jump to navigation

Los índex de canvi lingüístic 6 Juny 06UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística.
trackback

Durant la Jornada demolingüística de la Xarxa CRUSCAT que tancava l’any 2007, vaig assistir a un interessant debat soterrat entre dos autors importants de la macrosociolingüística catalana. Haig repeixcat eixes discussions en paper, aprofitant que estic treballant en un article d’unes 10 pàgines per a lectors no especialitzats en sociolingüística, ni en sociologia ni en anàlisi quantitatiu. L’encàrrec és clar: Dades sobre la situació sociolingüística del català. I hi estic treballant moltes hores per a truare un article en suc. M’està costant molt, però hi estic invertint molt temps de la faena perquè treballo les enquestes de la dècada passada fetes al País Valencià, Catalunya i les Balears pel CIS, que aviat seran uns mapes preciosos. Mentres treballo, articulo el discurs i estructuro la manera d’entendre quina és la situació de la llengua, que és una faenada terrible que algun dia rendabilitzaré, les dades s’entrecreuen de manera bestial. Arribo a posar a una taula 4 variables a la vegada. En les opcions més diverses: llengua entre els fills de l’enquestat segons la llengua parlada en los pares, segmentat per grups d’edat i segons lo territori analitzat. I ho passo al gràfic corresponent d’Excel intentant facilitar la lectura. Si no poso més variables és perquè sé de sobra que m’estic sobrepassant en complexitat per a un article de difusió per a públic general. I en un gràfic que té més variables i més rames que dies hi ha a l’any poca difusió es pot fer… aixina que ho intento en los índex. Un índex simplifique la informació de dos variables en una única dada, a canvi de perdre certa informació.

I és aquí a on em retrobo en la discussió de Joaquim Torres i Miquel Strubell sobre els índex de canvi lingüístic. Resumint les dos propostes, l’índex de Torres s’elabore segons la proporció de població que parle català en sos pares i la població que parle català en sos fills. Si ningú parle català en sos pares però tota la població lo parle a sos fills, l’índex pren un valor de 1. I per contra, si els que parlen en català en los fills són la mateixa proporció que els que el parlen en sos pares, l’índex te un valor de 0. L’elaboració de la proposta de Strubell té em compte la proporció de població que podria canviar. En el cas d’un 30 % de població que parla català amb els pares, només podria sumar-se en l’ús del català amb els fills el 70 % restant. Per tant en l’elaboració de l’índex no es té en compte a tota la població (100 %), només el 70 % de població restant. I en el cas de dades negatives, amb reducció del percentatge de parlants de català amb els fills, només el 30 % podria deixar de parlar-lo, i només este 30% que pot canviar se tindrie en compte. Per tant, en el cas que el saldo de la llengua entre els fills menys la llengua en los pares sigue positiu, s’aplique un divisor de 70, i en el cas d’un saldo negatiu s’aplica un divisor de 30. L’aplicació d’estos índex tos l’avançaré aviat quan tinga l’article (i segur que explicat en més paciència…). Però el matís entre un i altre me pareixen genials. La proposta de Torres mesure l’impacte del canvi respecte tota la població i el de Strubell només té en compte la població que pot canviar. Los ets i els uts de cada índex, properament a l’article i a la publicació de les actes de la Jornada de la Xarxa CRUSCAT.

 

 

 

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: