jump to navigation

El món menut 8 Març 08UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , , , , ,
trackback

Una amiga comenta al bloc lullaby in black & white que des que se sent apassionada pels països nòrdics, la neu i el fred, se li van encadenant un seguit de coincidències amb gent del nord que la deixen sorpresa. Troba suecs a la recepció dels hotels, finlandeses a la taula del costat… Li han parlat de la llei de l’atracció, que una mica esotèricament pronostica que els pensaments atrauen experiències. Jo veig que al costat de les energies, la lluna i el zodiac, esta llei té el seu espai. Però ja després parla de coses més clares, com l’efecte domino, l’efecte papallona (teoria del caos) i l’efecte bola de neu.

Jo, en definitiva, crec que el que pot donar-li explicacions clares és la propietat de món menut. (No hi havia l’article en català a la wikipedia i el poso).

xarxa en la qual molts nodes són veïns d’algun altre, però la major part dels nodes poden ser enllaçats des de qualsevol altre mitjançant només alguns pocs passos intermedis entre ells. En les xarxa de món menut, on els nodes representen persones i els enllaços persones que coneixes altres persones, sabem que qualsevol persona està connectada mitjançant qualsevol altra del món mitjançant uns pocs llaços intermedis. En llenguatge popular es pot considerar que fa referència als “amics dels amics”…

I ara mireu este vídeo dels Improve very where. Mai heu pensat com seria si poguéreu traçar els recorreguts, lo destí immediat, l’objectiu… de totes les persones que t’envolten a un bar, a una parada de metro, a una plaça plena de gent, a un bus que va d’un poble a un altre? Fa pocs dies me n’ha passat una de massa curiosa per a explicar-la per aquí, pensant el mateix d’unes persones que estaven al meu costat i que al moment van acabar estant relacionades amb mi, i ja mos havíem vist altres dies, que havien paregut casualitat. No eren casualitats. Tot estava ben mesurat… una mica menys que al vídeo ;-)

Imatge de weaving major & tractor dan

Comentaris»

1. Gemma - 8 Març 08UTC 2008

L’efecte bola de neu de com vaig acabar anant a estudiar mig any a Torí, el vols saber? Perquè aquell Erasmus m’ha canviat en molts aspectes i m’ha ajudat a crèixer i a fer-me més valenta, a afrontar nous reptes, sense l’Erasmus segurament no hagués demanat mai la beca al CUSC.
1.A Btxillerat m’agrada un noi a qui agradaven les curses del mundial de moto GP. Va anar al circuit de Montmeló i per veure si el veia per la tele vaig posar la cursa. No el vaig veure però vaig veure com Rossi sortia del circuit, caïa de la moto i remuntava fins a quedar segon. Em va fascinar i vaig comnçar a mirar les motos.
2. Ak final ma germana també s’hi va enganxar i va entrar al web del club de fans. L’únic fòrum veritablement actiu era l’italià, així que es va comprar un llibre i ekl va començar a estudiar pel seu compte: a casa semptre sonava música italiana, vam sintonitzar la RAI, comprava llibres en itali“a, escoltava música italuiana. Es va convertir en una mena d’immersió lingüística per a mi.
3. Me’n volia anar d’Erasmus i pensava que seria a París, perquè de fancès n’havia fet a l’escola però m’atreia la literatura italiana i la situació dels dialetti. Em aig adonar que l’italià m’era fàcil perquè l’havia començat a aprendre sense adonar-me’n.
Així vaig fer cap a Itàlia, poc s’ho pensen Vale i el noi que m’agradava a Batxi, que haguessen acabat sent tan importants per a mi.

2. moonydoodle - 8 Març 08UTC 2008

Ai quina gràcia :D Cada cop m’interessen més aquests models i efectes. Els aniré recopilant. Potser com que ara m’interessen me n’arriben més! ;)

M’he llegit el teu article del món petit. M’ha fet gràcia perquè coneixia això dels sis graus, i a més molts cops m’entretinc en posar-ho a prova, i a efectes “teòrics” sol funcionar. Li he tret algunes faltes de picatge que se t’havien colat, espero que no t’importi.

En plan més poc científic, o acientífic, hi ha una pel·lícula que es diu “What the bleep do we know?”, que val traduir al castellà com “¿Y tu que sabes?”, que parla sobre coses d’aquestes, des d’un punt de vista suposadament científic i diria que des de la física quàntica. Em va cridar l’atenció, per exemple, que deien que les emocions en el cervell, com a fruit de reaccions químiques, hi podien crear receptors que després “demanéssin” més d’aquella emoció (tal i com es creen els receptors amb les drogues). COm a exemple, deien que una persona que comences a tenir actituts negatives, creava receptors per aquetsa negetivitat, de manera que de manera poc conscient ella mateixa es “buscava” viure situacions d’aquest tipus que satisfessin aquests receptors. No sé si això també és una teoria amb nom o no, però em va picar molt la curiositat també.

3. Marc - 14 Març 14UTC 2008

Jo més aviat diria que les experiències atrauen pensaments i no al revés…és com quan parles de tenir crios amb els amics (algo cada cop més comú a les meves edats) i dp no pares de veure embarassades… Per cert molt interessant això dels receptors emocionals. Ho integro i ho aniré explicant por ahí que existeix

4. moonydoodle - 14 Març 14UTC 2008

Ei, que consti que no tinc la certesa que sigui cert (sent així redundant). Tot i que a mi no em va desagradar, ja et dic :)


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: