jump to navigation

Protocols d’ús del mòbil, messenger o blackberry 6 Febrer 06UTC 2008

Posted by xarxes in xarxes.
Tags: , , ,
trackback

A instàncies del que es comenta sobre una recomanació ministerial canadenca per a tancar la Blackberry en plegar de la faena i els capsdesetmana, de nou me fa vindre al cap les discussions sobre els protocols d’ús de la tecnologia. Recordo un nadal, que va ser cap a l’any 2001, en què marxar en tren va ser una qüestió de màrtirs. Perquè a totes les cases los reixos havien portat un telèfon mòbil. I el millor lloc per a fer les proves eren les 2 hores de Tortosa a Barcelona, mirant quina melodia del mòbil ere millor o cridant per telèfon a la filla per a dir-li “Laura, miraaaa, que aquí estic al tren en lo telèfon nou”, en un volum de veu que pareixie que estiguere sol al tren… Temps més tard quasi tots vam aprendre a utilitzar el mòbil en un volum correcte, sense molestar a qui tenim al costat, desactivant lo só en reunions i biblioteques… En tot cas, qui no ho fa sol tindre un perfil molt concret, d’edat i/o capacitat de donar la nota.

També, un temps més tard, la implantació del Messenger va significar que de cop tenies a totes les teues amistats a un click de distància. I clar, hi havia qui el feia servir per a dir “Ola, ktal? Estic avorrit. Xplikam algo”. I un servidor, que sempre el tenia per a treballar (i també com a ferramenta de treball, per a parlar amb companys de faena), va acabar posant-se com a no connectat per defecte. La ferramenta  no servie per al  que havia de servir. Finalment la cosa s’ha calmat, i actualment és possible tindre tota la llista de contactes accessible a un clik, però sense que ningú s’emprenyo perquè fa 1/2 minut que no li respons o perquè no pots contestar en aquell moment ni contar-li el capdesetmana.

Jo no l’haig viscut, però al seu temps la implantació dels cascos i els walkmans devie tindre els seus problemes. De fet, jo encara haig tingut amics als que parlava  i portaven los cascos posats. Una qüestió de protocols d’ús no compartits. Ara li toca el torn al correu electrònic als mòbils. Poc a poc tothom tindrà el seu correu a la burtxaca, sigue per blackberry o per qualsevol tarifa barata de dades mòbils . També tindrem lo google i la wikipedia per a consultar coses, lo google maps per a veure el carrer que mos interesse… Entre tots elaborem los protcols socials d’ús de la tecnologia. Mentre, qui innova primer ha de passar per sentir-se frases de l’estil de friqui, enganxat, viciat… i després haurà de suportar la gent que li envia correus amb fotos absurdes a tothora perquè el correu és gratuït. Qüestió de temps. I de fer-mos adults en la maquineta i els seus protocols.

Comentaris»

1. Marina - 6 Febrer 06UTC 2008

Aquesta entrada m’ha agradat molt. I, aquest cop, no em dedicaré a portar la contrària per molestar; estic totalment d’acord amb tu. El problema no són les noves tecnologies, és la gent que no les sap fer servir (i llegiu la subordina com a especificativa). Com qui no sap estar callat a la biblioteca. No cal compartimentar tant, de males formes n’hi ha a tot arreu. L’única disculpa que se m’acut és que les noves tecnologies estan avançant a un ritme que molta gent no pot seguir, sense ànim d’ofendre. En tot cas, que cadascú usi només el què es vegi capaç de gestionar, que a vegades és més intel·ligent fer-se la vida senzilla que complicar-se-la.

2. Gemma - 7 Febrer 07UTC 2008

M’ha fet molta gràcia aquest comentari, perquè a diferència de quan recordes èpoques estranyes “del teu poble” on la gent es menjava un producte estrany equivalent al Despertaferro, aquesta època dels mòbils l’he viscuda! I també la del messenger, és clar. M’estranya que no digues res de l’aparició com a bolets dels fotologs (que tan poc us agraden a tu i a Marina). Però en el cas del messenger crec que segueix sent un problema per la gent a qui veus poc: d’una banda hi pots mantenir un contacte que fins i tot et dóna la sensació de tenir-los molt propers, d’estar al dia, però d’altra banda et pot dur a una relació gairebé exclusivament messengística, que substitueixi les poques trobades que podríeu fer. Jo tinc un amic del mateix poble on visc amb qui parlo almenys dos cops a la setmana pel messenger però a qui veig tres cops l’any. I quan ens trobem és com si ens haguéssem vist fa un dia o dos, perquè estem al dia de què és de l’altre.
Llàstima que la gent que tens més lluny és precisament la que quan treballes et diuen: no dius res? no em saludes? què m’expliques? Em penso que seguiré un temps més posant-me Sense connexió quan treballo. xd
I les agendetes estes, grrr més val que no en diga res, mon pare en té una i hi està enganxat, per vacances (tots mirant un monument o caminant per Copenhaguen i ell contestant cels) i caps de setmana i arreu (sopars…).
No vindré a la birra, ja ho devies haver notat XD Els dijous no solc poder-me moure… i esta setmana menys, q ha estat la primera i m’he passat la tarda dormint :s 4h…

3. Marc - 10 Febrer 10UTC 2008

Ostres, crec que els comentaris d’abans ho han dit quasi tot… seria interessant que algú estudies de forma seriosa la capacitat d’adaptació a les tecnologies i com varien les pautes d’oci i de treball a través d’aquestes… hi ha tantes coses que no es fan servir tal i com estaven pensades en un principi perquè la gent els dona un ús propi i personal… La qüestió és que les novetats vicien,però aixó és la història més vella del món, sinó, recordeu a l’escola amb els jocs de moda… Per cert, recentment he difós skype al projecte europeu on treballo i hi ha autèntics addictes amb els qui parlo massa sovint…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: