jump to navigation

El perfil dels qui no van al cinema 12 Mai 12UTC 2008

Posted by xarxes in personal.
trackback

A les classes d’anglès hi ha dos temes estrella per a fer parlar a la gent en coses que els interessen: els viatjes que ha fet els darrers mesos i les pel·lícules que ha vist. I a mi cap de les dos coses és el centre de les meues aficions, així que la conversa sempre acaba sent “I tu no vas al cinema? I què fas?”. Com si no hi haguera més coses a fer…

M’acabo de trobar en lo perfil sociodemogràfic dels qui no han mirat cap pel·lícula els darrers tres mesos segons lo Baròmetre de la comunicació i la cultura (pàgina 569). Són lo 67,4 % de la població dels territoris de llengua catalana. I diu que la mitjana dels que qui no veuen pel·lícules és superior a la mitjana poblacional entre:

  • Els majors de 45 anys
  • Els que han estudiat fins els 14 anys o menys
  • No treballen
  • Classe social mitjana-baixa o baixa.
  • Viuen en llars de 1 o 2 membres
  • (Certa tendència) al consum menor entre poblacions de 50.000 o menys habitants
  • Els que viuen a Lleida o Castelló
  • Entenen l’àrab
  • Se senten només espanyols

Em sorprén, sobretot, que les pel·lícules siguen impermeables a les classes baixes, que són les que comparativament consumixen més televisió que cap altre mitjà. I sobretot, la baixa diferenciació segons la mida de la població . Pensava que el fet urbà era essencial per a entendre el “què fem aquest dissabte?” “anem al cinema”. A mi sempre se m’ocorren coses MOLT millors i reals que anar a veure una pel·lícula ;)

Foto de Pablo Noel

Comentaris»

1. Marc - 14 Mai 14UTC 2008

Tot això em fa pensar en una dada que no tens en compte: la societat de consum és bàsicament una societat de consum cultural: cinema, música, espectacles, festivals… La majoria dels qui no consumeixen cinema són de classe baixa perquè no tenen recursos… lo de la ciutat més que res ho trobo determinant perquè és a les ciutats on hi ha més oferta de cinemes. Per cert jo anar a veure una pel·lícula ho trobo força real, també. Tant com anar d’excursió. Ara bé, la tele ja és una altra història. Jo vaig poc al cinema, la veritat és que com a molt un cop al mes, o sigui que tampoc sóc el perfil. Cada vegada em costa més trobar històries que em motivin per anar-hi, sempre trobo coses millors a fer…

2. xarxes - 14 Mai 14UTC 2008

Interessantíssim lo comentari que fas. Estic veent que al títol de l’apunt no deixo clara una cosa essencial: es tracta de veure pel·lícules, siga al cinema, a la televisió, en vídeo, del videoclub, baixades de l’emule o del top-manta. Crec que l’accés a les pel·lícules no és tan car com per a que les classes baixes en quedon privades… L’emule si que és té un ús molt localitzat en unes capes socials, generacionals i formades. Però el la televisió, el videoclub i el top-manta popularitzen l’accés al cinema.. Suposo que la televisió de la classe baixa és de programes i sèries i la de classe mitjana/alta, de pel·lícules… no sé…
En tot cas, no compartim l’opinió sobre el grau de realisme de les pel·lícules. La pel·lícula majoritàriament és ficció, i busca l’evasió. En cap cas que siga real o evasiva no és millor o pitjor. És diferent! Però estic pensant que el tema és molt debatible… La música és més real que el cinema? Un diari és més “real” que un “documental” o que una pel·lícula “basada en fets històrics”?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: