jump to navigation

De l’economia de subsistència al turisme, passant per la ramaderia 25 Agost 25UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Avui publica l’Heraldo de Aragón una notícia sobre el Museu de la vivenda que s’està fent a Pena-roja (Matarranya). Me van demanar una redacció que acompanyara la notícia. Com no podia ser d’altra manera, vaig reflexionar sobre els grans canvis socioeconòmics del territori durant los darrers 100 anys. Us enganxo aquí el text, perquè les opinions no les penjen a la web:

De la economía de subsistencia al turismo, pasando por la ganadería

El Matarranya sufre una crisis demográfica desde los años 30. Como gran parte de las zonas de montaña contiguas, ya sea en Teruel, en Els Ports valencianos o en la Terra Alta catalana. A principios de esta década tocó fondo en su crisis demográfica, con poco menos de 9.000 habitantes. Lejos de aquellos añorados 25.000 habitantes que vivían a principios de siglo XX, las emigraciones erosionaron el campo y ampliaron la ciudad. En los primeros tiempos la afortunada fue el área metropolitana de Barcelona. Posteriormente, Zaragoza.

Pero parte de la población se resistió a emigrar. Mantuvo la economía tradicional basada en la agricultura. Y con la mecanización del campo la actividad de subsistencia se adecuó a la economía de consumo. En las zonas altas del valle, donde la tierra no siempre llegaba a asegurar ni la subsistencia, la alternativa fue la ganadería, sobretodo porcina. Y así se generalizó un sistema que años más tarde convertiría el Matarranya en punta de lanza del jamón de denominación de origen.

Con esta mejora tan importante de las economías, gran parte de los padres se permitieron llevar a estudiar fuera a sus hijos. Sobretodo a las hijas. Con ello se perdió, y se sigue perdiendo, grandes cantidades de titulados universitarios que trabajan fuera. Y grandes cantidades de fuerza laboral femenina. Está claro que el Matarranya debe reconvertir su economía para mantener y atraer a esos titulados universitarios y a esa fuerza laboral femenina que produce. Es imposible encontrar la barita mágica para hacerlo. ¿Lo será el turismo?

Foto de l’Heraldo de Aragón

Comentaris»

1. Marc - 25 Agost 25UTC 2008

M’agrada l’article, però, tal i com està escrit, sembla que el procés d’emigració sigui una opció personal dels qui la van practicar quan en realitat crec que va ser una conseqüència més d’un canvi social de gran recorregut que va acabar amb la vida rural com a única forma de vida per a la majoria de la població. Encara trobo que se’n ha sortit prou bé, el Matarranya de tot el procés de mecanització del camp no? A veure què tal amb el turisme.

2. xarxes - 25 Agost 25UTC 2008

Moltes gràcies pel comentari. I a més mola pq és crític. Però no acabo de comprendre la diferenciació que fas entre la meua visió (opció personal, dius) i la visió teua de canvi social… Crec que la visió que li dono és força holística, no?

3. Marc - 26 Agost 26UTC 2008

Crec que en realitat és una cosa de la forma d’escriure, tan sols…
en realitat tens raó que és força holística la teva visió sobre el tema. Crec que me’n vaig massa a qüestions epistemològiques, però davant d’aquests grans canvis com la revolució industrial em pregunto fins a quin punt la gent escull lliurement i fa una elecció racional… com sempre, Marx contra Weber. La frase que em va descol·locar del teu text és la que diu que “alguns es van resistir a marxa” o alguna cosa així. Van resistir-se o no van poder? Això em fa ballar el cap, igual que penso com es van plantejar el marxar la gent que ho va fer del camp a la ciutat, o actualment del camp del tercer món a la ciutat occidental). Realment va ser o és una elecció racional?

4. xarxes - 26 Agost 26UTC 2008

Intuïa que la frase més individualista era la que et feia patir. Naix una mica perquè penso que, a pesar de tot, realment també hi ha decisions individuals, factors individuals que no només són part de l’estructura. Són decisions individuals (o micro). I entre estes decisions hi ha gent que té major facilitat per desfer-se dels seus origens i fer-se a nous entorns sense cap dependència del passat. I hi ha gent que no pot. A vegades ric amb algun familiar (dels nascuts a finals dels 40) que va ser dels qui va fer l’intent d’anar a Barcelona. Hi va viure, es va fer amb una professió manual “qualificada” i al final, amb tot, va tornar i es va adequar a l’explosió econòmica de les granges. Realment la marxada no sé si va ser una decisió. Però la tornada sí que ho va ser. I dic que ric pq els primers anys quan jo vivia a l’àrea metropolitana de Barcelona tenia un veí que al minibalcó de casa mantenia una selva: plantes, plantes i més plantes. Li deia qe si no haguera marxat de Barcelona ara mateix tindria un balcó tan “integrat” a l’entorn com aquell.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: