jump to navigation

Pírcings i corbates 5 Juliol 05UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
trackback

Bono necessita el calor de les càmeres i qualsevol excusa és bona per a eixir als telenotícies. Fa uns dies va dir que era il·legal la bandera republicana (l’espanyola) i darrerament va fer arribar una corbata a un ministre perquè havia dit que fins que no baixaren les temperatures no se la posaria. Siga com siga, la polèmica ha evolucionat cap a on ha volgut. I em recorda els meus conflictes no només amb la corbata, si no també amb la jaqueta americana. Aplaudeixo la tasca divulgadora de qualsevol de les persones amb càrrecs que prescindixen de corbates, i si pot ser, de l’americana també. No és un problema de calor. Ni tampoc de qüestions de formalitat. Crec en la formalitat, i sé que la forma de vestir transmet una visió sobre la persona. I, clar, aquella intenció per transmetre una imatge, possiblement no té res a veure amb la realitat. Però la roba ajuda a aproximar-se o a allunyar-se de diferents cercles socials. Siguen executius, bars de pihos, concerts de música sinistra o colles d’adolescents punks. Però precisament pel que em transmet una persona amb corbata, costa de trobar-li la part positiva. La corbata és el final d’una tradició que per més generalitzada que estiga, és la més carca de les formalitats socials. És una manera de vestir que pràcticament no ha canviat des del XIX, quan encara no s’havien inventat les bombetes de la llum. I ha plogut bastant des d’aleshores. I suposo que en empalagosa només la superen lo jaqué i el frac. Una persona amb corbata i americana em transmet una sensació de carca, superficialitat, trepa i desconfiança que poques altres maneres de vestir em creen. Avaluo molt més una persona senzilla amb samarreta negra, texans, pírcing i barba. Perquè la simplicitat en vestir és símbol de “avaluam pel que faig, no pel que parec”. Quanta menys ornamentació i exageració, més proximitat hi sento. I si algun dia haguera de triar amb dos persones amb qui treballar, a iguals capacitats, el casual guanyava per golejada. Evidentment, de males persones n’hi ha a tot arreu, entre corbates i entre pírcing. Que per sort, l’hàbit no fa el monjo.

PS: Este tema serà el pròxim Viles i gents que signo, que eixirà el 1 d’agost.

Foto de julianrod

Comentaris»

1. Atka Kevlarsjal - 9 Juliol 09UTC 2008

Vaja, m’agrada que treguis el tema. Estic sorpresa que facis servir la paraula “casual”, no pensava que tinguessis aquest vocabulari de moda! Bromes a part, m’alegro que prefereixis companys de treball casual i no “trajats”. Difícil ho tindries, si no! :D A veure si llegeixo el Viles i gents quan el pengin. See you soon (sí, va amb segones la frase ;)

2. Marc - 9 Juliol 09UTC 2008

Doncs estic bastant d’acord, jo m’he vist obligat per les circumstàncies a portar americana en alguns congressos o reunions, però m’he negat sempre a la corbata entre altres coses perquè és una senyal d’un estatus que ni tinc ni vull tenir (si, el típic trepa, comercial etc. és el que jo associo a persona amb corbata, també). D’altra banda aquestes coses són necessàries també perquè et prenguin en serio en determinats llocs. Jo, que faig cara de ser més jove del que sóc, i no tinc una veu potent, que diguem, m’he hagut de deixar barba i vestir una mica més formal per guanyar audiència. Per cert sobre la bandera republicana i el Bono no cal que digui massa cosa oi? Aquest home és d’un feixista que espanta…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: