jump to navigation

Tancaments de cinema i reconversió de les indústries culturals (a un poble;) 16 Juliol 16UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Fa alguns dies em van demanar una breu opinió per a l’Heraldo de Aragón sobre l’amenaça de tancament del cine de Vall-de-roures (Matarranya). Un tema amb tan poc relleu per a la cosmòpoli que fins i tot també és simptomàtic de la reconversió de les indústries culturals. Les indústries discogràfiques, el cinema o la premsa veuen com ha canviat el seu camp en poc temps. I en breu, la televisió hi entrarà. De fet, la recent demanda de Tele5 a Youtube indica l’inici del debat amb les televisions. Però el futur és molt més clar. Alguns de la classe mitja d’estudiants universitaris ja no esperen a veure els capítols de la nova temporada de la sèrie preferida un any més tard, fins que la cadena local compra els drets. Simplement se la baixen (en anglès) i la veuen per Internet. Poc falta per a que la productora de sèries negocio els drets d’emissió NO amb infinites emissores locals (T5, A3 o Cuatro), si no simplement amb Youtube i a nivell internacional. Clar, en el tancament d’un (i únic cinema privat) al Matarranya hi juguen el la reconversió de la indústria cultural i les carències en la ruralitat. El segon factor és més evident i necessitava més espai per a desenvolupar-se.

La notícia: El único cine que queda en Valderrobres podría cerrar sus puertas en septiembre

L’opinió d’un servidor:

La reconversión de las industrias culturales

En pleno periodo de omnipresencia, la televisión ha llegado a tener niveles de penetración universales. Por el contrario, la radio, la prensa, el cine, los libros, la música, la pintura, los videojuegos o los teatros han encontrado nichos de mercado mucho más particulares. Y aún así, todos sin excepción desarrollaron una potente industria cultural y suculentos beneficios económicos alrededor del bohemio artista. Algunos cobraban por el consumo del producto cultural. Otros, como la televisión, aprovecharon la economía de la atención y dejaron en paz el bolsillo del consumidor. Revendían cada minuto de atención otorgada por la audiencia al mejor precio de la publicidad.

La tecnología y la llegada de Internet han roto esos esquemas del siglo pasado y se ha acortado la distancia entre el artista y el consumidor. No es tan caro difundir la obra. Y eso ha mejorado la posición de los creativos. La creatividad no está en crisis, ni mucho menos. Pero sí lo están los intermediarios que existen entre el artista y el consumidor. El cambio de paradigma obliga a los intermediarios a reconvertir el modelo de negocio, como lo hizo la televisión privada con la publicidad. Y la administración se encuentra en la disyuntiva de gestionar los recursos con tiento, entre el impulso a la creatividad local y por velar de la buena oferta privada en este proceso de reconversión.

Comentaris»

1. Atka Kevlarsjal - 16 Juliol 16UTC 2008

“Desdeluegu” ets ben mediàtic ;) Em compto entre les que no tene la paciència d’esperar a que facin les sèries que m’agraden (ben poques) per la tele. Tot i que diferenciaria entre sèries i cinema, ja que hi ha pel·lícules que mai no voldria veure pel Youtube, la veritat. La pantala i la qualitat de so del cinema encara no corren per casa, tot i que suposo que agent amb més pressupost s’hi acosta instal·lant-se a casa projectors i altaveus d’aquest amb so que t’envolta. Com que no és el cas, seguim anant al cinema ;)

2. Marc - 21 Juliol 21UTC 2008

com és que tardo tant en enterar-me que fots un post sobre indústries culturals? Me cason… en fi, al tema. La televisió ja està en plena fase de canvi. Les productores americanes ja posen a disposició de tothom i de forma legal les seves sèries al mateix moment de la seva emissió o el dia després, amb diferents formules publicitàries per a fer-ho suportable. Apple ha llançat l’apple TV i hi ha altres companyies que lloguen pel·lícules a través d’internet a preus raonables. Pel que fa al cinema, està clar que deixarà de donar els beneficis astronòmics que donava però ja fa anys que va de cap a caiguda… primer la tele, després el video, internet… No crec que el seu valor afegit es trobi en més tecnologia sinó a fidelitzar diferents tipus de públic, i ser molt més flexibles a la demanda… crec que s’ha acabat el multisales on a totes les sales feien la mateixa pel·lícula. Una última dada. A Espanya, el sector dels videojocs factura més que el del cinema, la música i el DVD junts.
I què passa amb els pobles? doncs que ara també hi poden sortir indútries culturals locals i difondre els seus productes a través de les noves tecnologies. Però m’estic enrollant tant que us emplaço al meu bloc per a seguir-ne parlant…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: