jump to navigation

L’administració del temps: important, urgent i altres cosetes a aprendre 6 Setembre 06UTC 2007

Posted by xarxes in personal, tesi.
Tags: , , , , , ,
trackback

Avui tornava de Barcelona cap al poble, en les 3 hores i 30 minuts que mínimament coste. A la setmana són 7 / 8 hores. I una estoneta que ha sonat Catalunya Ràdio m’haig quedat a n’eixe dial en lo tema de les hores que dormen los adolescents, perquè miren molt la tele, el messenger, lo telèfon mòbil… I que si el recomanable són 9 hores. Lluny de les meues 7 o menys hores, que són les que habitualment dòrmigo. Conseqüències: falta d’atenció, desmemoria, canvis d’humor, dien a CatRàdio… Així que, totalment identificat en qui patix conseqüències de les hores de són, i a raïl del que llegia fa alguns dies al bloc d’una diputada aragonesa, me poso a buscar maneres d’aprendre a administrar millor el temps. Són los propòsits del nou curs, una vegada vist que l’estiu no ha donat per a tant com un servidor s’havie proposat el mes de juliol.

No puc ni vull deixar de treballar (faena), ni de formar-me (tesi), ni de participar i millorar la societat que em toque viure (activisme), ni de ser un ser en una activitat social en la que em trobo a gust (amics i festa). I tampoc puc deixar de viure entre dos mons: Barcelona (treball) i el Matarranya (mmmhhhh… tot!). Simplement, vull aprendre a tindre control complet de les meues hores. Fa algun temps que haig deixat de ser un bitxo nocturn, que tranquilament pot fer les tres de la matinada treballant i dormir les 8 hores corresponents. Actualment crec que haig millorat eixecant-me a les 8 al Matarranya i a les 7 a Barcelona. Pareix que el dia corre més. Ara em toque aprendre a fer el segon objectiu, que és millorar l’organització. Evidentment, les tasques i agenda administrades per Outlook (i PDA o Blackberry) són un abans i un després. M’han alliberat lo cap d’estar pendent de mil coses per a no oblidar-les, o de tindre una agenda anàrquica. Sé que les tinc allà, ordenades i prioritzades, accessibles en qualsevol moment que necessito decidir què faig o què no puc deixar de fer. Però encara així, la major part dels dies no els acabo sentint-me completamet content en la faena feta. Per tant m’imagino que hauré de millorar la programació, saber què puc fer en les 24 hores què té un dia. I per tant, abans hauré d’il·luminar-me en algunes lectures. Alguna proposta? De moment aquí deixo uns quants enllaços que deixo pendents per a la lectura (quan tinga temps ;).

El que veig més important del que diuen: diferenciar entre l’Urgent (o ho fas avui o la cosa pot ser greu) i l’Important (impacte clarament en positiu en els objectius del teu projecte, i milloren en evidència la situació actual, i poden evitar moltes tasques urgents en un futur, però no cal fer-ho ARA!): Un wikillibre que pareix interessant 1 2 3 4 5 6 7

Estic fent una mica de memòria de les coses que em feen desatendre les coses importants: lo Messenger n’ere una, abans. Ara ja és una ferramenta de treball, no d’oci. No puc tindre eixa ferramenta d’oci oberta tot lo dia. Però a partir que vaig decidir de bloquejar a tota persona en la que no estava treballant, hi va haver un canvi i la gent ja no escrivie “per a parlar” i dient “què fas?”. Ara ja és una ferramenta de treball o d’oci, però útil per al que ha de ser útil: estalviar una telefonada o un correu. Ja no és un “xarrar per xarrar”. Un gran canvi, molt recomanable! És aprendre a dir NO (sobretot a un mateix).

Los fòrums dels que participava també han baixat en activitat i ja no suposen un robatemps.

La lectura dels feeds dels blocs actualment me porte un temps considerable. Però porto uns diesque estic administrant-ho bastant bé. Ara per ara estic en una època de “no tinc temps morts” i porto uns 300 posts de coses que sé que revisaré en algun moment i m’interessen per a eixamplar la visió del món. Però allà esperen. Que és el que crec que han de fer. Esperar a que passon les coses urgents ;-)

A veure si hi ha sort i els dies los fan de 28 hores i les setmanes de 10 dies!

Comentaris»

1. María - 6 Setembre 06UTC 2007

Gracias por tu comentario en mi blog. No conocía el tuyo. Está claro… hay que aprender a administrar el tiempo. Lo único que no tiene precio, que no se puede comprar ni vender… eso sí: se puede regalar y considero que es uno de los regalos más preciados. Cada día, cada momento…. puede transcurrir de una u otra forma. Muchas veces podemos elegir cómo hacerlo. Como dice un amigo mío: cada instante es una oportunidad. Un saludo


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: