Robatoris del fil de telèfon, vida mòbil, web 2.0 i xarxa social

Fa una setmana que estic treballant al Matarranya i acabem de rebre els primers impulsos de línia telefònica fixa. Des de dimecres a la nit fins divendres al migdia han desaparegut 500 metres de cable telefònic (i per tant, la línea telefònica) en mans d’uns tios que es dediquen a tallar-los i revendre el coure a bon preu, i guanyar-se el jornal així. Gràcies a la vida mòbil, i la relativa independència de les estructures físiques, jo seguixco rebent lo meu correu al mòbil, i puc mantindre actualitzat lo twitter, una aplicació 2.0 que permet mantindre comunicació en format de nanobloc en la gent que sents propera. Responent a la pregunta “Què estas fent ara?” pots comunicar-te al teu gust en amics i coneguts sobre la teua vida i ho pot llegir la gent que tu decideixes. Pots tindre-ho totalment obert,  o obert només a la gent que permets. No és un Gran Germà. Hi publiques lo que vols i el que creus convinent, i en lo grau de meticulositat que et done la gana. De fet, el sistema és un ús intens del que es fa sobre el nick al Messenger o al gTalk, que es fa servir per a dir què estàs fent. Escric (en les errades evidents de missatges ràpids i curs):

Genial, han robat lo cablejat de la linia telefonica i no ia telefon. Aconseguire convertir la blackberry en un modem? Ho volia fer fa tmps

I al moment, des de Saragossa rebo una reposta de purnas que diu

t’estic trucant des de la tele! no t’espantis

Un amic periodista ho ha llegit i s’interessa pel tema. Això produix una cadena de connexions que acaben el matí de divendres, en un equip d’Aragón Televisión gravant la notícia i l’aparició als informatius de la nit. La Web 2.0, la web col·laborativa i participativa (blocs, youtube, menéame, facebook, twitter…), permet fer créixer la comunicació i la informació sobre el nostre voltant d’una manera intensíssima. Entre altres avantatges, el creixement de la comunicació de la base social permet posar les coses més difícils al poder, i els canals monodireccionals, des de dalt a baix, ho tenen més difíci per controlar el de baix. L’emergència de dinàmiques socials independents del poder és molt més fàcil. La proximitat amb la gent que t’estimes, que coneixes, o que simplement t’interessa pel seu model de vida, fa aflorar un sistema diferent de comunicació. I a més, saps sobre si ha canviat el temps a poblacions en gent del teu voltant, o saps de primera mà que algun amic estave entre miniterratremols o focs forestals a algun poble del teu voltant (casos reals). Tenim un plus de comunicació del nostre voltant a mida i a temps real.