jump to navigation

Els fets de parla s’analitzen amb les xarxes socials (I) 28 Abril 28UTC 2007

Posted by xarxes in sociolingüística, tesi, xarxes.
trackback

Bé, estem en la recta final i això ja no té marxa enrrere. Demà al matí ja no podré treballar-hi ;-)

Fa molt pocs dies que tinc les dades, aixina que no hi haig pogut treballar massa. Tot i això, presento una comunicació que reflexiona sobre possibilitats de l’anàlisi de xarxes socials per a entendre el comportament sociolingüístics. El cas en el que em centro és el de dues àrees marcades pel contacte de llengües (Baix Cinca i Noguera), i per tant, a on les interaccions socials se produixen (sobretot) en dues llengües. El nucli dur de l’anàlisi, doncs, són els fets de parla produits en la interacció de dos parlants. Partixco de Hymes (1972) que segmenta les interaccions entre situacions comunicatives, fets de parla i actes de parla. Els primers serien la situació general, a on hi ha moments d’interacció lingüística i moments sense interacció. Per exemple, es pot tractar d’una festa, una missa o una classe. Els segons, els fets de parla, són el nucli central del que treballem, es tracta d’una interacció lingüística amb forma. És a dir, una conversa entre amics o un examen oral entre professor i alumne són diferents fets de parla que tenen lloc dins d’una situació comunicativa. Finalment, els actes de parla són la unitat més menuda que implica a la vegada formes lingüístiques i normes socials. Es troba entre les unitats gramaticals i els fets de parla, i estes unitats més reduides han estat discutides per altres autors. Es tracta d’actes de parla frases com Tinc que anar a menjar alguna cosa o Ordena l’habitació!

Per analitzar els fets de parla, que es tracta de les unitats intermiges en la interacció lingüística, Hymes proposa el model SPEAKING que en català ha estat traduït com PARLANTT per Boix; Vila (2001:123). El model es forma per diferents filtres que mos deixen entendre per què una interacció funciona d’una manera i en una llengua determinada. S’ha de tindre en compte:
– Quins parlants hi intervenen,
– La seqüencia dels actes, es a dir, l’ordenació de la forma i del contingut del que es diu,
– Les raons o els objectius de la interacció: comprar pà, fer esport o divertir-se,
– La localització en espai i temps,
– Los agents o instruments, com ara el canal de comunicació, les formes de parla disponibles i els elements paralingüístics,
– Les normes d’interacció i interpretació, com ara les normes sobre si es pot interrompre una conversa, si un espai de temps entre conversa i conversa significa distanciament de l’interlocutor, o amb quina llengua es pot dirigir a un desconegut que porta boina depenent si es troba assegut a una font de la Noguera o de Casp.
– El to o clau, o l’esperit amb que es parla
– I el tipus de discurs: una conferència, una endevinalla, acuidts, debats, converses…

El model de Hymes és bo per a analitzar interaccions des de visions qualitatives, però impossible de realitzar en treballs quantitatius com el nostre. Les xarxes socials ens ajudaran a aproximar-nos-hi d’una manera real. Al pròxim post ho explicaré.

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: