jump to navigation

Arribada a Groningen 2 Abril 02UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
trackback

(Este apunt va ser escrit lo diumenge 30, però no l’haig pogut enviar fins dimecres 2, quan ja tinc una connexió a Internet “per a una estona llarga”.)

Avui ha estat un dia matador. A les 5:45 m’estava aixecant, i havia dormit unes 3 o 4 hores, perquè entre unes coses i altres, i el canvi horari, així estavem. Amb els temps ajustats haig enllaçat Rodalies de Renfe, avió a Amsterdam i tren a Groningen. La primera impressió ha estat del car que és anar en tren als Països Baixos. 30 euros per a un viatje de 2 hores de regional, que davall los Pirineus no passa els 12 euros. Haig arribat a Amsterdam sense menjar res, i entre son i fam no sabia a on posar-me. M’haig permés fer-me una saltxitxa que no tenia res especial. I a Roterdam, a on me calie fer un transbordament en 25 minuts d’espera (!), haig fet un cafè en una madalena muffin. En arribar a Groningen m’haig marcat una migdiada perquè no podia amb mi. I haig anat a fer un mos entre berena i cena. Volia fer alguna cosa popular, barata i local. I haig confirmat la regla habitual: hi ha tabernes irlandeses, restaurants italians, xinesos o fins i tot tapes espanyoles. Però si vols menjar alguna cosa en pla popular i local, sempre ho tens fotudíssim. Al final haig trobat una cadena de menjar ràpid amb unes megacroquetes peculiars. I haig tancat la visita amb una cervesa. Los mateixos problemes! No hi ha manera de trobar un bar popular? Al final, un bar a on m’han fet cara estranya demanant “one beer” (i no només pel meu accent). Allà haig confirmat que, almenys en unes cerveses damunt, los nederlandesos no son peculiarment silenciosos, tal com lo tòpic diria. I per a tombar tòpics, a mi me n’ha caigut un que tenia molt interioritzat: a sociologia urbana mos explicaven que els països protestants no posaven cortines a les finestres, perquè no tenien res a tapar. O porto una mica d’embolic, o res paregut a la realitat… seguiré observant. Ah, i que se me passave,el fet de la bicicleta és universal. Hi ha muntanyes de bicicletes de passeig. Ni una bicicleta de muntanya o amb un estil propi. Però n’hi ha per tot arreu. I el més cridaner, que almenys a Groningen la major part les deixen sense cadena ni cap tipus de seguretat… Això si que és una societat diferent ;)

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: