jump to navigation

Les variables sociolingüístiques importants 1 Setembre 01UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

L’Avui publica avui informació sobre la comunicació que va fer la Carme Junyent fa alguns dies a Andorra. Un diari no és la millor manera d’informar-se del contingut d’una comunicació acadèmica. Però m’ha sorprès llegir el titular:La llengua catalana, en perill a Andorra. No tinc manera de contrastar la informació amb la presentació que es va fer. Però la notícia diu:

Ni en els pitjors temps de regressió lingüística el català s’havia trobat en una situació tan precària com l’actual a Andorra. Ni que tingui reservat el pedestal de l’oficialitat en un Estat, ni que l’aprengui la prole de les generacions més recents a les escoles. La situació de l’idioma al país veí s’aproxima a l’abisme lingüístic, tenint en compte que l’ús social del català ha passat del 50% de fa deu anys al 29% actual.

(…) l’idioma està a les Valls a les portes d’esdevenir “una llengua en perill d’extinció”. Tot això tenint en compte, segons Junyent, que el 29% d’ús social d’avui en dia s’aproxima al 30% que la UNESCO ha marcat com a llindar per considerar que una llengua està en procés de desaparició.

Els pitjors temps de la regressió lingüística del català a Andorra s’haurien d’acotar millor, perquè no queda clar quins són.  Tot i això, de l’article se’n trau que l’abisme lingüístic del català a Andorra ve pel seu ús social. No s’indica què és l’ús social i molt menys com ha estat mesurat. Ni la font de l’enquesta que dona el percentatge. Evidentment, són molt diferents los usos a un banc que a un super que amb amics. I tot són usos socials. De fet hi ha qui indica (i no li falta raó) que ben bé tots els usos lingüístics són sempre socials, també els familiars, perquè és bastant difícil utilitzar la llengua individualment. Però siga com siga, és possible que l’ús social de la Franja obtinga uns percentatges molt superiors. Tan superiors que la situació de la llengua a la Franja pot ser avaluada com a molt millor que no  pas a Catalunya o a Andorra. Però res més lluny de la realitat. Pocs sociolingüistes compartiran esta diagnòstic. I nosaltres tampoc ho fem.

Fa relativament poc que vam estar treballant amb l’Enquesta d’usos lingüístics a Andorra i poc més tard amb les Enquestes d’Usos lingüístics de tots els territoris de llengüa catalana. Res indica que haguem d’arribar a conclusions tremendistes com per a parlar d’abisme lingüístic o perill d’extinció. Evidentment, a Andorra el català té una presència força baixa. Res estrany a un Estat que en un segle ha multiplicat per 8 la seua població. I sobretot ho ha fet amb immigració d’al·loglots.

Treballem amb dades de la publicació comparativa entr tots els territoris. La major part de la sociolingüística està d’acord que la transmissió familiar de la llengua és el nucli essencial per al  manteniment lingüístic. I Andorra és el territori que encapçala el rànking d’atracció del català a la llar: mentre el 29,2 % de la població parla prioritàriament en català amb els pares, amb els fills el parla un 46,4%. 17 punts de diferència, a favor del català. Res paregut als 11 de Catalunya o els 7 de les Balears. I molt menys a la situació estancada de la Franja i el País Valencià, o la pèrdua de 6 punts a la Catalunya del Nord o 16 de l’Alguer.

Si es vol centrar en l’ús fora de la llar, podem prendre el valor més baix d’ús del català a Andorra. Els usos lingüístics amb amics (pàgina 72). El 40 % de la població parla prioritàriament en català amb els amics. I recordem que només un 29,2% la parlava amb els pares. El creixement és clar. Tot i que els amics és un genèric que poca informació ens dona. Per què hi ha amics que a casa parlen català, n’hi ha altres que a casa parlen castellà, o alguns que  parlen castellà a la parella i català al seu fill , o … tantes situacions com puguem imaginar, i que ens podrien donar informació de més valor que el 40% de l’enquesta. Però de moment estes són les dades que tenim per a analitzar la realitat amb suficient profunditat. I amb les que podem fer diagnòstics. No en tenim cap altra molt millor. Però si que són les més potents amb les que es compta fins ara. Evidentment, si tinguérem eines més potents per desfer el complex món de la llengua parlada amb els amics tindríem informació més clara. I possiblement molt més positiva sobre futur de la llengua.

També s’afirma a l’article que

creu que la immigració no castellanoparlant pot tenir un paper rellevant per millorar la situació, si adopta el català.

Res ens fa confirmar aquesta afirmació. De moment el grup “castellanoparlant” és el més nombòs, i per tant, gran part del futur lingüístic de la vall està en este grup. Però a més, pareix el més proper a l’ús del català. Possiblement pel seu major assentament i pel tipus d’inclusió en l’estructura social andorrana. Almenys els altres dos grups més importants de parlants, els de portuguès i els de francès, en general no mantenen llaços tant propers al català com els castellanoparlants.

Finalment, l’article clou amb una afirmació que enlloc he vist provar. Però com que parla de dos territoris diferent, hauríem d’extendre-mos més del que cal a este apunt:

Pel que fa a Catalunya, Junyent va manifestar que la situació “és pitjor que la que trobem al País Valencià”. Per l’estudiosa, una cosa és el suport polític i un altra de ben diferent l’ús que es fa de l’idioma al carrer.

Foto de Jaume Meneses

Comentaris»

1. Marc B. - 1 Setembre 01UTC 2008

Realment ja cansen missatges com el de la Carme Junyent, i no aporten res. Que el malalt està fotut ho sabem fa dècades i que surti un metge dient que ho està… ja em diràs.

El que cal és un metge que digui quin es el tractament que a poc a poc millorarà el malalt, i si no que calli.

Cal pensar en les coses que s’han de fer, no en com estan les coses i prou.

Molt bon apunt.

2. Tindre un cognom poc comú et pot fer més ric « Xarxes socials i llengües - 3 Octubre 03UTC 2008

[…] les enquestes i els seus resultats. I sobretot, en com es pot llegir críticament la premsa i alguns acadèmics quan parlen de dades demolingüístiques. Per exemplificar-ho, tinc los ulls més oberts que mai […]

3. Demolingüística i posició del català « Xarxes socials i llengües - 24 Novembre 24UTC 2008

[…] la recerca social i sociolingüística en general. Després vam prendre un article en premsa per a aprofundir  críticament en conceptes com llengua inicial i immigració, i fer un diagnòstic de la situació del català a […]


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: