jump to navigation

El català a la Franja. Any 2003. 6 Novembre 06UTC 2007

Posted by xarxes in Franja, sociolingüística.
Tags: , , , , , , , , , , ,
trackback

Franja (Wikipedia)A finals de l’any 2003 i principis del 2004 l’Institut Aragonès d’Estadística va dur endavant lo treball de camp de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Franja. El projecte es comença a espentejar des del Grup Català de Sociolingüística (ara, Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana) i l’inicia l’administració catalana, des de la Secretaria de Política Lingüística (que era una Direcció General) de la Generalitat de Catalunya. Però per a portar a terme diferents enquestes que abraçon el total del territori, encertadament es van buscar totes les complicitats amb els territoris implicats. I a la Franja es troben amb un Institut Aragonès d’Estadística ben predisposat i que supera les previsions. Així, s’aconseguix una enquesta que finalment compta amb més de 800 enquestes a territori catalanoparlant. Una bona base per a analitzar el territori. Jo vaig poder accedir a les matrius un temps més tard. Tot i no disposar de suficient temps per a aprofundir en l’enquesta, si que hi vaig poder dedicar les hores suficients per a depurar-la de les viles castellanoparlants que apareixien a l’enquesta i quedar-me només amb la Franja. I vaig fer unes anàlisis inicials per a saber què ens diu el treball. Necessitaria una explotació més extensa, però això suposa molt de temps. De moment, us enganxo la conclusió del treball que em van publicar els del Centre d’Estudis Ribagorçans:

Sorolla Vidal, Natxo (2005) El català a la Franja. Any 2003. Revista Ripacurtia, número 3. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb). Pàg. 239-253.

Article en pdf.

Conclusions

En resum, la primera aproximació que podem fer a la Franja l’any 2003 és la següent. El coneixement del català, la llengua pròpia, no és universal. No és universal oralment amb el 12,2% de població que manifesta que no sap parlar català. Però encara ho és menys amb el 69,7% que diu que no el pot escriure.
L’ús del català és molt extens, almenys entre la major part de la societat, que l’utilitza amb una intensitat molt elevada, si tenim en consideració la situació sociolingüística del català a tots els seus territoris. Tot i això, trobem una erosió en el català entre la que és la primera llengua que s’ha parlat i la llengua amb que s’identifica actualment l’enquestat. Una proporció no menyspreable de residents de la Franja aprengueren a parlar en català, però actualment tenen com a llengua d’identificació el castellà. Per contra, la transmissió de la llengua gaudix de salut, tant la transmissió del català com la del castellà, per la qual cosa pareix indicar-se que tots dos grups mantenen i mantindran els seus efectius. Per tant, la llengua es transmet, tot i que el castellà augmenta el seu poder d’atracció com a llengua d’identificació, el que pot desencadenar en processos diferents en quant l’estructura general canvie, com quan el català perda la seua pressió demogràfica com a llengua majoritària. Finalment, hem vist com la major part de les denominacions que encara rep el català a la Franja són pejoratives o localistes, encara que la denominació científica pareix guanyar efectius.

Comentaris»

1. Julio Embid - 8 Novembre 08UTC 2007

Felicidades por el artículo Natxo. La verdad es que tú tienes más idea que yo en este tema pero hay cosas que aun siendo un artículo riguroso y clarificador no me convencen.

Lo primero es lo de la Lengua Propia. ¿Cómo que lengua propia? Cada una tendrá la suya digo yo. La lengua no pertenece al territorio porque la lengua es un instrumento temporal que sirve al ser humano para comunicarse y que como instrumento se puede mejorar, reparar, destruir o tirar a la basura si no se considera útil. Por tanto decir que la tierra comprendida en las comarcas de Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca y Matarraña pertenece a la lengua catalana me parece excesivo. Porque antes que el catalán, se habló el árabe y antes el latín y antes el íbero de los ilergetes, los auténticos nativos. Por tanto si queremos ser extrictos, la lengua propia sería el Ilergete.

A Dios lo que es de Dios y al César lo que es del César

2. xarxes - 8 Novembre 08UTC 2007

El terme de llengua pròpia no l’utilitzo mai ni per a les persones ni per als territoris.
A la resposta de “quina és la teua llengua?” hi ha qui li ha dit llengua pròpia. Nosaltres li solem dir “llengua d’identificació”. S’ha descartat “identitat lingüística”.
Per als territoris, solgo parlar de “territoris de llengua catalana” o “poblacions catalanoparlants”. No li dic llengua pròpia perquè tard o prompte el concepte de “llengua pròpia” caurà. Alemenys així ho pensen la major part d’autors, com Branchadell http://www.wikilearning.com/contra_la_llengua_propia-wkccp-4552-7.htm
Tot i això, només crec en lo principi de territorialitat com a garant dels drets lingüístics de les persones, perquè no podem assegurar ensenyament en la llengua del xiquet de totes les llengües que hi ha avui dia a… Saragossa.. Lo principi de personalitat per a garantir els drets lingüístics ha de tindre límits.I eixe límit és una qüestió de drets històrics, però sobretot, de correlació de poders i, habitualment se resumix en poder, poder i poder. Si no tens poder, ja pots tindre història o lo que vulgues.. que no et faran cas (llegiu: Franja vs. Catalunya).
Però el problema és greu: imagina’t que ara tens que fer una enquesta sobre el Català a Aragó. Dis-me a on NO passaries l’enquesta i a on SÍ la passaries… O preguntaries a Calatayud “en qué lengua habla con los amigos del bar”?

3. Julio Embid - 9 Novembre 09UTC 2007

Hombre, la sistematización es necesaria pero la delimitación que tú das siempre debería estar acorde con alguna estructura administrativa ya existente, porque sino cada autor puede fijar ‘la franja’ donde le apetezca. La creación de las comarcas creo que es el mejor modo para fijar el hasta donde sin embargo volviendo a nuestro tema, tú y yo sabemos que el lenguaje nunca es imparcial y no es lo mismo decir el territorio donde el catalán es LA lengua propia que el territorio de Aragón donde se habla catalán.

Vamos, más claro l’aigua

4. xarxes - 9 Novembre 09UTC 2007

Em reitero en dir que jo mai parlo de “llengua pròpia”. La denominació és usada, entre altres, pel Institut Aragonès d’Estadística, però no per mi.
No veig cap raó per la que un límit administratiu, fixat per mig milió de motius diferents, entre els que la llengua hi té un paper que es posa a la cua dels motius, tinga res que veure. Uns límits polítics, de fa 6 anys i sense relació en la llengua no veig com poden aclarir a qui se suposa que és lògic preguntar-li si parla català i a qui no. Tinc clar que preguntar a 200 persones de Calanda “cual es su nivel de conocimiento de catalán” és una pèrdua de temps, i encara més, de diners. Ni m’interessa ara mateix saber-ho, ni crec que siga una prioritat ni cal que es prenga una mesura de política lingüística per la població que el puga parlar. De fet, si es faiguere l’enquesta al tun-tun (és a dir, seguint límits administratius) i seguint lo protocol de les enquestes, que consisteix en començar la conversa telefònica en català fins que no no hi ha l’oportunitat de pregutnar-li a l’enquestat en quina llengua vol fer l’enquesta, trobaríem un percentatge superior de rebuig d’enquestes a Calanda o a Torrecilla. Qualsevol persona de la zona sap que entre la Codonyera, Valjunquera, Massalió… i Torrecilla o Valdealgorfa hi ha un límit. Uns parlen “xapurriau” i els altres castellà. I no hi ha dubtes. Posar el límit aquí no suposa cap cosa estranya. Si jo sóc qui administra els diners de l’enquesta, tinc clar que a la Codonyera val la pena passar el qüestionari i a Valdealgorfa no. I les dos són de la mateixa comarca. No perdré el temps en saber tampoc si el percentatge de parlants de català a Alcanyís. Allà, per molts que n’hi haigue, són immigrants, i no són territoris de llengua catalana. No costa massa entendre que l’any 1900 el nombre de parlants de castellà de les viles catalanoparlants era molt baix. Potser entre el 3 i el 10%. És actualment que hi ha més mobilitat i més fluxos entre unes viles i les altres, i els límits se difonen.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: