jump to navigation

Les tesis doctorals també es roben 22 gener 22UTC 2008

Posted by xarxes in tesi.
Tags: , , , ,
trackback

Acabo de rebre un correu d’un amic amb el que ham compartit molts projectes sobre la Franja. Ell s’estima la Ribagorça i jo el Matarranya. I de banda a banda del mapa hi ha la Franja. La qüestió és que m’explica que s’ha decidit a difondre uns fets que l’han molestat enormement. Ell va defensar la seua tesi l’any 2003. I tal com és habitual, la penja a internet a l’accès de la comunitat científica. Però més de quatre anys més tard descobreix que un treball premiat (econòmicament) l’any 2005 per la Generalitat de Catalunya és un plagi del seu treball. Diu el meu amic “el treball al qual faig al·lusió és un “copiat i enganxat” literal de la meva tesi, a excepció del títol (en part) i intertítols (on per cert hi ha força faltes d’ortografia). Només cal que agafin frases a l’atzar del text premiat i facin una recerca a Google per caure de nou a la meva tesi penjada a internet.” La qüestió és que els diners i el reconeixement se’ls ha emportat un altre. I per a fer tesis doctorals, 500 euros bé que van.

És evident que no entro a comentar la jugada perquè ja em pareix massa evident quina és la meua posició. Però em fa reflexionar sobre els meus plantejament sobre drets d’autor en el camp científic. Fa algun temps una persona em va recomanar que cada cosa que escriguera la registrara. Li vaig contestar que em pareixia excessiu, i que el que jo faig és que sempre que haig treballat per a una institució pública faig el possible per a que el contingut estiga accessible de manera gratuïta per Internet, i amb els drets de còpia oberts. El treball està pagat per una institució pública. Per tant, quantes menys còpies en paper haguem de fer i més lluny arribo el treball, més raonable és aquell encàrrec. Qualsevol persona que estiga parlant d’aquell tema sobre el que m’han pagat per a fer recerca, ha de tenir molt accessible les investigacions que l’adminsitració s’ha decidit a pagar amb els impostos de tots.

Si el que estic produint depén únicament de mi, el que faig és afegir-hi els drets d’autor Creative Commons a l’obra: fotos, presentacions… La veritat és que m’apetix molt que una cosa que faig arribo molt lluny, sobretot si ja me l’han pagat o la faig perquè en tinc ganes. Amb el Creative Commons que habitualment utilitzo, que és que priva a l’altre de traure’n profit econòmic de la meua obra, i l’obliga a difondre-la en la mateixa tipologia de drets, reconeixent a l’autor. Suposo que el que faig és facilitar i potenciar que qualsevol persona que entengue que el meu treball li servix, l’utilizo amb la bondat de millorar-lo i utilitzar-lo per a coses positives i sense ànim de lucre. I tant com li sigue possible, reconéixer la faena de l’obra original.

Clar, el fet que algú presento a un premi un treball que és meu, no quadre amb el que la visió bondadosa de la humanitat em permet. No m’entre al cap que algú arribo a tindre tan poques llums com per a presentar un treball copiat-i-enganxat a un premi científic. Perquè si una cosa es pot tenir clara és que tard o d’hora un Doctor té més que apamada tota la bibliografia sobre el seu microtema. Un any abans o després arribarà a trobar-se de cara amb el seu treball copiat-i-enganxat.

A nivell moral i acadèmic el tema no crec que suposo excessiu problema, perquè les coses se posen en el seu lloc aviat. Però a nivell judicial quin tipus de garantia em mostra un Creative Commons per a defensar que aquella persona no tenia el meu consentiment implícit sobre el que ha fet?

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons
.

Comentaris»

1. marc Pradel Miquel - 23 gener 23UTC 2008

Una pregunta que deixo així a l’aire… les tesis doctorals, no són propietat intel·lectual de la universitat? Jo pensava que sí, és a dir, que renunciaves als teus drets en presentar-la i dipositar-la. Passa igual amb molts articles i revistes. De totes maneres, el cas del premi i del plagi és flagrant i entenc que com hi ha hagut ànim de lucre un creative commons és prou garantia, no? Que n’és de complicat tot això. Recentment el nostre informe de l’ACRE va aparèixer, previ cut&paste, en un capítol de tesi d’un desconegut. Els gràfics eren els mateixos tal qual (per cert els havia fet jo i havien quedat força lletjos per falta de temps…). O sigui, li haviem salvat un capítol sencer que era un “resum” del nostre informe.

2. gloria - 23 gener 23UTC 2008

Bé, això mostra que el que més i el que menys està gairebé tan desesperat amb la tesi com jo! Ara, no se m’acudiria copiar un capítol sencer o presentar-me a un premi de qualitat científica. La veritat és que s’ha de tenir molt morro. Jo entenc que les limitacions que posa el creative commons cobren situacions com aquesta. No es pot reproduir part del text sense citar la font ni molt menys fer-lo servir amb ànim de lucre, no?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: