jump to navigation

L’anonimat urbà a partir de la història del DNI 4 Setembre 04UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Al Patio del Recreo expliquen curiositats sobre els Documents d’Identitat, els DNI que força gent preferix dir-los DI. Però una d’elles m’ha cridat l’atenció: com se van estendre des dels primers que n’havien de tindre, els presos, fins que s’han universalitzat. Tota una lliçó de sociologia rural, sociologia urbana, sociologia del gènere, sociologia de la mobilitat…! En fi, llegiu-ho i ho entendreu.

Los primeros en ser obligatorio y en tener DNI fueron los presos y los que tenian libertad vigilada. En segundo lugar, el personal masculino que por su profesión o negocio mudaba con asiduidad de domicilio. En tercer lugar, los varones residentes en ciudades de más de 100.000 habitantes. Luego, los hombres en localidades entre 25.000 y 100.000 habitantes, después las mujeres que viajaban por motivos de trabajo y así sucesivamente hasta completar con los años el conjunto de la sociedad.

També és interessant poder veure que els DNI número 1 el té(nia) Franco i el 10 Joan Carles I. O que la llegenda urbana del número que indica quantes persones tenen lo mateix nom i cognoms que el titular és falsa. Llegiu la resta de curiositats també aquí amb acudit inclòs.

Comentaris»

1. Gemma - 5 Setembre 05UTC 2008

el teu blog sempre m’agafa x sorpresa… ja no ets geek i prou, ets friqui-friqui… ¬¬’ em quedo parada dels llocs on fas cap tot navegant :D


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: