “aragonès oriental” el conjunt de “llengües vernacles” que es parlen a la franja. “Ens oposem totalment i frontalment a que es reconegui el català com a llengua pròpia”,

La notícia a l’Avui.cat: El català de la Franja, entre l’oficialitat i la fragmentació

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: